La llebre no era allí. El 10 de març va finalitzar la 12a edició del Festival de Cinema Documental de Navarresa Punt de vista . Festival Internacional. Baluard de Pamplona/Iruña ha estat, una vegada més, el punt de trobada de les mirades durant gairebé una setmana, i com s'ha pogut comprovar en l'acte final, també ha rebut la visita de nombrosos zokokokokokokokos de la Ciutat Líder.

Cadascú amb la seva mirada. Portarem als que ens han suggerit alguna cosa en el festival. La secció oficial va capitalitzar gairebé íntegrament el nostre punt de vista. Heus aquí els versicles en els quals pot apreciar-se la nostra mirada: El sagnant somriure de Detroit, retrospectiva del Trinh Min-ha vietnam, el primer pla d'un tronc en l'O Peixe premiat, el moment en el qual se'ns va ocórrer la frase “ser un amb la naturalesa i pescar peixos”, la sinceritat de Yours Truly i l'optimisme que ens va deixar Optimism per a explicar-nos tant amb poc.

Els seus límits. No ens va agradar Flores i confessem-ho, no som capaços de gaudir de pel·lícules com Elohim. Domaia, no vam tenir ocasió de veure Young and Beautiful, hem rebut opinions de tota mena, la qual cosa indica que l'espectador no s'ha deixat indiferent. D'altra banda, vam veure a Adams Sitney amb el pal a la mà, sí, però no vam ser testimonis dels seus ímpetus.

Projectes personals. Elias Querejeta Zine Eskola ens van presentar en el festival, i no en va, tant Punt de vista com el Centre d'Art Contemporani d'Huarte poden ser considerats com a membres d'aquest postgrau. A saber si seria massa bell.

Cadascun amb els seus somnis. Lisa Mar i Paolo Davaldo van ser els encarregats d'estendre l'alegria de viure dissabte passat a la sala ganbara de Baluard. El Tiro Park Film Center ha dirigit el taller The sound we see, ja que el projecte ha estat una de les arestes del festival, i seguint l'estil d'edicions anteriors, les pel·lícules no han estat la nostra única mirada, ni l'escenari extraordinari de Baluard. Amb motiu del projecte The sound we see, 24 persones, incloent-hi un carter, van rodar la pel·lícula durant dues setmanes. Estrena mundial sens dubte, Mursego i Harkaitz Cano es van endinsar en els límits de la improvisació i van posar so i paraula a la pel·lícula Ciutat Simfonia de Pamplona. Efímer, va ser realment passatger el que vam veure a la sala Ganbara? Alguns almenys gaudim de l'espectacle en el mode manray.

La llebre no apareixia en el Baluard, però percebem el seu rastre.