Els dos han posat sobre la taula pública les retallades econòmiques i socials que afecten milions de pensionistes, com la falta d'igualtat que afecta milions de dones. Aquestes situacions, entre altres, requereixen de la inversió pública de l'Estat i de les administracions.

La setmana també ens ha mostrat imatges que són pura publicitat: els qui tenen a la seva mà bona part de les solucions polítiques, econòmiques i socials (governs, parlaments…), comparteixen les inquietuds i reivindicacions de dones i pensionistes. I ho hem vist en els mitjans de comunicació, vestits amb llaç morat, fent declaracions a favor de les dones o dels pensionistes. La marea social i feminista, aquesta vegada ha estat tan gran que ningú ha volgut quedar-se fora de la foto. Els vots tenen un gran valor, i tots han volgut atreure el succeït al seu camp.

No ens enganyem. Ha passat el 8 de març, amb mobilitzacions massives, i polítics que creuen que aquesta dinàmica no pot durar molt de temps han tornat a les casernes d'hivern. Les mobilitzacions socials, feministes i populars han de seguir endavant sense retrocedir ni un sol pas. És hora que aquests polítics i governs compleixin els seus compromisos i busquin solucions polítiques per a donar resposta a les demandes que hi ha al carrer. És mentida que no hi hagi diners per a unes pensions dignes i per a acabar amb la bretxa salarial en el camí de la igualtat. El problema és com repartim els pressupostos i quines prioritats els donem. Ni mig pas enrere!