Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Els heretges de Durango es van aixecar contra el poder religiós i contra el poder polític"

  • Ander Berrojalbiz (Durango, 1983) ha unit història i música, ja que ensenya història de la música en el Conservatori de Durango, pertany al grup Khantoria, que recupera la música antiga i ha publicat dos llibres sobre història en l'editorial Pamiela: Els heretges d'Amboto (2016) i Herejeen lloa (2017), escrita al costat de Joseba Sarrionandia.
"Emakumeek dotea behar zuten ezkondu ahal izateko edo moja sartzeko. Doterik gabeko emakume batek oso zaila zuen ezkontzen merkatuan sartzeko, beraz, emakume askok baztertuta bukatzen zuten ezkontza legeengatik". (Arg.: Aritz Loiola)

Vostè ha dit que els heretges eren dissidents polítics...En el segle
XV apareixen les primeres heretgies del Duranguesado. En la primera van destacar dos caps: Franciscans radicals Alonso de Mella i Guillén d'Albesa. Entre els documents hi ha una carta de De Mella i una carta d'un durangués que va participar en la repressió, escrita al Papa. Aquí es veu que es van alçar contra el poder religiós i el polític. Eren mil·lenaristes, creien que s'acostava la segona vinguda de Déu i que llavors el paradís s'organitzaria en terra, les lleis i les prerrogatives dels homes s'anaven a organitzar en un món de justícia sense possessions de béns.

També van ser acusats de llibertinatge sexual?Això és
el que estic analitzant. És cert que la primera font que es parla de luxúria és molt més tardana que el judici. Pot ser que aparegués en el segon o tercer judici, no sabem el paper que van jugar les tortures. El cas és que tenien una actitud anti-dotacional. Les dones necessitaven un dot per a poder casar-se o ficar una monja. Una dona sense dot tenia dificultats per a entrar en el mercat dels matrimonis, per la qual cosa moltes dones eren excloses de la llei matrimonial. Un moviment que reivindicava un món en el qual les lleis dels homes havien de ser suspeses, veuria bé suprimir les lleis matrimonials i unir-se sense contreure matrimoni entre els seus membres. De l'obra de De Mella es dedueix la possibilitat del llibertinatge a partir de fonts antigues, però no hi ha referències concretes i pot ser que el del llibertinatge sigui una exageració.

 

Foto: Aritz Loyola

Què eren els Sanbenitos?Eren
com a teles de sac que s'aplicaven als heretges per a l'escarlatina, però que després de la seva mort penjaven a l'església, amb el nom de manteta, per a la vergonya dels seus hereus. D'aquí l'expressió tirar de la manta. A l'església de Durango van penjar fins a l'arribada dels francesos en 1809. Abans, en 1616, un durangués va entrar a l'església i va cremar les teles que hi havia allí, probablement perquè es referien a la seva família. No es tractava només d'una qüestió de pudor, els descendents de les dues generacions successives no tenien dret a cap càrrec públic.

S'esmenta en els documents la tortura?
Poques vegades. El cas d'una dona de Mungia és esmentat en els documents d'un altre judici celebrat en 1508, en el marc d'una recerca a la recerca de bruixes en tota Bizkaia. En la mateixa es pot llegir que li van fer un crit dur, però la dona no el va confessar. Ho van cremar, no obstant això.

Havien cremat vius a la gent, fins i tot cadàvers, en la seva majoria dones.
L'home era l'únic dels onze cremats en 1500. També van ser condemnades altres set dones ja mortes, els cossos de les quals van ser trets del cementiri i cremats. Per què? Algú, potser, va preferir atribuir responsabilitats a un mort en confessions sota tortura. Els heretges no podien estar en terra santa, per la qual cosa treien els seus cossos de sota la terra i els cremaven.

"De les onze persones que es van cremar en 1500, només un home era home. També van ser condemnades altres set dones ja mortes, els cossos de les quals van ser trets del cementiri i cremats"

Ha associat vostè a la misogínia el que els condemnats siguin dones.
Com he dit abans, era un món molt dur per a les dones. En la mateixa època de les heretgies va aparèixer un beaterio a Durango, on avui es troba el convent de San Francisco: un grup de dones va ocupar la casa abandonada i va fundar una comunitat en 1439 per a poder viure de les seves manualitats i almoines. Eren dones marginades, algunes sense dot i mares solteres. Es va aprovar la norma de San Francisco i se li va demanar protecció al Papa, ja que era perseguit per diversos homes. Van ser jutjats en 1442, però llavors van sortir nets. Les esglésies locals van ser perseguides, potser per la santedat de la gent, per por de que els donessin una almoina.

Com vas crear, amb Joseba Sarrionandia, el llibre Herejeen Lloa?
Ell ha posat el relat del Cor de Cristall i jo he comptat el seu origen, la seva història. A continuació, en tres textos, he relatat tots els casos d'heretgia ocorreguts a Durango: els citats anteriorment, el cas d'un Dominic Apóstata que va estar en 1700 i una altra heretgia del segle XIX, sense oblidar els casos de bruixes. És una col·lecció de tots els heterodoxos del Duranguesado.

També heu preparat un espectacle amb els continguts del llibre.
Sí, és una lectura musicada, no dramatitzada, que fa Ander Lipus. Maider López de Khantoria i jo hem posat música del segle XV a la lectura i la segona part és el meu discurs, però també Lipus posa la veu de totes les cites del discurs. Ho vam fer en Tabakalera, després a Durango, i l'11 de març ho tornarem a fer en el Guggenheim de Bilbao, dins de Loraldia.

Foto: Aritz Loyola
Khantoriaren sustraietaraino

“Formazioz bibolin jolea naiz, aintzinako musikari buruzko ikasketak egin nituen eta, 2010az geroztik Khantoria taldean nabil. Bertan, aintzinako musika berreskuratzeaz gain, hipotesiak lantzen ditugu, esaterako “Bereterretchen oinatzak“ programan ikertu genuen zer harreman dagoen herri musikaren eta erdi aroko eliz musikaren artean. Bereterretxen khantoria-ren musikaren ezaugarriak guztiz erdi arokoak dira, iturri batzuen arabera Anbrosio deunak konposatu zuen doinua IV. mendean”.


T'interessa pel canal: Historia
Ansa i cotilla

Per raons pedagògiques o metodològiques, els historiadors tendim a fragmentar i dividir en terminis els períodes històrics del passat. Hi ha èpoques tradicionals que tots coneixem (Prehistòria, Antiguitat, Edat mitjana, Edat Moderna i Contemporània), però també diverses... [+]


2024-12-31 | ARGIA
Mor l'euskaltzale gasteiztarra Gontzal Fontaneda
L'euskaltzale i militant gasteiztarra ha mort aquest dijous, 30 de desembre, en un accident laboral. Gontzal Fontaneda Bandegi (1943-2024) va ser testimoni i company de viatge del basc a Vitòria en la dècada de 1960. Va començar a aprendre basc als 15 anys. Va inventar un... [+]

2024-12-27 | Julene Flamarique
Les associacions memorialistes criden a manifestar-se el 18 de gener per a exigir la demolició del Monument als Caiguts
Les associacions memorialistes han criticat la decisió de l'Ajuntament de Pamplona de no procedir a la demolició del Monument als Caiguts. L'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron, ha estat acusat d'interpretar " malament" la Llei de Memòria Democràtica i ha convocat una... [+]

Exèrcit anticapitalista de Santa Claus

Copenhaguen, 18 de desembre de 1974 A les dotze del migdia va arribar un ferri al port, des d'on va desembarcar un grup d'uns 100 Santa Claus. Portaven amb si una oca gegantesca. La idea era fer una espècie de “Oca de Troia” i, en arribar a la ciutat, treure per dins els... [+]


El nom de Jack Daniel, per Nathan Green

Tennessee (els Estats Units), 1820. Neix l'esclau Nathan Green, conegut com Uncle Nearest o Oncle Nearest. No sabem exactament en quina data va néixer i, en general, tenim molt poques dades sobre ell fins a 1863, data en la qual va aconseguir l'emancipació. Sabem que a la fi de... [+]


“Ja no som els vostres micos”

L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]


Congo i cobalt
Per a què estem disposats a seguir connectats?
Ens serveix per a treure aquest últim retrat amb el crepuscle. O el marianito que acabem de demanar al cambrer de la barra de pagament en un instant. I, caramba, en la butxaca de darrere dels pantalons que volen imitar als Levi’s arriben perfectament. El mòbil també serveix... [+]

Rueda de pedra del temps en la catedral de Pamplona
"Pictura est laicorum literatura", va escriure Umberto Eco en Il nome della rosa. El poble parla més a través de les imatges que de les paraules. La funció narrativa de l'art és notable en les imatges de l'Edat mitjana, encara que la seva interpretació pot resultar difícil... [+]

Maritxu i Katalina: Perquè les històries dels dissidents sexe i gènere perdudes en els arxius formen part de la Història
A la fi del segle XV o principis del XVI va ser detinguda, empresonada, torturada, despullada de tot i exiliada Catalina de Belauntza, per negar-se “relacions carnals” amb Maredi d'Oiartzun. Coneixem aquest esdeveniment de 500 anys d'incògnit i perdut en els arxius gràcies a... [+]

Jaja Wachukuk no es va adormir

Nova York, 1960. En una reunió de l'ONU es va adormir el ministre d'Exteriors de Nigèria i ambaixador de l'ONU, Jaja Wachucu. Nigèria acabava d'aconseguir la independència l'1 d'octubre. Per tant, Wachuku es convertia en el primer representant de l'ONU a Nigèria i acabava d'assumir... [+]


Superhuelga de 1974

Avui dia, fa 50 anys, el moviment obrer d'Euskal Herria va escriure un capítol molt important de la seva història. En Hegoalde, uns 200.000 treballadors van realitzar una vaga general en protesta contra el règim franquista, que va durar dos mesos. Aquesta mobilització va... [+]


Eguneraketa berriak daude