Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Una escola pública basca

Ibilaldia 1986. Paraules de la cançó del grup: “Un i el mateix és suficient per al basc, una oportunitat pública”.

Tenim damunt de la taula una reflexió impulsada des del Govern Basc. Sembla que té intenció de ser un conveni estratègic, i em temo que en la CAPV (Comunitat Autònoma del País Basc) es vagi a abordar el nucli o que cadascun vagi a blindar el seu quiosquet.

L'educació de milers de nens i nenes en la CAB és el fons. De tots. El punt de partida no és molt bo. Hem interioritzat –en nom del cristianisme, en nom del cooperativisme, en nom de la pedagogia, en nom del dret a triar als pares– que uns nens i nenes tinguin X educació, uns altres I i altres Z.

El camí del basc, també en l'ensenyament, no ha estat fàcil fins ara. I sí, ha tingut enemics a casa i en els estats. Però si en la CAB, avui i aquí, no posem en marxa un sistema d'immersió lingüística per a tots els nens i nenes, avui estarem sembrant llavors per als problemes del futur del basc.

Els models A, B i D s'han justificat en el dret a decidir dels pares i mares, però avui dia les escoles públiques del model A mantenen als pares i mares nouvinguts “orientats” cap a allí.

No és fàcil, no obstant això, arribar a “un i el mateix”. El primer problema és que difícilment convencerem a les comunitats dels concerts escolars perquè deixin el seu estatus privilegiat en favor d'una millor escola pública per a tots els nens. No volen. El doble finançament –els diners públics i les quotes de les famílies– els dona avantatges perquè cadascun s'organitzi en funció del que creï el seu quiosquet i no tinguin al pati als fills i filles de les persones amb menys recursos en la societat –és una regla general per a algunes escoles concertades d'uns pocs pobles–.

La meitat dels alumnes estan concertats, i si cerques aliats, com no crec en la caritat cristiana, els més pròxims són els de la Federació d'Ikastoles. Jo pregunto, podem unir-nos si l'escola euskaldun pública “és”:

– Model únic d'immersió?
– Que tingui almenys –i si pot ser més– l'autonomia que han tingut en la Federació d'Ikastoles, i que a més aportin el seu patrimoni pedagògic al públic? –
El que fins ara han tingut ells a través del doble finançament a través del finançament públic?
– I en els territoris que ho precisin (Seaska, Navarra, Treviño...). Continuarem col·laborant amb l'associació d'ikastoles?

No vull destruir res, busco aliats en la Federació d'Ikastoles perquè demà siguin euskaldunes els nens “blondas escandinaves, coreanes i swahilis negres”. Impulsarem una escola euskaldun pública. I que l'adult que no ho desitgi, pagui per complet l'escola privada que desitgi.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
La por com a espai comú
La preocupació per la inseguretat ciutadana és cada vegada major en les converses dels nostres barris i ciutats, sobretot entorn dels robatoris i conflictes provocats per joves del Magreb que sobreviuen al carrer. Aquestes situacions, que sembla que han augmentat en els... [+]

4 d'Iruña-Veleia Congrés: il·luminar, no destruir

“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]


Més drets humans i menys extrema dreta

En aquest món frenètic i vertiginós en el qual vivim, els canvis socials que se succeeixen a poc a poc ens semblen a vegades imperceptibles, irrellevants o insignificants. Tanmateix, no és així, i hem de ser conscients d'això per a actuar amb prudència. Exemple d'això és... [+]


Popuerza

Els diumenges de setembre és costum pujar a Ernio, ballar en Zelatun i menjar xoriço morro, o una cosa així. El pitjor temps no fa falta gent. Enguany, quan els meus amics marxaven més primerenc i jo em retardava, pujava només, trobant-me amb les quadrilles que baixaven. La... [+]


2024-10-16 | Edu Zelaieta Anta
Volta completa

En el llibre fronterer de The House on Mango Street, escrit per Sandra Cisneros, el gos d'un personatge té dos noms: un en espanyol i un altre en anglès. És possible que a primera vista pugui resultar estrany, fins i tot per a un llibre, però si un pensa més... [+]


2024-10-16 | Iñaki Murua
On Ángel!

Era impossible endevinar qui era o qui era el lema que llegia, però qui era!

Ángel González Olvera va ser conegut a Mèxic fa 11 anys quan els bertsolaris ens van convidar a unes jornades amb els seus improvisadors. Vivia en un alt del pujol, alimentant-se d'ocells, coloms,... [+]


Ens espera l'Hezitopia

Els utopianos del llibre Utopia de Thomas More estimaven llegir-lo. La bona educació de les lletres els havia portat a començar en la infància i a prosseguir la seva vida adulta sense que ningú els ordenés res, llegint i aprenent i llegint més. Imagineu el temps dedicat a... [+]


El mite del mercat lliure

Com en l'Edat mitjana dominava Déu, en l'època moderna vivim sotmesos al mercat i a les seves rígides lleis. Els grans sous d'alt nivell estan determinats pel mercat, ja que els premis dels CEO d'Iberdrola o BBVA els marquen els mercats del seu sector, encara que s'emporten 300... [+]


Tecnologia
Cessió

En la podksemana La llanterna de diógenes he trobat moltes idees per a continuar pensant en l'entrevista a Miguel Benasayag-eg. Entre elles, les reflexions que fa l'ésser humà sobre les nostres relacions amb la tecnologia.En el
diàleg es compara la influència de les... [+]


Materialisme histèric
Atrapar

La tercera vegada que rebia les mateixes dades que l'estudiant, no recordava més que aquestes frases tan usades, en les quals el no-res havia aixafat la meva intel·ligència: “No som res”, “la vida no té sentit”, “Déu, si és tan innocent com diuen, per què ens fa... [+]


Qui o qui són els responsables d'aquesta massacre?

La responsabilitat és de l'Estat sionista d'Israel, que, amb l'ajuda d'una gran part de la població, soldades, colons, etc., està fent neteja ètnica i genocidi contra els països i pobles de voltant.

Els Estats occidentals també els donen suport, els donen armes i els presten... [+]


“He retirat la denúncia per violació”

Això em va dir l'ex alumne, que va trigar molt a presentar una denúncia que estava en el jutjat mesos i que, per recomanació del psicòleg, havia retirat la denúncia de violació. I jo romania callat, sense poder endevinar què dir-li al jove que encara presentava símptomes... [+]


Què signifiquen les paraules 'mirar', 'entendre' i 'persona'?

No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és... [+]


Periòdics del genocidi

Diuen que ha passat un any. Mai he comprès l'arrogant costum que tenim els occidentals: encara que el conflicte duri gairebé un segle, adaptem les dates al nostre gust, regalant la importància que vulguem. Ha estat diferent l'última època per als palestins que estan presos en... [+]


Eguneraketa berriak daude