Ha transcorregut una dècada des que es difongués el lema Gu gara %99. En el remolí de l'última crisi capitalista la frase es va popularitzar en les places que es van ocupar a l'altre costat de l'Atlàntic. Des de llavors, un petit percentatge de la població mundial continua concentrant una part encara major de la riquesa total.

Segons la teòric Nancy Fraser, no hi ha una teoria que expliqui la crisi capitalista des d'un punt de vista crític i social. En la seva opinió, la crisi ha de ser entesa com un procés social. Per a això és imprescindible, des d'una perspectiva multidimensional que transcendeix l'àmbit econòmic, interioritzar les idees de postcolonialisme, ecologia, pensament feminista i governança crítica. Fraser proposa el seu propi model a través de la relectura de l'obra mestra de Karl Polanyi The Great Transformation.

Quina és la Gran Transformació descrita en poques paraules per Polanyi? Polanyi tracta la societat capitalista –i la crisi capitalista- com un procés històric multifacètic. L'origen de les crisis no està en les contradiccions econòmiques, sinó en el lloc que ocupa l'economia en la societat. Històricament els mercats han estat integrats en la societat i s'han regulat segons les normes socials. En altres paraules, els mercats no es regulaven per normes econòmiques. A la fi del segle XVIII, Polanyi situa a Anglaterra l'inici de la Gran Transformació: quan els mercats van deixar d'estar integrats en la societat. En l'època de la Gran Transformació es va consolidar el dogma de l'Autoregulació dels Mercats. D'aquesta manera, a través del procés de mercantilització, els mercats passen d'estar integrats i regulats en la societat, a estar alliberats d'ella i sotmesos a unes normes econòmiques pures. Com a conclusió, la societat, la moral i l'ètica van quedar sotmeses als mercats.

Polanyi insistia en la importància de la lluita social, però en lloc de representar el conflicte entre el treball i el capital, el veia entre dos moviments o forces: Entre la mercantilització i el moviment per la Protecció Social. La Protecció Social inclou la protecció social, la seguretat social, les polítiques de redistribució de la renda, la solidaritat social o la negociació col·lectiva. Polanyi descrivia el conflicte en la tensió entre aquestes dues tendències. Va descobrir que hi havia un moviment supra-classista que afavoria a la societat (perquè tornés al lloc d'origen de l'economia en la societat), però mai va aprofundir en una teoria. La principal aportació de Fraser és la tercera força que conforma aquest model: Moviments per l'alliberament, en els quals se situen el moviment feminista, l'ecologisme o l'anti-imperialisme. L'objectiu d'aquests moviments és superar les situacions de dependència, acabar amb l'explotació i les exclusions.

Fraser continua inspirant-nos i vull portar aquí una reflexió recent sobre el feminisme. Al seu judici, el feminisme i altres moviments d'alliberament s'arrisquen a fer la seva pròpia versió de l'1% i a proposar solucions que només funcionen per a una elit de la població. Els moviments d'alliberament han de ser orientats al 99% i les alternatives que es proposin han de ser vàlides per a aquesta majoria, i no per a les dones d'elit, ni per als ecologistes d'elit, ni per als ciutadans blancs. El passat 8 de març el feminisme va ocupar els carrers, omplint les nostres ciutats i pobles d'atacs de gent. Occupy daiga! Construïm moviments d'alliberament útils per al 99% de la societat.