Com vau rebre el premi Argia?

De sorpresa i d'alegria. Normalment associem els premis Argia als mitjans de comunicació i va ser una alegria veure com heu posat en valor el treball comunicatiu que estem fent.

Les institucions públiques i els moviments feministes han començat a treballar units de la mà en els últims temps. Això ha estat una fita?

La fita no ho sé, però sí que és imprescindible. És cert que avui dia sembla que la igualtat s'ha posat de moda. A vegades tinc la sensació que vivim en la fascinació del feminisme i que ara és molt fàcil fer costat al feminisme, però jo crec que és molt important ser honest i recordar que ha estat el moviment feminista el que durant dècades ha estat denunciant les agressions sexistes.

És cert que fins fa poc hi ha hagut una certa ruptura entre les institucions i el moviment feminista. Les organitzacions no són més que una eina, però és una eina molt eficaç, per això treballem junts millor per a tots.

Com s'articula aquesta col·laboració?

Quant a la labor de prevenció de les agressions de Sanfermin, l'Ajuntament i els representants dels moviments constituïm el grup ‘Sanferminetan en igualtat’, on es dissenya la campanya. Cal conèixer i respectar les limitacions i oportunitats que tenen tant les organitzacions com els moviments feministes. Aquest és el punt de partida.

En general, quin és el paper de l'Àrea d'Igualtat i LGTBI?

El Pla per a la Igualtat de Pamplona 2016-2022 és el nostre full de ruta. S'estructura en quatre àrees. El primer és un compromís polític per la governança i la igualtat per al funcionament intern de l'Ajuntament; el segon és l'apoderament de les dones i el foment del canvi de valors; el tercer està relacionat amb les tasques de cura, corresponsabilitat i centralitat de la vida i el quart amb la violència. Cada any elaborem un pla operatiu per a dur-lo a terme. Per a això es va ampliar l'equip de treball fa dos anys i passem de ser un tècnic a tres.

I enguany, què teniu entre mans?

Tenim treballs en quatre àrees. No tot es pot comptar, però, per exemple, tenim una línia LGTBI i ara estem realitzant el primer diagnòstic de Pamplona. El nostre objectiu no és només aconseguir la igualtat entre homes i dones, sinó visibilitzar totes les desigualtats existents i per a això tenim en marxa estudis.

Continuarem treballant amb la memòria històrica per a donar a conèixer a les dones que han estat a Pamplona i que poden ser referents. Comptem amb un grup de treball per a la recuperació de les memòries històriques de les dones denominat “Iruñea nomenant dones”, en el qual participen treballadors de diferents àmbits de l'Ajuntament, historiadors i representants de grups de dones. Recentment hem realitzat diversos vídeos, entre ells, Remigia Etxarren Aranguren, funambulista pamplonesa i Rita Aguinaga Viliato, primera dona cantant de l'Orfeó Pamplonés.

Què és la igualtat?

La igualtat no és uniformització. Garantir els mateixos drets, tractes i oportunitats des de la diversitat personal és igualtat per a totes les persones. Es tractaria d'acabar amb les relacions de poder asimètriques que es donen en tots els àmbits. Eliminar els privilegis d'alguns per a garantir els drets per a tots. Jo crec que hem aconseguit ampliar aquesta significació de la paraula igualtat i que el del feminisme és un altre dels reptes que tenim ara en el marc conceptual. Encara per a alguns aquesta paraula té estigma.

Encara inquietant?

Sí. M'agradaria creure que és per ignorància, però no és així. Moltes vegades ens diuen que hem de fer pedagogia, però les feministes portem 200 anys fent pedagogia i la resistència segueix aquí. Nosaltres hem acceptat al nostre discurs un munt de conceptes que abans no coneixíem. No és una ignorància, sinó una resistència. Resistència al qüestionament de l'espai privat i por a una aposta real per la transformació en l'àmbit públic.

Fer pedagogia és comodí del públic que ara s'utilitza en tots els llocs?

Sí, i amb això el paternalisme. Moltes vegades ens diuen que també hem de canviar les formes, perquè sembla que estem enfadats. Doncs sí, és veritat, estem enfadats. Som la meitat de la població i encara diuen ‘col·lectiu de dones’, com si fóssim un grup.

Hem de ser honestos amb els conceptes. Per exemple, la paraula patriarcat. Fins fa poc era molt rar escoltar en el discurs polític. Una de les dues: o aquest mandatari públic era molt feminista o estava molt despistat. Ara a poc a poc es van introduint alguns conceptes en aquesta mena de discursos i això té la seva importància simbòlica.

Estar de moda ara és bo o dolent?

Alguns creuen que el feminisme perd la càrrega subversiva que pot tenir una persona com Penélope Cruz si la utilitza en el seu discurs, però d'altra banda sempre diem que la igualtat ha d'entrar en l'agenda política. El feminisme ha d'estar a tot arreu, per això jo no em sento incòmode quan sento dir que Penélope Cruz és feminista.

Però en la societat, especialment entre els joves, s'observen amb freqüència grans retrocessos.

És el que ocorre amb molts assoliments socials. Tendim a creure que els assoliments són totalment lineals i avancem, però això no és cert. En l'àmbit laboral, per exemple, mira quins passos s'han donat. Avui dia ens preocupa la joventut. La joventut d'avui ha crescut en un feminisme formal, en la fascinació per la igualtat. Nosaltres, per contra, teníem algunes alarmes enceses i identificàvem comportaments que podrien estar relacionats amb la diferència, però les nostres alarmes ja no serveixen. Cal adaptar-se als temps. Els joves d'avui dia tenen un greu problema d'identificació. Creiem que en alguns camps és suficient que nois i noies estiguin junts, però no és així. Quan parlem de relacions afectives, per exemple, tenim clar quin mal produeix l'amor romàntic, però crec que no hem estat capaços de construir altres referents, altres possibilitats. Si a un jove li dius que el que està fent està malament, però si no li dones alternatives, o no els dones valor a les alternatives que ells construeixen, alguna cosa falla.

Què et fa mal el ventre?

Em molesta veure que fàcilment es deslegitimen els discursos i idees que s'han construït amb molta feina. La tendència a jutjar sempre a les dones és també enorme o els discursos que hi ha sobre la maternitat. Avui dia, per exemple, els discursos essencialistes tenen una àmplia difusió, com la nova concepció del bon eco-mare (lactància sense límit d'edat, creixement natural…). Jo crec que aquestes no tenen en compte les nostres condicions materials i econòmiques.

Vostè és feminista i mare de tres nens. Què vol dir quan diu que cal polititzar la maternitat?

Que hem de ser molt més conscients de l'impacte que té ser mare en la nostra vida. Hem de veure què cal fer amb la cura. El que està en el centre és un concepte molt antic, però de gran actualitat: la divisió del treball en funció del sexe. Mentre això es mantingui, tota la resta no importa.

No sols hem de parlar de la vida privada i de la vida pública, sinó també de la vida íntima. Les dones barregem la intimitat i la privacitat com un espai domèstic en el qual dediquem el temps a fer tasques domèstiques i de cura, a fer esport, a desenvolupar la nostra formació, a dur a terme les nostres aficions i accions de militància, etc. El problema és que moltes vegades donem prioritat a les tasques domèstiques, als treballs de cures, mengen la major part del temps i d'aquí venen altres conseqüències: cansament, problemes de salut, frustracions… Seria bo enfortir el nostre propi espai i valorar la gran influència que això té en el nostre àmbit públic.

Què és el decàleg que heu preparat per als mitjans?

La violació dels santfermins de 2016 va suposar un punt d'inflexió per la reacció de la societat davant aquesta agressió. En aquest moment, vam veure la necessitat de donar als mitjans de comunicació una sèrie de llits d'orientació perquè prenguin nota en les notícies sobre les agressions sexistes. Després de realitzar un procés de reflexió amb ells, elaborem i difonem un decàleg.

Aquí es diu, per exemple, que les agressions sexistes no són fets aïllats, que cal protegir la identitat de les víctimes per sobre d'interessos periodístics o informatius, que cal evitar processos de revictimització, que cal buscar opinions d'experts com a informació complementària i no de qualsevol persona del carrer, etc. Entenem que els mitjans de comunicació han de ser els nostres aliats, però veiem que tenen una actitud contradictòria tant si són d'esquerra com de dreta o de mentalitat.

És sorprenent com alguns mitjans de comunicació, per exemple, continuen donant imatges del txupinazo de 2014 en el qual les noies apareixen mig nues. Aquestes imatges són antigues, però a elles cinc. Sembla que el relat està fet per endavant i que no permetran que una nova realitat canviï.

També s'han fet passos en la programació i s'ha fomentat la participació perquè les dones siguin cada vegada més les protagonistes de la festa, però les imatges que es difonen en els mitjans de comunicació continuen mostrant al noi com a protagonista, en els tancaments, emborratxar-se… i la dona, o no apareix o es presenta com a objecte.

Moltes vegades hem intentat parlar d'això amb ells, però no hi ha manera. Jo crec que no ho inventem. L'amarillismo embeni molt, afecta quan és patriarcat i cal fer canvis profunds i estructurals.

El seu és el terreny municipal menys criticat?

Potser, però jo crec que és perquè està mal vist parlar en contra de la igualtat. Estic convençut que molts no saben ni el que fem. De totes maneres, hem tingut crítiques. Després dels Santfermins, per exemple, gairebé tots els dies apareixien articles d'opinió que ens feien por als ciutadans.

En què t'agradaria aprofundir si la legislatura del canvi tingués continuïtat?

En matèria de governança interna de l'Ajuntament, crec que caldria modificar els procediments interns i les clàusules de contractació. Això pot tenir conseqüències de cara al futur. A més, hem de continuar aprofundint en la direcció que tenim i intentar que els passos que es donin siguin irreversibles. Un altre repte és canviar la imatge de la festa. A l'oci cal donar-li altres valors i pensar molt en la massificació, en l'impacte que té a la ciutat, en la participació dels nens, de les persones majors i en general de les persones que es queden al marge, en la imatge de les dones… Moltes coses.