La Mancomunitat de Municipis Euskaldunes, UEMA, ha estat l'encarregada de fer el treball d'agulló en Errezil. El tècnic d'UEMA es va assabentar que s'estava preparant el PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) i va informar el regidor de basc i a l'alcalde que era el moment adequat per a l'elaboració del PGOU, és a dir, l'Avaluació d'Impacte Lingüístic. No coneixien l'instrument per a mesurar l'impacte lingüístic que un pla urbanístic pot tenir al poble, però sense pensar-lo dues vegades, van afirmar que sí.

No es va reflexionar sobre la relació entre l'urbanisme i el basc. El 89,33% de les cortines saben basca i el seu ús és del 94,10%. El regidor Zinkunegi diu: “No teníem tanta preocupació, en aquest sentit vivim bastant relaxats. Hem estat i serem bascos, hem pensat que no necessitem res per a garantir-ho”. L'alcalde Agirretxe ha actuat de manera paral·lela: “Com urbanitzar un carrer, fer habitatges de manera individual, en bloc, totes juntes o en un tram i les altres... Que aquestes qüestions poden influir en el basc? Això no ho crèiem”.

El consultor d'idiomes Zelaia ha dirigit les ELA d'Orexa, Munitibar i Errezil i per als errezildarras va ser clau escoltar la de Munitibar; 462 habitants i la intenció de construir habitatges per a 200 més habitants.

Hem comentat als interlocutors que en deu anys (2001-2011) el coneixement del basc ha descendit un 9,2% en Errezil. No han donat especial importància al descens i no s'han adonat que el descens coincideix amb l'època en la qual es van construir diversos habitatges.

Zinkunegi diu que ara han començat a veure el tema amb altres antiojos, compaginant l'urbanisme amb el basc natural: “Aquest assumpte ens ha posat un xip. Els turistes també venen a Errezil i aquí tindrem alguna cosa a fer. En els campaments d'estiu va estar el nen dels estrangers i ens vam adonar que els pares no entenien les notes que els havien enviat a casa, ja que estaven en basca. Començarem a manar avisos en bilingüe? No, no. La nostra llengua està molt sana, però hem d'estar atents. Respectarem els drets lingüístics de qui vingui, però sense vulnerar els nostres”. El Regidor comenta l'apoderament, és a dir, que el poble que ha treballat la consciència lingüística té més capacitat per a negociar en aquestes situacions. Tirant d'aquest fil ha sortit això de l'endogàmia. El consultor d'idiomes li ha dit que si només hi ha un que no sap basc és més fàcil d'arreglar, però que si ve a deu de cop és molt més difícil. Com aconseguir l'equilibri. Hi ha els qui construeixen habitatges per a moltes persones i no saben basca, comèdies que sostenen l'idioma; al mateix temps, volen viure el poble, esquivar el buit. “Sembla que no volem que vingui ningú de fora. No és així, però ens preocupa”.

Mirant al poble veí

No tenen intenció d'entrar a la casa de ningú, però inevitablement han posat damunt de la taula l'exemple del poble veí. Bidania-Goiatz comptava en 2001 amb 427 habitants i en 2016 amb 514. S'han construït nous habitatges i la gent ha arribat de fora. Al principi, s'usaven més com a cases per a dormir. Avui dia la vida ciutadana és més intensa. Hi ha qui no sap basc. A l'Ajuntament tenen un regidor que no sap basc. Parlen de tristesa i no volen dir que no volen gent de fora. Opinen que al poble cal treballar la consciència lingüística i fer el pla urbanístic amb cura. Als nous veïns els agradaria que s'adaptessin a la llengua del poble i no al revés.

I com han pres el resultat de la LAE?

La LAE assenyala que si es construïssin tots els habitatges previstos en el pla urbanístic (no sol ser habitual que es construeixin totes) l'impacte lingüístic seria moderat, és a dir, el descens del coneixement del basc seria del 4%. El regidor se sent preocupat per la xifra: “Imagina't la baixada del 4% en un poble de 600 habitants! Al mateix temps, l'estudi assenyala que això és un efecte moderat”. L'assessor d'idiomes ha donat raons per a caminar amb precaució i, al mateix temps, per a relaxar-se. D'una banda, encara que la previsió del 4% és la pitjor hipòtesi (es construeixen tots els habitatges, s'omplen totes i s'arriba al nombre previst de castellanoparlants), el percentatge no és menyspreable, sobretot tenint en compte que abans s'ha produït un descens del 9,2%. D'altra banda, en Errezil el basc està molt dens, té un sistema de protecció, el poble està en UEMA, té un pla d'idiomes. Disposa de mitjans per a frenar l'hipotètic descens. Altres municipis no ho tenen.

També en Alegia

Alegia és membre d'UEMA. En el grup de treball han participat l'alcalde Unai Iraola, el regidor de basc Mikel Artola, el tècnic d'UEMA Goizane Arana i l'arquitecte municipal Inhar Agirrezabal. L'arquitecte va proposar a l'Ajuntament l'elaboració de l'ELA i l'ha realitzat. Des del punt de vista del Pla Urbanístic d'Alegia s'ha fet natural la realització de l'ELA a l'arquitecte. El Pla recull una perspectiva ecològica, de gènere i social, per la qual cosa la cultura i la llengua de la localitat són presents de ple en la perspectiva social.

Percep als càrrecs polítics de l'Ajuntament preocupats per la situació de la llengua. No obstant això, en 2011 el coneixement del basc era del 76,7%, ja que les migracions han influït directament en el coneixement. Hi ha molt de moviment al poble. Com influiria la construcció d'habitatges en l'entorn lingüístic i local? S'han elaborat quatre hipòtesis de pla d'habitatge. Els tres primers tindrien un efecte moderat i l'habitació greu.

Cases de trobada en l'avantsala

Cases de preu lliure, taxades, de protecció oficial... Hem parlat amb l'arquitecte Agirrezabal sobre la importància d'això. Tanmateix, ell ha posat el focus en un altre lloc: “Si volem fer arquitectura social i volem impulsar el basc hem de fer cases on els veïns i veïnes ens trobem. Dissenyem el vestíbul de vuit portes de sempre o fem un passadís que passi per sota de totes les finestres? La gent ha de trobar-se, però sí, tenim dificultats”. L'arquitecte vol dir que la vida interior ha triomfat entre nosaltres i que la creació d'espais comuns ens genera reticències. L'un i l'altre li diuen que cal crear punts de trobada al carrer. Al carrer, no obstant això, la població d'origen cada vegada està menys present i les comunitats d'origen sahrauí, per exemple, són més fàcilment recol·lectades. Aquests no parlen basc.