En el cas de cremar fotos del rei, la Justícia d'Estrasburg acaba de condemnar a Espanya per violar la seva llibertat d'expressió. Què opines? La
notícia és una alegria per als joves que en 2007 van haver de pagar la fiança per a evitar la pena de presó. I, per descomptat, ha quedat clar, una vegada més, que per idees Madrid està trepitjant a la gent. Europa ha donat la raó a Catalunya i ha deixat clar que en l'Estat espanyol no té cabuda la llibertat d'expressió.

Per als processaments a Espanya la clau de la justícia està a Europa?
Bé, no tenim més. És clar que a Espanya no es farà justícia i, per tant, estem obligats a acudir a la Justícia Europea. El problema és que Estrasburg hauria de ser més ràpid de respondre. És lamentable i incomprensible, per exemple, que la sentència dels joves condemnats per cremar la imatge del rei hagi arribat amb nou anys de retard. El mateix ocorre amb el meu cas, sé que la justícia europea em donarà la raó, els delictes d'enaltiment al terrorisme i de calúmnia contra la monarquia estan només a Espanya. Però, segurament, aquesta sentència arribarà dins d'una dècada, quan hagi complert la meva condemna.

Per què s'ha negat a demanar l'indult?En
primer lloc, perquè crec que no he fet res malament, l'indult és propi de confessar la culpa. El meu treball i afició és escriure cançons i només he fet ús de la llibertat d'expressió i dels drets creatius. D'altra banda, per a l'indult seria imprescindible al·legar que a Espanya no existeix una vulneració de la llibertat d'expressió. És evident que no estic disposada a dir-ho i, per tant, vaig tenir clar des del principi que havia descartat l'indult.

De moment , han presentat un recurs contra la sentència del TC. En què es troba ara el procés judicial?
Em van negar el recurs davant el Tribunal Suprem i ara l'hem presentat davant el Tribunal Constitucional. Sembla que triguen al voltant d'un any a donar resposta a aquest tràmit. En qualsevol cas, tinc poques esperances amb els tribunals espanyols, així que si també rebutgen aquest recurs, ens dirigirem a Europa.

És possible que aquests dies rebi una ordre d'ingrés a la presó?
Sí, normalment porten l'ordre a un mes de la notificació de la sentència. Ja han passat tres setmanes. Hi ha diversos escenaris. Si el Tribunal Suprem acceptés portar a tràmit el meu recurs, l'ordre de presó quedaria en suspens, almenys, fins que arribi la resolució. Però tinc la sospita que, si no es rep resposta al recurs, hauré de gestionar des de la presó els nous capítols del procés judicial.

Com han estat aquests dies, sabent que et tancaran?
Són dies de pressió. El context és singular i estrany. Estic anant a tots els llocs que em criden per a fer xerrades, concerts i entrevistes. Perquè em sembla imprescindible veure i conèixer de primera mà a la major part de la gent possible la magnitud de la injustícia. Soc una persona normal, soc una treballadora i estic sofrint l'opressió del sistema des que vaig complir 18 anys. Vull insinuar fermament que avui soc la víctima als quatre vents, però demà pots ser tu.

Has interromput el teu dia a dia per a submergir-te en aquesta campanya ràpida per la llibertat d'expressió.
És estrany, perquè en aquest moment en el qual sé que em tancaran, estic fent, per primera vegada, el treball que m'agrada. Fins ara treballava en una cooperativa de fruits. Mediàticament l'he abandonat per l'explosió que ha provocat el meu cas, almenys en aquestes setmanes prèvies al meu empresonament, per a fer tot el que sigui a la meva mà.

Quan i com vas començar a rapear?
La meva primera maqueta la vaig llançar en 2009, quan tenia 16 anys. Per a mi, Rap és una eina per a transformar la societat. Bé, per a mi i per a tots els que estem submergits en aquest gènere: no podem oblidar que aquest tipus de música va néixer en un context en el qual assassinaven als afroamericans per a denunciar a la Policia i a les forces de l'Estat estatunidencs. En el nostre també preval la repressió contra els pobles d'aquí, i per a mi ha estat imprescindible, des que era jove, rebutjar aquesta denúncia a través de la música.

Quina és la salut de la llibertat d'expressió avui dia?
La llibertat d'expressió és el debat que hauria d'enfrontar una societat democràtica i prou madura. És clar que Espanya no és democràtica ni adulta. Per tant, vulnera la llibertat d'expressió quan insultem als opressors prou protegits. El principal problema és que equipessin els insults als poderosos amb els insults als LGTBI i a les víctimes del racisme que sofreixen l'exclusió en la societat de manera objectiva.

Hi ha gent que creu que el seu cas està tret de la mesura, però que al mateix temps considera inapropiat que en les seves cançons s'esmentin reiteradament els assassinats d'ETA. Què li diries? Es poden fer onze lectures
de les meves cançons en funció del context. Sempre he tingut clar que la sensibilitat té molt pes. No obstant això, si visquéssim a Síria, el delicte d'enaltiment del terrorisme seria discutible. Però aquí i ara no hi ha grups armats, per la qual cosa utilitzem la música simplement com a queixa. Seria diferent si publiquéssim aquest contingut en un pamflet o en els mitjans de comunicació. És clar que jo mai he volgut matar a ETA. És absurd fixar aquests límits.

On creus que està el límit entre el delicte d'odi i la vulneració de la llibertat d'expressió?El
delicte d'odi és inherent a la promoció de l'exclusió de col·lectius en risc social. La llibertat d'expressió, en canvi, hauria de garantir que cadascun es pronunciï sobre el tema que vulgui, sempre que no perjudiqui els col·lectius exclosos. És evident que els qui insulto en les meves cançons tenen bastant suport en aquest sistema opressor.

Aquest mes has deixat de costat el camí de l'autocensura i has publicat un nou disc. Quin és l'objectiu principal d'aquest treball?
Servir d'exemple a aquells que per la repressió de l'Estat espanyol han caigut en les arpes de l'autocura. Pablo Hasel i jo som mers enviats: estan utilitzant el nostre treball per a difondre la cultura de la por en la societat. Davant aquesta situació, molts artistes prenen el camí de l'autocensura i llavors, el meu repte ha estat desobeir aquests dies, encara que estiguin imputats. Insisteixo, perquè defenso la llibertat d'expressió. Voleu fer-me callar? Perquè amb un nou disc cantaré més fort.

Vas pensar alguna vegada que t'empresonarien per les teves cançons?
De cap manera. El fet és que els delictes de calúmnies i enaltiment del terrorisme contra la monarquia es van incrementar en 2011 en el Codi Penal Espanyol i jo vaig començar a rapear en 2009. La primera vegada que van detenir a Pablo Hasel em vaig adonar que jo també podria estar en perill.

Has tingut por alguna vegada?
Clar, i ara també tinc por. Però, sincerament, el major temor era xocar amb el silenci del meu poble. La meva mare em deia més d'una vegada que no seguís per aquest camí, perquè la societat s'oblidarà de mi. És clar que encara no he entrat en la presó i, per tant, no sé com respondrà el moviment popular. Però fins ara he rebut un immens suport.

L'Operació Aranya, els titellaires, Alfredo Ramírez, el llibre Fariña, Pablo Hasel, tu... Tenint en compte la gravetat del que està succeint, s'ha organitzat suficient a la societat?
M'atreviria a dir que sí, perquè em sento infinitament agraït. I el més important és que molta gent que no estava organitzada està participant en les mobilitzacions, perquè s'ha adonat de l'opressió contra els drets col·lectius. El meu no és un fet aïllat. És el moment de donar un cop en ferm sobre la taula i de trencar el que s'està fent des de Madrid. Fa deu anys ningú hauria imaginat que els músics o Jordia estiguessin empresonats i alguns polítics exiliats. Sincerament, no vull ni imaginar el que seran capaços de fer d'aquí a una dècada si la societat no respon ara. Com a poble es necessita una resposta contundent.

La repressió, l'última enquesta publicada la setmana passada, revela que Ciutadans i el pp guanyaran les eleccions a Espanya i que Ciutadans i Ciutadans votaran en contra. Com és possible?
Guanyar vots és molt fàcil perquè tenen el control dels mitjans de comunicació: han fet campanya al seu favor i, de pas, demonitzen als pobles oprimits. La televisió i la ràdio estan sent seguides per moltes persones i, com en tot moment des d'allí estan promovent la neteja de les cares dels poderosos i bombardejant contra els pobles i cultures d'Espanya, la gent creï en això. Per si no fos prou, les eines més utilitzades pels partits d'esquerra que volen canviar el sistema són Twitter i la xarxa. L'extrema dreta, per contra, envaeix els carrers, almenys a Mallorca. Suposo que això tampoc els ajuda.

Vius un dia al dia. Si et tanquessin demà, quin missatge t'agradaria transmetre?
Basta! Ha arribat el moment de posar fi al règim del 78. I això no és només responsabilitat dels qui ens dediquem a la cultura. Ha arribat el moment de trencar amb totes les injustícies que imperen en la societat: els pensionistes estan totalment marginats, els treballadors i treballadores cada vegada tenim pitjors condicions, ens estem quedant sense habitatge digne… Nosaltres estem immersos en la lluita per la llibertat d'expressió, però és imprescindible que la ciutadania surti al carrer, que cada col·lectiu reivindiqui el seu i transformi el sistema.

Ets optimista? Veurem els resultats d'aquesta lluita? L'instrument
opressor de l'Estat és tan fort… és difícil ser optimista. Ho hem vist a Catalunya, que fins i tot van ser capaços de posar potes enlaire el referèndum, utilitzant a les forces policials contra la societat. Tenim quatre detinguts sense judici, a 700 quilòmetres de casa, i tres més en l'exili. Segurament les conseqüències d'aquesta lluita no les viuré jo, potser els meus fills o nebots. Com deia un, no serem els que aconsegueixin la mar, però farem front a la tempesta.