Mikel Gorosabel, Norton, els que principalment ens unim a EH Sukarra, no estem acostumats a escoltar la seva música asseguts i immòbils. Per això agraïm les actuacions que es van dur a terme dins del cicle Sessions Límbiques a la biblioteca Bidebarrieta de Bilbao. Acompanyat per una sola guitarra, Norton va deixar al descobert els seus sentiments en un programa íntim d'hora i mitja.

Aquest és precisament l'objectiu de les Sessions Límbiques: Treure a la llum les emocions, expressar les sensacions internes amb notes musicals i fer-les arribar al públic de primera mà. La música, la literatura i els sentiments no necessiten d'altres ingredients. Per a barrejar tots els ingredients, el fet que un artista tingui alguna cosa a comptar ajuda molt en l'escenari.

L'actuació de Norton va estar, sobretot, lligada a la sensació de por. En el seu primer disc en solitari, Barne basoan barna, les pors pesen molt. Han estat desenes els escriptors bascos que han estat posant paraules a les cançons creades per Norton i, per tant, cadascun ha pogut expressar els seus propis temors: la foscor, la necessitat d'empresonar-se, afrontar el dia a dia... cadascun té les seves raons.

Però no creguis que passem la nit escoltant les pors dels altres, com si estiguéssim a casa del psicòleg. Al llarg de més de tres dècades de carrera, Mikel Gorosabel s'ha envoltat de cançons mítiques, algunes de les quals van ser triades per a la primera part. En la dècada de 1990 va intercalar diverses peces conegudes del grup Lorelei (Hi ha una ciutat vermella, Ophelie a París...) al costat del seu amic Asier Serrano i altres d'EH Sukarra. Potser la més especial va ser als nostres Jardins, que es va basar en l'amor pel qual va néixer el fill de Norton, segons ens va explicar.

Al llarg del bosc interior van arribar algunes peces del treball, melodies íntimes però enèrgiques entorn de les pors. Escoltar les paraules d'Harkaitz Cano, Jasone Osoro, Lutxo Egia, Gotzon Barandiaran, Leire Bilbao, etc. en la veu de Norton va ser un plaer. Per a acabar, vam tornar als temps de Lorelei i EH Sukarra. Per si no fos prou, la presentadora del programa va llegir alguns passatges de la seva novel·la Bermuta a les 12 de Jasone Osoro, en dos breus descansos que va fer Norton.

Va ser un concert per a escoltar asseguts i immòbils, amb la comoditat de les butaques de la sala de Bidebarrieta. Però no es pot negar que en escoltar per boca de Norton algunes cançons tant del nou disc com del passat, amb alguna part del cos, sigui l'espatlla o la cama, a més d'una ens va venir la necessitat de seguir el ritme. Els sentiments afloren més fàcilment amb la bona música.