El periodista Maha Hussaini ha comptat en el Middle East Eye el següent: “Una bona acció d'un comerciant gazatí ha provocat una campanya de condonació de deutes”. Es fa estrany en el món actual, encara que l'antropòleg David Graeber ha demostrat que el perdó dels deutes ha estat cíclic des que es van construir les primeres civilitzacions, a petició de la pau social. És cert que la recomanació es repeteix en totes les religions, tant en les quals adoren a Allah com en les de Déu cristià (“Perdona els nostres deutes com perdonem als nostres deutors”...) però no es practica molt.

Osama Abu Dalal, ha relatat Hussaine, va decidir a principis de gener eliminar els deutes als clients que no van poder pagar les seves factures a la botiga de sabates que té en el camp de refugiats de Deir al-Balah. “No puc tancar els ulls per a no veure com s'està imposant la pobresa en la meva societat. Conec als pares que arriben molt tard, quan els nens estan ficats al llit, perquè no saben què fer per a satisfer les necessitats cada vegada majors que han patit”.

Encara es pot llegir en la seva pàgina de Facebook –traduint màquines de l'àrab– el que va deixar escrit el 9 de gener: “Osama Zakaria Abu Dalal, amo de la Botiga de Calçat Abu Dalal, demanant misericòrdia de Déu, anuncia que a tots els clients se'ls perdonaran els deutes que encara tenen pendents, (...) per la situació econòmica que vivim a Gaza. Aquesta acció servirà perquè uns altres comerciants socis segueixin el mateix camí per a alleujar el sofriment del nostre poble. Déu ens protegeixi a vosaltres i a nosaltres”.

En poques hores, el debat es va escalfar en Facebook, i es va proposar organitzar una campanya entorn d'aquesta decisió. Els activistes i periodistes van començar a interrogar als altres comerciants. També es va estendre Traola, que pot traduir-se “Perdona i seràs premiat”.

Alguns comerciants, com Abu Dalal, van començar a perdonar els deutes als seus clients endarrerits. Dins de la campanya uns altres van decidir oferir gratuïtament als més necessitats les seves mercaderies, aliments, vestits, medicines, menjars calents, estufes, roba de llit...

Els promotors calculen que en dues breus setmanes es condonarien deutes per valor de gairebé 200.000 euros en territori de Gaza. En el cas d'Abu Dalal, ell no reconeix cap xifra, “ni tan sols a la seva dona”. El periodista que li ha anat preguntant, no obstant això, li ha deixat una pista: Que la quantitat que ha perdonat és tan alta com tot l'estalviat des que va començar a treballar als divuit anys.

Aviat van començar a difondre's més formes innovadores de participar en la campanya d'amnistia de deutes. L'hospital A l'Helou International ja va anunciar ahir que oferirà a 120 parelles a la recerca de bebès un tractament de reproducció in vitro gratuït i descomptes en la resta de serveis a les famílies necessitades. Encara que és cert que a Gaza els serveis sanitaris públics són gratuïts, estan completament bloquejats per la crisi, sense manteniment de maquinària, amb problemes de subministrament elèctric, amb llistes d'espera d'any i mig en qualsevol operació...

Alguns advocats també han començat a oferir escassa quantitat d'assessorament jurídic als qui no poden accedir a ell. El jove advocat Muhammed Seyam explica a Hussaini per què participa en la campanya: “La gent d'aquí està decebuda amb els responsables locals i internacionals; dos milions de persones viuen en situació de setge durant més de deu anys i els responsables d'adoptar mesures per a fer front a la condemna col·lectiva que se'ls imposa no són capaces de fer-ho. Ha arribat el moment que la gent s'adapti pel seu compte”.

Sense fuita

Al juliol de 2017, un informe de l'ONU va explicar que la vida dels dos milions d'habitants de Gaza, entre ells 1,3 milions de refugiats, es feia cada vegada més complicada i que Gaza s'havia convertit en un lloc irhabitable.

Segons l'Observatori Europeu de Drets Humans, el 39% de la població de Gaza viu per sota del llindar de la pobresa, el doble que a Cisjordània, pel setge israelià i pel tancament permanent dels passos de Gaza amb Egipte.

El New York Times americà va titular el mes de febrer passat que “la por al fet que la situació esclati després de caure en la crisi financera de Gaza s'ha estès”. David M. Halbfinger ha presentat com a exemple de catàstrofe a Muhammad Abu Shaaban, 45 anys, un funcionari retirat fa dos mesos per l'Autoritat Palestina i de la Guàrdia Nacional del Lehendakari. Ha d'esperar fins a sis hores en cua per a rebre el salari mensual: 232 euros en l'actualitat, en substitució dels 1.075 anteriors.

La seva vida canvia radicalment a Abu Shaaban. No li arriba per a pagar la matrícula del liceu del seu fill. Li compra a la seva dona verdures per als menjars, no més carn. Hi ha moltes coses que estan així. La periodista ha trobat a pares i mares comunes preparant les beines i verdures que fins ara els donaven als animals en el menjar. Les presons de Gaza, per part seva, cada vegada estan complint més amb comerciants i comerciants que no poden pagar els seus deutes endarrerits.

Israel ha bloquejat durant una dotzena d'anys la sortida de Gaza, reduint dràsticament l'entrada d'aliments i subministraments de totes les classes a la població local. Els jueus no han aconseguit, no obstant això, que els gazatíes retirin el vot a HAMAS, si és que això era el que pretenien. Aquest ha pogut durant anys esquivar el setge amb els túnels excavats cap al Sinaí i, sobretot, cap a Egipte. Després del cop d'estat, Egipte ha endurit el seu comportament respecte a Hamàs i Israel està segellant amb una valuosa barrera subterrània tota la frontera de Gaza, anul·lant amb gran esforç els túnels trencats per dins.

La situació s'ha agreujat molt des de l'any passat, en endurir-se l'enfrontament entre Hamàs i l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).Mahmoud Abbas, per a pressionar sobre Hamàs, va deixar de pagar els combustibles de la central d'electricitat de Gaza, igual que pagava l'electricitat que Israel venia a Gaza. I als funcionaris que encara romanen en la nòmina a Gaza, els va fer retallades salarials molt importants.

Per pressió o pel que sigui, Hamàs va arribar a un nou pacte amb Abbas en la tardor de l'any passat. Però aviat es van reavivar les discrepàncies i per a finals d'any les coses van tornar a empitjorar. Si Abbas ha rebaixat els seus salaris entre el 30 i el 40% als seus 60.000 funcionaris a Gaza, els 40.000 empleats d'Hamàs porten mesos sense cobrar.

També ha entrevistat a Ahmed, de 42 anys, conductor de taxi, que viu en el camp de refugiats d'Al Shati, en el sud del país. Portava sis mesos sense pagar una renda de 117 euros pel pis, després d'augmentar la gasolina del taxi fins als 1,4 euros. La propietària de la casa diu haver perdonat el deute ajornat: “Estic agraït. A l'hivern podré retenir-la en la meva càlida família”.