“Com cada vegada som més habitants del món, no es pot negar la necessitat d'una gran indústria agrària que produeixi aliments”. Aquest és un dels principals arguments de les empreses agroindustrials i dels promotors del model transgènic, que utilitzen per a justificar la utilitat del seu model. No obstant això, la recerca duta a terme per l'ONG ETC Group ha desmantellat aquests mites i ha tret a la llum les realitats que les associacions vinculades a la sobirania alimentària venien reclamant des de fa temps.

Petits grangers alimentant el món

Petits agricultors, indígenes i agricultors familiars són els que produeixen el 70% del que mengem els ciutadans del món, segons l'estudi. És significatiu, a més, que aquest model agrícola empra només un 25% dels recursos naturals del sòl –aigua, terra i combustibles–. En l'altre costat es troba la gran cadena de la indústria agrària, que, encara que utilitza el 75% dels recursos del món, només alimenta al 30% de la població.

Si els governs volen acabar amb la fam i frenar el canvi climàtic, no tenen més que posar en marxa i impulsar polítiques públiques que fomentin l'agricultura de caseriu, segons ETC Group. Qui ens alimentarà? Les xarxes d'aliments dels baserritarras o cadenes de la indústria agrària? Segons les conclusions de l'estudi, la fam en el món no es deu a la falta d'aliments, sinó a una distribució injusta d'aquests.

Mentrestant, les grans empreses agroindustrials balafien els recursos naturals

Segons l'informe de l'estudi, la indústria agrària destrueix cada any 75.000 milions de tones de terres aromàtiques, i derroca 7,5 milions d'hectàrees de boscos. A més, aquestes grans empreses consumeixen el 90% dels combustibles fòssils que s'utilitzen en l'agricultura i en l'agricultura. El model de petits baserritarras, per part seva, empra només el 20% de l'aigua utilitzada per a l'agricultura, el 10% dels combustibles, i no provoca la destrucció de terres i boscos. La col·lisió entre tots dos models és també clara des del punt de vista ambiental.

L'estudi conclou que entre el 33% i el 50% de les 4.000 milions de tones d'aliments que produeixen anualment les grans cadenes agroindustrials es perden (en el moment de processar-los, transportar-los o emmagatzemar-los). Els autors de l'estudi subratllen que amb les polítiques adequades el model agroecològic pot triplicar l'ocupació en les zones rurals, reduir la migració a les ciutats, millorar la qualitat dels aliments i erradicar la fam.