Al desembre, el President de la República Italiana, Sergio Matarella, va dissoldre el Parlament i va convocar unes eleccions generals. Per a l'esquerra italiana, aquestes eleccions porten novetats, i el més destacat ha estat l'aparició de la llista popular Potere al Popolo. Després d'aconseguir en pocs dies el triple de les 25.000 signatures que necessitava per a presentar-se a les eleccions, el moviment ha entrat en la carrera electoral com ningú esperava.

Sense la naturalesa i estructura dels aspectes tradicionals, la iniciativa popular creada a Nàpols s'ha estès a tota Itàlia com a escuma. El lema i cap de llista del projecte és l'activista napolitana Viola Carofalo. Després del fracàs de la seva candidatura a les eleccions del Partit Comunista, el pròxim 4 de març Potere al Popolo es presentarà com a únic referent de l'esquerra transformadora italiana.

Durant aquests dies, diversos rostres coneguts de l'esquerra han mostrat el seu suport a la llista de Carofalo. Entre ells es troben el famós cineasta Ken Loach i l'ex futbolista Paolo Sollier. S'espera que en els pròxims dies l'alcalde de Nàpols, Luigi de Magistris, i diversos personatges rellevants de l'esquerra sol·licitin el vot per a Potere al Popolo.

Malgrat el suport de molts agents socials italians (No TAV!, USB, CGIL…), està per veure si el ciutadà aconseguirà entrar en el Parlament. Per a això, els serà difícil superar el 3% dels vots que exigeix la nova llei electoral per a tenir representació en el Parlament. Segons les enquestes publicades en diversos mitjans de comunicació italians, la nova candidatura guanyaria entre el 2 i el 2,5% dels vots.

“Per sobre de la gran abstenció que s'espera, volem convèncer també a aquells que han arribat als que mai voten i s'han tornat invisibles per a l'Estat”, va dir Carofalo en una entrevista en la cadena italiana La7. En el seu camí cap al suport de l'electorat d'esquerra, tindrà enfronti al Moviment Cinc Estrelles (M5S), el PD de Matteo Renzi, fins ara governant, i l'acabat de crear Partit Liberi i Iguali, de Pietro Grasso.

El centroizquierdista dividit
Centre Esquerra arriba a les eleccions generals de 2018 després de l'escissió de l'esquerra abertzale. Les polítiques d'austeritat dirigides pel PD, que ha governat l'última legislatura, han provocat esquerdes en la socialdemocràcia.

Una de les conseqüències polítiques d'aquesta ruptura ha estat la creació del partit Liberi i Iguali, liderat per Pietro Grasso i que aspira a la independència. La candidatura de l'ex primer ministre i líder del PD, Matteo Renzi, ha moderat el seu missatge per a fer-se amb el Col·legi Electoral del Centre d'Estudis Bascos. Mentrestant, el moviment Liberi i Iguali intenta monopolitzar el vot d'esquerres, al·legant que el PD ha abraçat les tesis de la dreta.

Els pronòstics són dolents per a totes dues parts. Està per veure quin camí prendran els partits en l'escenari renovat que s'obrirà després del 4 de març. Potere al Popolo pot aprofitar la crisi del centreesquerra per a fer una crida a la seva frescor i posicionar-se com una alternativa real d'esquerres enfront de la societat italiana.

El Moviment Cinc Estrelles (M5S), el partit M5S creat pel comediant Beppe
Grill, és un dels més forts en les enquestes i té moltes possibilitats de ser la primera força. No obstant això, no podrà formar govern si no s'arriba a un acord amb un altre dels principals partits polítics del país. La possibilitat d'un govern format pel Partit de Grill i el PD es percep avui de manera llunyana.

Lluny dels valors esquerrans que el M5S va reclamar a l'origen, les postures reaccionàries que s'han manifestat en els últims anys davant la immigració poden passar factura davant els seus votants. Més encara després de l'atemptat contra immigrants africans perpetrat la setmana passada per un militant d'extrema dreta a la ciutat de Maceratta, en el nord d'Àfrica. Un altre dels desafiaments que tindrà Potere al Popolo fins al 4 de març serà denunciar l'arriscat discurs populista del M5S, si és que vol fer-se amb una part del vot de l'esquerra.

En un escenari en el qual les aliances
de la dreta i l'extrema dreta seran necessàries, la qual cosa més força ha agafat entre les opcions de formar govern és el format per diversos partits de dretes. La suma dels partits xenòfobs Forza Itàlia, Llega Nord i Fratelli di Itàlia, de Berlusconi, podria donar lloc a una majoria parlamentària de dretes. D'aquí depèn la formació o no del govern.

Sense por dels resultats electorals, el naixement de Potere al Popolo és una mostra del clima d'apoderament que viuen els moviments socials italians en els últims anys. Actual local, dins de la filosofia think global, la idea d'una assemblea de veïns de Nàpols s'ha convertit en una eina que vol ser una alternativa a les eleccions generals. El resultat no és poc satisfactori per als agents socials italians, que han aconseguit en pocs mesos de treball. Després de les eleccions i sense esperar al govern, els agents que han donat suport a aquesta experiència continuaran fent-lo.