En el món de les ciències de l'agricultura ha predominat el reduccionisme, és a dir, el de la visió curta. El lleig terme reduccionisme significa un sistema o una manera de ser complexa que pot expressar-se a través de les parts que la componen. Per exemple, si la planta està malalta, s'administraran uns abonaments i es recuperarà; o si és una plaga, s'administrarà la medicina i s'acabarà. Els mascles i les femelles, entre els agrònoms, no tindrien gran dificultat per a repartir el diploma de Miss Moztare.
També són conscients aquells que treballen l'agricultura capitalista o industrial. Cada vegada és més evident: hem de pensar en sistemes complets. L'anàlisi química d'un terreny ens donarà algunes mesures, però després cal saber adaptar-lo a cada lloc i condició. Per als reduccionistes, els processos biològics de la vida es poden emportar a la química pura, i la química està explicada per la física. En el segle passat se'n va dir revolució verda, afirmant que amb pesticides i fertilitzants sintètics químics s'acabaria la fam en el món. No obstant això, quan s'utilitzen solucions senzilles, no s'obtenen els resultats buscats, i aquest mateix procediment ens porta a utilitzar recursos cada vegada més complexos. El temps.
L'holística està en l'extrem oposat: els sistemes funcionen com a conjunts i no són una simple suma dels seus components. És un gran pas per a entendre la terra. La Terra és un sistema terriblement complex, i la vida i la vitalitat que li confereix aquesta mateixa complexitat són la base de les plantes i de la resta dels éssers vius. De fet, la Terra està en la Terra i la Terra no és un planeta aïllat, sinó que forma part d'un sistema molt complex. El mode de vida de les plantes en la terra es desenvolupa en aquest sistema. Les plantes necessiten terra, però també el cel. Tot el cel, l'atmosfera, el sol, la lluna, etc. A això se'n diu “biodinàmica”.
Fins ahir, molts científics, sabedors del que saben avui, s'han convertit en consumidors de la revolució ecològica. Alguns d'ells, avui dia, es desvergonzan fins a ofendre a l'agricultura biodinàmica. Espera una mica.
Té fulles petites i peludes en la part inferior i allarga el cap entre 20 i 40 cm. Es coneix com a Viagra búlgara, Sideritis scárdica. És una planta blavosa, ja que els seus cabells li donen un color blavós. Habita en els punts rocosos de les altes muntanyes i tot el que ha... [+]
"El dolor és dolor, no és vitet, té faldilles i no és senyora, té rebaves i no és home". És un invent que rep el frare Kandido Izagirre. La resposta, com ella diu: la ceba tendra. La ceba o el truc, Allium cep, acaba d'ajupir-se. La ceba té una fulla trossa alçada sobre el... [+]
Hiri handitik ezin ateratzeak ernatu du nigan berde behar bitxi bat, orain artean sekula ezagutu gabea. Ados, beti izan zait atsegingarri berdetasuna begiestea mendian, basoan, golf zelaian, baina oraingo hau da, seguru obligazioak behartua, ia-ia bitala, arnasten dugun airea... [+]
AEBetako hiri baratzeei buruzko erreportajeetan jende beltzik ikusi baduzu seguru izan dela bazterketa sozialari aurre egiteko edo ezintasunen bat duten pertsonak bergizarteratzeko programaren baten baitan. Baina beltz bat abeltzain edo gari soro baten jabe? Aldiz, historian ez... [+]