Quan va començar a prendre consciència de la importància del tema de l'amiant?

Quan vaig començar a llegir alguna cosa en 1981 em deia que l'amiant només existia en la indústria de la uralita i en les drassanes. I en 1990 encara sortia blanc d'Orbegozo en Hernani arreglant les sabates de fre. En 1997 portem el primer judici des de CCOO. Era un mecànic del Garatge Modern de Vitòria-Gasteiz, Santiago Bust, pare de l'actual advocat de l'Associació de Víctimes de l'Amiant, que va morir per mesotelioma peritoneal. Per a llavors ja hi havia molta documentació, però el curiós... el jueu i Osalan van dir que en el Garatge Modern no hi havia amiant. Com que no? Portaven 40 anys netejant amb vent l'amiant dels frens! Aquest va ser el principi. Durant aquells anys vaig somiar que anava pel pont d'Orbegozo, malalt jo també.

Tu també pots emmalaltir... com influeix en la teva lluita?

Aquest somni... La setmana passada hem tingut un judici d'un dels quals he treballat amb mi, estem a l'espera de la sentència. Quan guanyo un plet sento una alegria i una mala repugnància. Quan vaig assumir responsabilitats d'alt nivell en el sindicat, record que un membre del consell d'Osalan em va dir al voltant de l'any 2001: “Jexux, estàs creant una alarma social”, i jo: “La gent no s'emmalalteix amb mi, ve malalta”. Les coses es veuen molt diferents quan has menjat amiant, és una lluita personal.

Els començaments haurien estat durs...

Tenia moltes discussions amb la gent i després d'uns anys em vaig adonar que no val la pena, que cal posar als morts i als malalts damunt de la taula. Quan un perdia la salut, abans es deia que “Déu voldria...” i ara és “mala sort”. Però mira... entre els quals tenen càncer començo a pensar malament i encert.

Sents més suports als voltants?

He notat un canvi en els periodistes. Denunciar constantment ha demostrat que estem davant un greu problema. Ara trobo a faltar als joves, perquè li sembla llunyà això de l'amiant.

La situació del mercat laboral tampoc és la mateixa que fa 40 anys.

Avui he posat en Facebook un post sobre la sordesa: una persona m'ha cobrat 2.400 euros per sordesa. Però, quants són els que perden audició pel soroll del treball? 100.000 potser? Les malalties laborals estan més que mai i s'estan ocultant: quan hi ha un accident es fan concentracions, però tots els dies hi ha morts per malalties laborals i no podem quedar-nos parats pel sindicalisme.

És un problema estructural?

El problema és que anem cap enrere. En la dècada dels 60 no sols es va produir una revolució cultural, sinó també en el món laboral: “Viu com un robot”, es deia, i això es va voler canviar. Però aquest pensament es dissipa. Què diu avui el treballador? “El dilluns a treballar, uf!...”, però que poc fem per a gaudir en el treball, i és possible donar-li un sentit i estar a gust, no és només qüestió de diners.

Vau crear l'associació basca de víctimes de l'amiant Asviamie. Quins objectius té?

Asviamie va ser fundada per un amic de Laudio, víctima d'una asbestosi, per a aconseguir el reconeixement de la malaltia professional del seu pare. Jo coneixia a diverses persones en Bizkaia contaminades per l'amiant i els vaig ajudar a activar-lo. Amb quina fi? Reconeixement de les víctimes, suport mutu i creació del Fons de Compensació.

Sovint recorren als tribunals. Quins són els resultats?

Diria que són molt bons, en general, soc jo i l'actitud d'alguns jutges és inacceptable; destacaria a Ricardo Bandrés, de Sant Sebastià. Gairebé totes les setmanes tenim un judici en Donostia, a Bilbao... Però moltes vegades les empreses recorren i les causes s'allarguen.

Asseguren que les víctimes de l'amiant són una doble víctima.

Un exemple: Un dels quals van estar en Xey de Zumaia va morir per amiant, va anar a reclamar indemnitzacions i finalment acabem en el Tribunal Suprem. Després de tres o quatre anys, la quantitat a abonar era de 180.000 euros. La direcció de Xey va venir a plorar dient que no tenien diners i que anaven al concurs de creditors. Arribem a un acord per a pagar, però al cap d'un any es va declarar en fallida. Allí es va produir una operació per part de l'empresa.

Ningú pot dir que estan posant en qüestió l'economia de les empreses amb les denúncies.

Amb l'amiant, un també es trontolla o es va al forat, i d'això no es parla. Clar que es posa en qüestió, i en alguns casos negociem, però perquè venen més enrere. Si no demanes una indemnització després del dolor, la prevenció pot ser costosa, però si has de pagar és barat. Som un animal així. A mi m'han dit: “Senti Jexux, deixa'ls a aquests, han mort o estan malalts i ja no voten”. Miserable! Ells t'han ensenyat on acabaràs.

Li dieu que Osalan i la Seguretat Social no tenen totes les malalties. Per què?

El Ministeri de Sanitat espanyol calcula que en 2017 van morir 34 persones en l'Estat per càncer d'amiant i 53 per asbestosi en el mateix país. Mentida, han passat més per les nostres mans... D'una banda, les que reconeix la Seguretat Social no apareixen en les estadístiques. D'altra banda, els metges d'Osakidetza estan obligats a donar part en cas de sospita, però la majoria d'ells passen de llarg. A Osakidetza li costa al voltant de 50.000 euros un càncer, però això l'haurien de gestionar les mútues.

Però per què?

Portes giratòries. D'on és Darpón? [Jon, conseller de Sanitat del Govern Basc] D'on ha vingut i a on va? Grup empresarial IMQ. Hi ha un projecte complet per a posar en dubte el públic i que la gent vagi al privat. I veuràs el que vindrà amb la nova llei de les mútues... Hi ha retallades per falta de diners, però Osakidetza té aquí el forat.

No obstant això, s'estan fent passos des del sector públic, aquí està el fons de compensació. Què portarà? Qui serà el beneficiari?

Portar? Està per veure. El pp s'ha abstingut en el Congrés dels Diputats, però es troba en el Govern i ha paralitzat tots els tràmits de la Cambra. Però el benefici és evident: com jo vaig treballar en Orbegozo, al final el Ministeri d'Indústria pagaria el meu. Però pensi en una petita fosa que ha desaparegut..., a qui demanar-la-hi? No és possible. En aquests casos, el fons ajudaria. O pensi que a un familiar li surt malament per netejar la bústia...

Ajudaria llavors als sectors més vulnerables i als quals han estat en la riba.

Això és. Paco Puche i els seus afins són crítics amb el fons, ja que en l'Estat espanyol sol hi havia Uralita, Renfe o drassanes i hi ha a qui arribar. Però aquí al País Basc, quants garatges o tallers cal hagin treballat amb amiant? I les dones? Pots demanar més a l'empresa acudint als tribunals, però cal garantir una compensació mínima.

Quan es parla d'indemnització, no hauríem de recordar el sofriment i la dependència causada pel càncer?

No sols això: les empreses no van complir la llei. Alguns diuen que fins a 1984 no existia cap llei estatal sobre l'amiant, però en 1940 ja es parlava que calia fer vigilància sanitària en el lloc on hi havia pols d'amiant; després es va treure la regla de no portar els bussos a casa, calia netejar-los, una llei de 1950 deia que els menors de 18 anys no podien treballar amb l'amiant... Ho sabien! Les empreses no van complir la llei i van condemnar a mort.

Ho van veure bé en el judici de Torí, que ho sabien.

El nostre objectiu no és enriquir a les vídues. Quan t'atropella un cotxe et toquen les indemnitzacions, és el mateix criteri. Una gent en la llista dels quals han passat per l'amiant sent por quan comença a tossir i tossir. Alguns no volen ni llegir notícies en els periòdics.

Encara no hem pres la veritable mesura del problema? Utilitzaries la paraula genocidi?

Sens dubte.

Quan diem que el càncer augmenta, el relacionem amb l'amiant?

El mesotelioma té l'avantatge que només es pot produir amb amiant. Després es va reconèixer el càncer de pulmó, ara estem parlant de l'ademocarcinoma, també de laringe i esòfag, i en alguns casos a Alemanya també s'ha reconegut el càncer d'ovari. Però estem amb l'amiant i molts altres cancerígens. Hem d'agafar-los.

El problema és de sempre: cancellers, tallers, incineradora, tot és però no és res.

En 1890, un treballador de 35 anys va acudir al metge esbufegant i tossint. I diu: soc l'últim del taller, tots els altres s'han anat. El conegut mèdic comença a investigar i s'adona que és a causa de l'amiant. Per això és necessari un enfocament col·lectiu dels treballadors, perquè si tu tens dolor de braç, és el teu dolor de braç, però si tots els teus companys tenen el mateix dolor… Amb el càncer es pot fer el mateix.

En la llista de persones que van treballar amb amiant en Osakidetza hi ha 8.500 persones, encara que s'estima que podrien arribar a 25.000 persones. Com es gestiona?

Cada dia fico a un. Si han treballat amb amiant els dic que portin “vida laboral” i ho porto a Osalan. Això és com un atestat policial. La malaltia es produeix 30, 40 o 50 anys després, les empreses han desaparegut, els processos productius han canviat… com demostrar-ho? Aquest paper té un gran valor, és el primer pas i si no n'hi ha… no descansaré fins que hagi entrat 25.000.

L'amiant va ser àmpliament utilitzat i encara és present. No és un risc del passat?

Li ho he dit a molts periodistes, poso una càmera secreta i comprarem amiant. El Consell Econòmic i Social Europeu (CES) ha aprovat el decret per a la "radicalització" de l'amiant. On està tot això que van portar aquí una enorme quantitat? En l'abocador d'Altza, a la Ribera d'Hernani... Per exemple, la lluita de l'associació veïnal d'Altza: alguns han aconseguit registrar-se per jugar al parc del costat de l'escola. La gent dona voltes.

Què opina dels procediments de desamiantado?

El Parlament Basc ha aprovat en dues ocasions la realització de l'inventari, a proposta meva. La radicalització és una altra cosa –a Polònia ara s'ha posat pressupost per a això–, però l'inventari... Ningú ho ha fet, excepte alguns ajuntaments. Els avanços estan sent molt lents i hi ha molt d'amiant, aquí segueix.