Ha tornat diverses vegades a la presó de Módel. Què sents entre aquestes parets?
[Pausa] Se'm barregen les entranyes. Les parets em parlen…

Era molt jove quan et van robar al teu germà. Com recorda aquella època?
Encara que sembli mentida, tinc aquí molts records tendres. L'empresonament del meu germà va ser una lliçó important i diré que el vaig assumir amb normalitat. El context era intrínsec, sense ser conscient de la gravetat, per descomptat. Sortia de l'escola i venia per aquí, li portava llibres i entaulàvem converses profundes entre aquelles parets. Es va complicar més tard quan la van aïllar.

Van matar al teu germà a l'habitació que tenim al costat.
Sí, i Salvador no va voler que ens trobéssim allí en les dotze hores anteriors a l'assassinat. Tinc, doncs, molt pocs records d'aquell dia. Era l'estat de xoc. Tenia una partida de bàsquet. Quan vaig arribar a la pista ho vaig entendre tot, quan l'entrenador em va mirar amb el mal rostre. Vaig venir corrent a Mola…

No tenia més que tretze anys. Com va influir això en la seva joventut? L'època
posterior a la mort de Salvador va ser molt dura. No entenia res. Com puc comprendre-ho? Vaig passar d'un dia a un altre jugant amb nines, a submergir-me en el trist episodi que l'assassinat havia dibuixat. La solidaritat de la família va ser fonamental a partir de llavors: formem un grup compacte. I encara sort! Perquè si no et converteixes en un ximple…

Els assassinats del franquisme han quedat impunes, a pesar que la lluita contra la impunitat ha sobreviscut. Com ho viu vostè?
Amb ràbia i sense entendre encara massa l'ocorregut. El pitjor és que el que està succeint ara a Catalunya torna a recordar el que nosaltres vivíem fa quatre dècades. La set de llibertat xoca una vegada i una altra amb el mateix monstre.

Es compleixen cinc mesos de l'empresonament dels presos polítics. Hi ha qui dubte de l'ús d'aquest concepte. Què opines?
És clar que són presos polítics! N'hi ha prou amb veure la detenció preventiva. Madrid crea i modifica lleis per a si mateix. És evident que vulneren la llibertat dels empresonats, abans que se celebri el judici.

Al gener, Joseba Asiron va traslladar a Ada Colau la presidència de la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat del Franquisme. Heu tingut suficient suport institucional durant tots aquests anys?
A Catalunya sí. ERC va presentar una moció en 2002, per exemple, per a revisar el cas. Va ser decisiu, ja que un equip d'advocats va treballar en la cerca de finançament i en la cerca de noves proves. La moció va ser aprovada amb el suport de tots els partits, així com del pp, entre altres. Se'ns va obrir la porta de l'esperança, complíem tots els requisits, però com en la votació hi havia un tribunal militar, no aconseguim res…

A través de l'Ajuntament de Barcelona, han redactat la sentència de Puig Antich i han presentat una querella contra l'advocat Carlos Rey, actualment en actiu. Apareixerà algun responsable aquesta vegada? El
problema és que, amb el pas del temps, molts dels responsables del franquisme ja han mort. I aquest pas ha estat important, perquè Carlos Rey està viu i actiu. És una font d'esperança per a nosaltres, encara que l'experiència ens ha demostrat que totes les querelles que s'han posat fins ara no han avançat. Tot el que s'ha presentat queda en suspens, ja que els tribunals espanyols tenen el carnet de part.

El franquisme no es va esfondrar i, a conseqüència d'això, el dictador va morir en el llit. Ha això de veure amb el context repressiu que vivim avui dia?
Franco va manifestar que deixava tot ben lligat i, per tant, ha quedat clar que havia complert la seva paraula. Per descomptat, el context ha canviat en algunes coses, però, desgraciadament, hi ha alguns pilars immobiliaris del sistema actual. I els drets dels ciutadans xoquen una vegada i una altra amb aquests pilars. Sembla que en els últims anys han sorgit diferents maneres de fer política, però al mateix temps ningú s'ha atrevit a obrir la caixa Pandora.

A Catalunya cada vegada són més les associacions i projectes sorgits del moviment social. Així com el Congrés Nacional Català (ANC), Omnium Cultural o la Plataforma de Danys Hipotecaris Executius (PAH), entre altres. En quin estaria Salvador?
Segurament, si no canviés de caràcter, no es dedicaria a això. Salvador sempre va estar immers en els moviments de la base, sense organització. Per tant, m'atreviria a dir que continuaria lluitant pel seu compte (rient).