L'irlandès és tan viu i modern com qualsevol altra llengua. Molts dels habitants de l'illa viuen en irlandès tots els dies, però molts altres la rebutgen per considerar-la inútil. Per això, Ciara Ní É ha demanat als irlandesos que toquin les falses creences que han escoltat sobre l'irlandès en relació a altres llengües. Poseu l'anglès, el francès, el xinès... en el lloc que diu l'irlandès... i, miri, queda en evidència la sinceritat de l'afirmació.

“Com serà l'anglès un idioma modern, que no té una paraula pròpia per a dir croissant?”, ha afirmat un tuitero, donant la volta a les conviccions doloroses que ha hagut d'escoltar sobre l'irlandès. Un altre diu que seria impensable que a l'hora de fer una reserva el sistema d'Air France no acceptés els accents i no pogués posar el nom de Chloé. L'aerolínia irlandesa Aer Lingus no ha adaptat la seva infraestructura als signes tipogràfics de l'irlandès.

Un altre dels tuits mostra un senyal de la carretera que indica el nom de la localitat, en irlandès i anglès. El tuit diu: “L'anglès és un gran balafiament per als pagadors d'impostos!

En un altre tuit han utilitzat el francès: “No es pot oblidar, per descomptat, que a França existeixen uns agents de parla francesa. Si vols que els turistes vagin a Provença, fes aquest lloc incomprensible, els senyals en francès són ingènues i úniques”.

Desenes de tuits d'aquest tipus s'han pogut llegir durant les últimes setmanes en Twitter, la qual cosa demostra que hi ha hagut ganes de trencar prejudicis. “He volgut ensenyar als que no coneixen l'irlandès que ridículs són algunes de les idees que utilitzen de manera espontània, si substitueixen la paraula irlandès per una altra llengua es veu clarament”, explica Ciara Ní É a ARGIA. És professor i escriptor, i se li va ocórrer la idea que estava en l'aeroport.

Compartir experiències

L'etiqueta #NílSé CGL ha estat una forma fàcil però eficaç d'empoderar i enfortir a la comunitat. “Moltes de les experiències denunciades estan molt generalitzades entre els qui hem fet l'opció de viure en irlandès, ens ho diuen tots els dies i corren el risc de ser considerades normals”, diu Ní É. “És positiu que puguem compartir les nostres vivències i que hàgim creat un espai de suport mutu, expressar que el que es diu de la nostra llengua no està bé, d'aquí el nom del traol”.

Com a llengua oficial de la República d'Irlanda, tots els ciutadans aprenen irlandès a l'escola. Però com ocorre amb el basc, l'escola no ha garantit la total difusió de la llengua. Molts ciutadans es neguen a parlar fora de l'escola i s'associen a la llengua irlandesa amb lliçons pesades i lectures avorrides. L'escola irlandesa s'ha convertit en un pretext social per a l'abandó d'aquesta. No obstant això, un altre dels tuiteros que ha participat en aquesta campanya de Twitter s'ha preguntat: Algú a Anglaterra ha deixat de parlar en anglès a l'escola per haver-se molestat a llegir a Shakespeare?

Ciara Ní É considera que l'irlandès necessita visibilitat en la societat: “La situació és com un mirall unilateral, nosaltres veiem als parlants anglesos, però ells a nosaltres no”. Com no tenen cap mena de relació amb l'irlandès fora de l'escola, no l'equipessin a altres llengües: “Molts no saben que l'irlandès és una llengua viva i quotidiana per a persones de totes les edats i circumstàncies”.

Un punt de partida per a la reflexió

En qualsevol cas, Ní É ha deixat clar que l'objectiu d'aquesta campanya no és atacar als que no parlen irlandès. És més, s'ha congratulat de l'àmplia repercussió que ha tingut en els mitjans de comunicació anglesos. La majoria dels tuits han estat escrits en anglès, per la qual cosa els grans mitjans de comunicació de l'illa li han fet un lloc. “Una cosa bona que podem treure d'aquí és que potser la gent reflexiona si el seu punt de vista sobre la llengua irlandesa és l'adequat i s'adoni dels prejudicis que tenen contra els irlandesos”.

Les barreres per a viure en irlandès i el menyspreu que han de sofrir els parlants són comuns en totes les llengües petites, al costat de les llengües gegants i hegemòniques, o sota, perquè sobreviure no és tasca fàcil. Moltes de les frases denunciades per l'etiqueta #NílSé CGL són conegudes també pels bascos. Per exemple, sentir que l'irlandès està “polititzat” és una cosa normal en la República i, per descomptat, a Irlanda del Nord.

Per això, és digne d'aplaudiment que una campanya humil a favor de la llengua irlandesa tingui tant de ressò. Més encara si tenim en compte que 2018 és Bliain na Gaeilge, és a dir, l'Any de la Irlandès. La comunitat irlandesa ha trobat una escletxa per a empoderar-se davant el llenguatge més global gràcies a una campanya que pot servir d'exemple per a la resta de les llengües minoritàries.