En els últims temps s'ha parlat molt de la presó permanent revisable i s'ha realitzat una recollida de signatures en favor d'aquesta. És preocupant?
Sí, molt. Les lògiques de la pena estan arrelades en la nostra societat: quan en un institut un jove té un problema, l'únic recurs que tenim per a solucionar-lo és el càstig. Per això, quan algú fa mal a coses que són molt importants, com la vida o la integritat sexual, ens costa molt sortir d'aquestes lògiques i trobar respostes integrals a llarg termini. Cal estar atents per a no caure en respostes insignificants davant fenòmens complexos.

La ignorància pot ser una de les raons per a secundar-la?La
societat té escassa informació sobre la presó permanent revisable i en els grans mitjans de comunicació no expliquen més enllà de les opinions polítiques el que significa. La societat necessita informació per a poder defensar-se i oposar-se; i la veritable, no l'enganyosa. És un signe negatiu de la nostra societat quan davant una cosa així no sortim tots junts al carrer. De fet, a una societat democràtica amb formació política, les paraules "presó" i "permanent" haurien de donar lloc a l'alarma.

S'ha parlat sobre el populisme de la pena. Està d'acord amb aquest concepte?
Sí. El PP tracta de donar una resposta immediata a casos concrets, la qual cosa es denomina populisme i té uns objectius electoralistes. Però, a més, ho fa més greu: vulnera els drets de les persones. És sincer que el partit que governa a Madrid utilitzi el dolor de les víctimes de casos com El Ramat o Diana Quer per a fer campanya a favor d'una mesura?

Diu que és preocupant que la societat reivindiqui condemnes més dures a conseqüència de determinats casos de violència masclista. Per què?
Perquè aquí està l'ús de les víctimes. El Govern, i en concret el pp, utilitza a les dones que són violades sistemàticament pels homes per a crear unes polítiques sancionadores concretes; després, diu que el dret penal protegeix les dones. No obstant això, amb aquests antídots, la responsabilitat recau exclusivament en els culpables i oculten el que ells no fan: destruir les estructures de poder que promouen la violència masclista. Per això diem que és perillós que els feminismes recorrin al sistema penal.

Justifiquen l'enduriment de les penes amb la raó de protecció de les víctimes.
Alguns diuen que sí, però cal deixar clar que no hi ha cap relació entre protegir la víctima i castigar la víctima. Això és una fal·làcia. Si volem protegir la societat, hem de centrar els nostres esforços en mesures socials. I és que, en un estat social i democràtic de dret, el dret penal hauria de ser l'últim ràtio.

El Codi Penal de l'Estat espanyol, sense aquesta mesura, continua sent molt dur.
Sí, abans de l'aplicació d'aquesta mesura a Espanya s'havien imposat penes de fins a 40 anys de presó. És un dels països europeus on menys delictes es cometen i on més persones es troben en la presó. Això significa que en el Codi Penal estan previstos més delictes i que l'ús de la presó és tremend.

No obstant això, no està provat que les penes dures redueixin la taxa de delinqüència.
Així és. A Europa no hi ha moltes recerques; però als Estats Units, per exemple, s'ha demostrat que la pena de mort i la de cadena perpètua no lleven a les persones la intenció de cometre delictes. S'ha observat que quan es cometen delictes greus, darrere hi ha motius socials, problemes estructurals.

Quines altres mesures haurien d'aplicar-se llavors per a protegir la societat?En
primer lloc, s'han d'aplicar totes les polítiques socials necessàries: renda bàsica, ajudes a l'educació, educació per a la igualtat... Perquè això és evitar el delicte, donar més drets i més recursos a totes les persones. Si això falla, caldrà buscar altres opcions, com les sancions administratives. I, finalment, si tot això no funciona, haurem de recórrer al dret penal. Tanmateix, aquí s'oblida tot l'anterior: Amb el govern del PP la societat s'empobreix, les desigualtats s'acreixen i anem directament a l'última ràtio. Li donen la volta a l'ordre, i això és el comportament propi d'un país feixista: l'autoritarisme.

En el cas de la violència masclista, quin seria el camí adequat?
No és possible fer una llista, però per a començar, la prevenció és imprescindible. Hem de posar en dubte el patriarcat i l'estructura de privilegis que hem tingut fins ara. I, en concret, quan hi ha una víctima, cal preguntar-li a ella què necessita. Ningú li ha preguntat a la jove violada en Sanfermin què és el que necessita. Per exemple, en 2015, a Navarra, es va crear l'Oficina d'Atenció a les Víctimes de Delictes, que ofereix una sèrie de mesures i recursos; i jo aplaudeixo aquest tipus de passos.