Voluntaris ambientals posen un bosc comestible en Sarriguren
En els pressupostos participatius de 2017 un ciutadà va proposar crear un bosc comestible en la zona natural al costat del canal de Sarriguren (Navarra). En aquell moment no va ser el projecte més votat, per la qual cosa es va rebutjar la proposta. No obstant això, la idea de crear un bosc comestible va quedar aquí, i el grup de jardineria de la localitat ha decidit ara reprendre el projecte i tirar-lo endavant d'una altra manera. El 10 de març s'ha iniciat la creació d'un bosc per part dels membres del voluntariat ambiental i de la ciutadania.
També beneficia als animals de la zona
“Quan no es va aconseguir el pressupost i la idea es va tirar enrere, nosaltres pensàvem: per què no ho farem? Es podrà fer d'una altra manera”, explica Mikel Etxarte Azkarate, regidor de Medi Ambient de la Vall d'Egüés i impulsor del projecte. El grup de jardineria del poble va començar llavors a posar en marxa el projecte de creació del bosc, ells mateixos han comprat les plantes, arbustos i materials necessaris.
Etxarte assegura que any rere any aniran creant el bosc, i que aquest és el primer pas del projecte. “El grup de jardineria ha definit on aniran els arbustos: mores, mores vermelles, aranyons, i la zona dels arbres, entre ells les nogueres, els cirerers pruneres”. Es tracta d'un recorregut pel bosc comestible, en la creació del qual han treballat l'equip de voluntariat ambiental i la ciutadania. “És important que hi hagi zones d'aquest tipus en les proximitats de la ciutat, no sols per a la gent, sinó també perquè aquestes fruites són aliment de molts ocells i mamífers per a passar l'hivern”, explica el regidor.
El valor del medi ambient voluntari
El grup de treball està compost per unes 20 persones, la majoria d'elles veïns de la vall, però també hi ha gent de la comarca de Pamplona. Fins ara, a més del bosc comestible, s'han dut a terme altres dues iniciatives: l'any passat s'han naturalitzat les llacunes amb la realització de microaiguamolls per a amfibis, i en el marc del projecte Aterpeak s'han realitzat caixes niu per a ocells rapaços.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
