La visita guiada Enigma bizia, que s'ha posat en marxa al març a Zumaia, és un exemple pràctic de reflexió sobre la relació entre el turisme i els pobles bascos. L'Ajuntament de Zumaia ha decidit fer la prova amb una visita guiada d'aquestes característiques. Així mateix, els ajuntaments de Lekeitio, Bermeo, Zarautz, Zumaia, Oiartzun, Cinc Viles, Baztan i Leitzalde estan reflexionant sobre el basc i el turisme.

El tècnic d'UEMA, Imanol Haro, ha desgranat les reflexions que s'han dut a terme en els últims mesos. Primer: Els agents estan preocupats per com apareix el basc en els suports turístics (fullets, pàgines web...). D'una banda, l'ús del basc en els suports és escàs; per un altre, és especialment preocupant el missatge que se li dona al visitant sobre el basc quan es dirigeix als espais euskaldunes: “La llengua més antiga d'Europa”, “El basc, un tresor que cal protegir”... Segons Haro, el basc apareix en el patrimoni del museu. “Nosaltres volem que sigui una llengua viva. Que el català o el francès que ve a Urola Costa s'adoni de què es parla basc”.

El dic de Zarautz, emergint de l'hivern a l'estiu

Els tècnics de basc dels ajuntaments que estan reflexionant en el grup de treball i els tècnics d'UEMA ens han posat damunt de la taula una segona reflexió: analitzant les tendències lingüístiques en els centres turístics, s'han adonat que en alguns llocs es produeix un canvi d'idioma entre l'hivern i l'estiu. En el famós dic de Zarautz es reprodueixen les terrasses. A l'hivern els menús estan en basc i a l'estiu són en anglès. El servidor li farà la primera paraula no en basca, sinó en anglès o en castellà. El propietari preferirà que el servidor conegui l'anglès abans que el basc. Haro ens dona l'exemple d'un petit poble de Navarra. Al llarg de la setmana es va avaluar l'ús del basc, que donava el nivell d'un poble euskaldun. El cap de setmana es realitzava el mateix mesurament i l'ús queia de dalt a baix.

La tercera reflexió té a veure amb la manca de vivències. És a dir, Haro creu que en l'oferta turística es venen bascos, identitat basca i cultura basca, però no hi ha experiència de viure o veure el que s'ha demostrat. Precisament, la visita guiada Enigma bizia que ofereix el Geoparque de la Costa Basca a Zumaia és un exercici pràctic per a explicar el que som.

“El basc com a barrera o com a valor afegit?”

Haro ens ha posat un exemple de la udatiarra que viu en Lekeitio entre dos i tres mesos. La majoria dels quals s'acosten a Bilbao, i encara que molts no ho faran en basca, ho entenen, i molts pares volen que els seus fills parlin en basc en Lekeitio. No obstant això, al poble s'ha adoptat una actitud diferent, l'hostaleria el fa en castellà i les activitats culturals també s'han realitzat en castellà. El tècnic d'UEMA pregunta: “Com creuen els pobles turístics que és el visitant? Moltes vegades els visitants som bascos”. En Lekeitio van preguntar als visitants sobre l'experiència que van tenir amb el basc al poble, a veure si sabien que es feia basc, si els va molestar... Conclusió extreta: “El basc no és alguna cosa negatiu per als visitants, no els molesta, i en certa manera ho valoren”. L'estudi d'Ibiltour, que gestiona les dades turístiques de la CAB, es va realitzar de manera similar. Van preguntar als visitants si incloïen el basc en aspectes negatius o positius. Un 98% no va triar ni a una ni a una altra. UEMA està realitzant qüestionaris similars en Leitzaldea, Zumaia i Bermeo. L'objectiu del qüestionari no és només saber si el basc és un obstacle o no, sinó també saber si per als visitants és escoltar la llengua pròpia, veure, respirar, és un valor afegit.

Visita guiada “Enigma bizia” a Zumaia

Com es tracta d'una nova visita, amb la incertesa de l'afluència de persones que l'atrauran, s'acostaran a l'oficina de turisme de Zumaia, on esperen prop de quinze persones. Algunes d'elles tenen un coneixement mínim del basc. Així ho han demostrat minuts més tard quan el conductor els ha demanat que diguin paraules en basca: “bon dia”, “sí” i “no”.

Per a saber més, tots han donat un cop d'ull al diccionari Enigma bizia, que es va repartir al principi de la visita. El conductor els adverteix: “Zumaia és l'espai natural del basc i tindreu l'oportunitat d'utilitzar-lo”. Ha anunciat que el seu objectiu no és només escoltar, sinó també conèixer el basc i la cultura basca: “Ens coneixerem i ens divertirem”.

Després d'aquesta nota han arribat les primeres puntualitzacions sobre el basc: on es fa i quins dialectes té. Ha sorprès que entre els participants hagi estat Luis Luziano Bonaparte qui, en 1863, elaborés el primer mapa dels dialectes bascos. Així mateix, la guia ha posat en valor l'ús del basc batua, ja que també són veïns de la localitat els que han participat en l'intercanvi d'opinions que es produeix tantes vegades.

Més endavant, s'ha parlat del seu origen: “D'on ve el basc?”. Pot ser una pregunta habitual en aquestes visites; moltes teories, sense respostes clares. La influència del basc en les llengües de l'entorn és coneguda, per exemple, en alguns poemes en castellà i en la creació de paraules.

La toponímia també té una assignatura, per la qual cosa el guia s'ha referit a ella. Què signifiquen les paraules Algorri que escolten tantes vegades els que venen a veure Talaimendi, San Miguel Artadi o flysch? Així mateix, mirant a l'entorn, es poden trobar als carrers moltes pistes del que som, com en els rètols. Una d'elles és la de la companyia d'assegurances, que han aprofitat per a explicar el significat de la casa, encara que més endavant s'esmentarà la casa –el caseriu– ha tingut la seva importància en el nostre entorn i el seu pes actual.

Com no hi ha res a dir, la següent parada ha estat en el frontó Odieta. El conductor, traient la pilota de la bossa, pregunta si algú vol provar-la. S'han animat tres o quatre persones, i després de jugar entre elles, han sentit els primers dolors de mà i també l'interès, ja que han començat a preguntar-se per la manera de jugar. A més, el programa tractarà sobre l'esport rural i el rem, i oferirà un resum de la jornada.

Després de deixar enrere els crits d'ànim en el frontó, la resta de les melodies s'han ensenyorit de l'escola. Prenent com a eix el txistu, han esmentat diversos instruments bascos: dolçaina, trikitixa, txalaparta…

Casualment, seguint el camí, altres turistes s'han trobat en la font de la pel·lícula (Vuit cognoms bascos) que tan popular va fer a la ciutat d'Espanya. El tema a tractar és evident: cognoms bascos. Els visitants coneixen als que apareixen allí, i avui han conegut el seu origen, moltes vegades la casa. El de major i el matriarcat també han estat centres d'interès.

Parlant de mitjans de vida, el guia explica al principi el pes de la pesca en l'economia i en les famílies de Zumaia, per la qual cosa la visita té la seva penúltima parada en la confraria. A més de la manera de vendre el peix, la guia mostra els vestigis que els pescadors bascos han deixat a nivell internacional. En el seu viatge a Terranova ha recordat l'època en la qual es deia que els Sacerdots estaven millor, juntament amb algunes paraules que més tard van quedar en la toponímia local.

Quant al nombre de parlants, ha preguntat en quin lloc se situa el basc, dels 7.000 que hi ha en l'actualitat. Respostes més optimistes que les dels de fora, però ningú les encerta. “Hem escoltat molt al carrer, ho usen persones de diferents edats, encara que a vegades ho barregen amb el castellà”, ha assenyalat un d'ells.

Per a acabar, s'han donat cita en la societat gastronòmica els madrilenys, murcians i els zumaiarras que han participat en la visita i que han viscut i continuen vivint a Catalunya durant anys. S'ha parlat del funcionament de les associacions, de la visita, del que busquen els turistes, etc. Igual que s'ha interioritzat el sentit de la visita, el murcià ha saludat amb la paraula “bon dia” als socis que han entrat a menjar en la societat. Al costat, els nens i nenes han continuat repassant les paraules del petit diccionari: “gràcies”, “un, dues, tres, quatre”…