Elma: En hasaní, en la llengua sahrauí, l'aigua. Elmaa és una paraula d'especial rellevància en els campaments de refugiats de Tinduf (Algèria). En la zona seca, on la temperatura és de 45 graus durant l'estiu, no és per a menys. Al voltant de 165.000 sahrauís porten més de 40 anys vivint en els campaments creats en el desert d'Hamada, a l'espera de tornar al seu país. La lluita dels sahrauís és un símbol de la resistència i la vida quotidiana dels refugiats en els campaments es converteix en una forma de resistència.

el Marroc va ocupar en 1975 el Sàhara Occidental, fins llavors colònia d'Espanya, a través de la invasió coneguda com a Marxa Verda. En esclatar la guerra, milers de ciutadans es van veure obligats a fugir de les seves cases per un temps que, suposadament, era molt curt. “Mentre fugien de la guerra, els refugiats sahrauís es van dirigir cap a on hi havia aigua per a establir campaments”, explica Geert Demon, membre de l'Associació d'Amics de la RASD d'Àlaba (República Àrab Sahrauí Democràtica).

De fet, hi ha grans bosses d'aigua sota la terra dels campaments de refugiats de Tinduf. En els primers anys, els refugiats extreien l'aigua de pous familiars de pous probisionales realitzats per ells mateixos a mà. No obstant això, en 1994, les pluges torrencials van causar inundacions i la falta d'un sistema de sanejament adequat va provocar la contaminació de les aigües i una epidèmia de còlera a Al-Aaiun. Les autoritats sahrauís van tancar els pous familiars i van començar a organitzar la gestió de l'aigua.

Aigua fòssil sota el desert

Es tracta d'un sistema complex de proveïment d'aigua que s'utilitza en l'actualitat. Extreuen l'aigua de pous d'uns cent metres de profunditat que es troben fora dels nuclis urbans. “L'aigua fòssil és la que es troba sota els campaments, que s'acumula des de fa milers d'anys. L'aigua fòssil significa que la quantitat que sali mai tornarà, és com el petroli”. No obstant això, Demon ha subratllat immediatament que sota els campaments d'hivern hi ha una quantitat d'aigua per a milers d'anys.

No obstant això, la qualitat de l'aigua que obtenen de les perforacions no és del tot bona: “Conté grans quantitats de sal i de nitrats”. Per això, s'han construït plantes d'osmosis per al tractament de l'aigua i s'ha implantat un sistema de cloració. “No obstant això, aquestes instal·lacions no tenen la capacitat suficient per a donar aigua tractada a tots els habitants dels campaments. Per això, alternen en diversos willayas (campaments): durant un temps l'aigua tractada, no tractada en un altre tram”, explica el company. En el willay de Dajla, per exemple, només prenen aigua no tractada, ja que no tenen planta d'osmosis.

Una vegada extret l'aigua i tractada en plantes en alguns casos, com es realitza la distribució? Tenen dues formes: en alguns campaments a través de camions cisterna i en uns altres amb xarxa de canonades. Els camions recullen l'aigua en els punts exteriors dels campaments i la descarreguen en els dipòsits que apilen les famílies al costat de la carretera, guiats per un representant de cada barri, sempre una dona. La xarxa de distribució d'aigua per canonades tampoc arriba a cada casa: hi ha fonts comunitàries, i és el representant de cada barri qui s'encarrega d'incorporar el tub flexible a la font i d'omplir els dipòsits de les famílies. “Després de 40 anys estan molt ben organitzats i estan molt acostumats a la distribució”, diu Geert.

La dona sahrauí, responsable de la distribució de l'aigua

Encara que el dret a l'aigua sigui de tots, en els campaments sahrauís les dones són responsables d'aquest dret. “Cada dona amb obligacions familiars té dret a un metre cúbic d'aigua. És igual que la dona estigui casada, separada o divorciada”, diu Geert. No obstant això, després d'aquesta divisió oficial, es realitza una certa redistribució de l'aigua a través de la solidaritat entre famílies i veïns, en funció de les necessitats de cada família.

Les dones també són protagonistes en l'organització de la distribució de l'aigua. Cadascun dels dairs, nuclis urbans repartits dins del willay, compta amb el seu propi Comitè de l'Aigua, tots ells femenins, format per representants dels quatre barris de cadascun d'ells, el President i el Secretari. La presència de les dones en la direcció regional de l'aigua i, a nivell nacional, en el Ministeri d'Aigua i Medi Ambient és menor, ja que a mesura que augmenta la cadena els homes es van imposant.

Preguntats per aquest important paper dels comitès de dones, els activistes alabesos ens han contat que no sols destaca en el tema de l'aigua, sinó en tota l'organització de la societat: “També hi ha altres comitès, com el dels aliments o el d'uns certs serveis, en els quals també predominen les dones. Ells tenen el control del que es distribueix en els campaments i ells s'encarreguen d'arribar a tots”, explica Usune Zuazo, membre de l'associació. De fet, les dones van ser les que van construir els campaments i van organitzar la societat local, i encara que després de la guerra es va produir una nova divisió de rols i funcions, tots han destacat que la dona sahrauí ha exercit un paper molt important en la societat local.

Associació d'Amics de la RASD d'Àlaba i projecte de l'aigua

“La nostra labor és, entre altres coses, donar suport a la labor del govern de la SEAD i defensar el dret d'autodeterminació del poble sahrauí”. Són paraules de Raquel Calvo, membre de l'associació. En els seus 30 anys de trajectòria han posat en marxa nombrosos projectes amb aquesta perspectiva, entre els quals es troba el de l'aigua.

Els membres de l'associació van observar que la distribució de l'aigua, malgrat els seus problemes, era més o menys correcta, però va fallar en l'últim punt de la cadena: “Els dipòsits de metre cúbic de les famílies tenien grans problemes: eren de zinc galvanitzat i estaven molt obsolets, oxidats”, explica Geert. L'òxid havia perforat molts dipòsits, per la qual cosa es perdia l'aigua i es deteriorava la qualitat d'aquest. En 2015 es va presentar al Govern Basc un projecte de substitució de dipòsits i es va sol·licitar una subvenció: amb l'ajuda rebuda, el Govern de la RASD va poder comprar gairebé 3.000 nous dipòsits de polietilè i suports per a la seva altura.

En aquest primer projecte es va aconseguir modificar la meitat dels dipòsits a reemplaçar de manera urgent, i en 2017 el Govern Basc va aprovar la segona part del projecte, en la qual enguany es reemplaçaran altres 1.700 dipòsits i suports. A més, dins del projecte també s'enviarà als campaments un camió cisterna i peces per a la seva reparació.