Tardor. Un alumne d'Oriarte BHI de Lasarte-Oria es desplaça en un cotxe guiat pel seu pare. Té dotze anys. Són al voltant de les set de la tarda i, de sobte, demana un mòbil al seu pare. Li dirà que calli. El programa, a més, es fixarà en el cel i rodarà un travelling amb la cambra entre les mans. Ha de ser en aquest moment. Aquí i en aquest moment. Sent el desig de rodar aquest moment. Sens dubte, aquest estudiant és cineasta perquè mira al món amb la mirada del cineasta. Un dels fruits més importants que la iniciativa Cinema en curs, creada per Núria Aidelman i Laia Colell, dona els primers dies de vida d'aquest jove. De fet, la transmissió del cinema des del cor de la creació és la base del projecte. Tal com va assenyalar Alain Bergala, el seu referent en el seu tractat L’hypothèse cinéma, “per a transmetre les claus del cinema, hem d'estar en el cor d'aquestes decisions”.

Cinema en curs, Aidelman i Colell, de l'associació A Bao A Qu, van posar en marxa la iniciativa a Catalunya fa dotze anys. Després d'estendre's a diversos territoris, aquest curs ha arribat a Euskal Herria. Cinema (h)abian de la mà de Tabakalera i Elías Querejeta Zine Eskola. Tots junts comencem junts i estem aprenent amb aquesta primera experiència. Les professores Amaia Beguiristain i Aitor Olano, les companyes de Tabakalera i Elías Querejeta Zine Eskola i nosaltres mateixos, Mikel Gurrea (director de cinema) i Lur Olaizola (coordinador del programa audiovisual de Tabakalera). Escrivim aquestes línies amb l'emoció que genera un projecte que ens sembla pioner i revolucionari.

Què passa quan entra el cinema en una escola pública? O tal vegada seria més correcte preguntar: què ocorre quan el cinema entra d'aquesta manera en una escola pública? De fet, l'ús de les pel·lícules com a instrument a l'aula és bastant habitual. En la majoria dels casos s'han utilitzat per a treballar temes. Recordem les pel·lícules i lliçons associades que vam veure en l'institut: Splendor in the grass 29 per a elaborar un crack econòmic, La llengua de les papallones per a aprofundir en la Guerra Civil o Christiane F. per a reflexionar sobre les conseqüències de les drogues. No obstant això, Zinema (h)abian proposa una nova relació amb el cinema. Una vegada inspeccionats els plans i seqüències, els alumnes parlen sobre el color i la llum. Observen la posició de la cambra i del personatge, si hi ha o no música, com és el so i, per descomptat, parlen de les emocions que els fan sentir els plans creats a partir d'aquestes decisions cinematogràfiques.

Vint-i-dos alumnes i alumnes de 1r d'ESO de l'institut Oriarte porten cinc mesos realitzant aquest tipus de preguntes sobre el cinema, reflexionant i posant en pràctica decisions cinematogràfiques. És a dir, fent cinema. Una de les característiques especials del projecte Cinema en marxa és la implicació dels cineastes. I la raó és clara: la passió ens empeny a la cinematografia i és vital transmetre-la als alumnes. Així, a l'aula, el director de cinema, el professorat i l'alumnat som cineastes. Fem cinema junts, fomentant la mirada d'un mateix, potenciant el treball en equip i compartint tot això. Igual que el moviment genera moviment, perquè el cinema genera cinema.

Una altra de les característiques de la metodologia és la combinació de veure i fer cinema. Els alumnes inspeccionen des del primer dia els plans i seqüències d'alguns directors emocionants: La mostra reuneix obres de David Perlov, Chantal Akerman, François Truffaut, Claire Denis, Hirokazu Coreeda, Raymond Depardon, Mercedes Álvarez, Charles Chaplin o Michel Brault, entre altres. Aquests cineastes se centren en la realitat, en els personatges, en el món i en les emocions. Després d'analitzar en profunditat les decisions cinematogràfiques que hi ha darrere dels seus treballs, cada alumne i alumna rodarà els seus plans, la seva casa, el seu barri, el seu poble, les persones més pròximes, les que troben pel carrer... A través d'aquesta nova mirada de cineasta que se'ls està gestant, rodaran el que sempre han tingut en el seu entorn, com si el veiessin per primera vegada. A través del cinema coneixeran de nou la seva realitat.

Després, veiem i elaborem junts els treballs que es filmen, convertint l'individual en col·lectiu. Cada alumne realitza les seves aportacions amb generositat i sense prejudicis. Res és correcte o incorrecte, però darrere de cada rodatge estan les decisions que un mateix ha pres: a qui o què s'ha rodat i on, a quina hora del dia i amb quin tipus de pla… Vertebren aquesta passió per filmar la seva realitat a través de les decisions del cinema, assumint el compromís que hi ha darrere de cada mirada. L'aula de l'institut s'ha convertit en un racó de cinema per a tot el curs i tots i totes són responsables d'això, autors i espectadors. Vint-i-dues mirades juntes buscaran el curtmetratge que han de fer per a final de curs. Saben que la cerca serà complexa, però estan disposats a prendre decisions en l'equip de treball.

La iniciativa Cinema (h)abian també té un poderós efecte: els estudiants veuen i coneixen de manera quotidiana les pel·lícules de cineastes que no tenen al seu abast. L'exploració i el cinema a la seva manera crea una conversa familiar entre aquests estudiants i cineastes. Se sap que avui dia vivim carregats d'imatges i continguts, però, encara que sembli mentida, també hi ha pel·lícules que són difícils de trobar, d'aconseguir i de veure. És important que l'alumnat també vegi aquest tipus de cinema, ja que serà una eina més en les seves vides. Probablement, fora d'aquesta iniciativa, aquests joves no podrien veure el treball d'aquests cineastes. Cadascun decidirà en el futur si li agrada o no aquest cinema i fins a on vol desenvolupar aquesta afició. Alguns poden convertir-se en cinèfils i, qui sap, uns altres seguiran al cinema. Aquí no se'ls imposarà res. Cadascun anirà vivint i definint la seva relació amb el cinema. Ara, almenys, podran prendre una decisió.

A França es va adonar de la importància que té introduir el cinema en una escola pública i l'any 2000 el ministre d'Educació, Jack Lang, al costat de Catherine Tasca, va posar en marxa el projecte Els arts a l’école. Les arts van ser traslladades al sistema escolar, inclòs el cinema. I no van entendre l'art com un mer recurs per al treball dels temes, limitant la seva presència a l'escola a les dates de les obres d'art i a les llistes de noms dels autors, sinó que ho van entendre com un procés creatiu que posa de manifest i fa accessible les decisions creatives que hi ha darrere de cada obra d'art i que, per tant, es converteix en una eina imprescindible en les relacions que construïm amb la realitat. Alain Bergala va ser llavors l'assessor de la secció de cinema i va desenvolupar una metodologia que porta anys treballant. Per a ell era important que el projecte fos sòlid i flexible, per a estendre'l al major nombre de llocs possible i perquè cadascú ho fes seu. Això és el que van fer Núria Aidelman i Laia Colell amb Cinema en curs i això és el que hem volgut portar de la seva mà a Euskal Herria.

Aquesta primera experiència de Cinema (h) en marxa finalitzarà amb el curs acadèmic. Seguim en el taller i els pròxims mesos farem un curtmetratge que serà de tots. Prenent com a referència els treballs de diversos directors que han estat vists des del principi, tenint en compte els llocs, sons o hores de llum que han filmat els propis alumnes. Les experiències viscudes al llarg dels mesos se centraran en un curtmetratge realitzat conjuntament. Es tracta d'una pel·lícula amb desenes de decisions preses a través del consens, que abordarà les emocions que preocupen els alumnes i alumnes, unirà les seves mirades i reflectirà les potencialitats del cinema.

Encara que aquesta primera experiència culmina amb el curs escolar, sembla que no és més que el principi. A partir d'ara, pot ser que hi hagi una vintena de joves en cotxes amb els seus pares. Potser senten el desig de rodar un cel i llavors, sens dubte, en aquest moment, seran cineastes.