Un dels governs espanyols va ser el responsable de la mort de cinc treballadors i de centenars de ferits. La patronal alabesa, per part seva, va donar origen a aquesta històrica vaga general. Volen que deixem d'exigir justícia i reparació per aquests fets, però el 3 de Març i les associacions Goldús ho estan fent de manera exemplar. La classe obrera, així com els sectors populars que van secundar tot aquell moviment, no poden oblidar-lo. Arriba el 42 aniversari i convé renovar aquest compromís.

Cal no oblidar que la policia, sota el comandament del Govern d'Espanya –encapçalat per Manuel Fraga Iribarne i Martín Villa– i al servei del capital, va tractar d'evitar el moviment assembleari, en estar fos dels cànons del sindicalisme vertical. Tampoc es pot oblidar que aquell moviment que va portar moltes vagues i mobilitzacions va ser possible gràcies a l'autoorganització sorgida de les assemblees i les comissions delegades. Els negociadors es triaven en aquestes reunions i la patronal no podia assumir aquest tipus d'organització. La participació de les dones i els sectors populars ha de continuar viva, ja que van ser la clau per a la difusió, desenvolupament i continuïtat d'aquelles vagues. És una assignatura important per al moviment obrer actual.

Després de 42 anys, les responsabilitats polítiques i socials d'aquell crim d'Estat segueixen sense resoldre's i les víctimes encara no han tingut una reparació justa. Però no podem caure en l'hostilitat. Hem d'aplaudir a les associacions del 3 de Març i a les de Goldús, que continuen en aquesta difícil i fatigosa tasca. I a l'administració basca cal exigir-li tot el seu suport.