Les institucions públiques d'Euskal Herria reparteixen cada any milions entre els mitjans de comunicació a canvi de difondre la informació generada per les institucions (publicitat) o patrocinar amb diners públics determinades obres que les institucions considerin oportunes (patrocini).
Aquest reportatge pretén donar a conèixer la distribució i el mode en què la Diputació Foral de Guipúscoa el fa. En la infografia principal està disponible el repartiment de publicitat i patrocini realitzat per aquesta institució en els anys 2016 i 2017. Aquestes dades han estat posats a la disposició de la ciutadania per primera vegada i la Diputació de Guipúscoa és ara com ara la institució més transparent en aquest tema. Totes les dades són públics, estan disponibles en la web de Guipúscoa Irekia. En Bizkaia, Àlaba i Navarra la ciutadania no pot saber avui dia quants diners públics destinen aquestes institucions als mitjans de comunicació a través de la publicitat pública. Tampoc es posen a disposició dades als ajuntaments en els quals es mobilitzen les partides més altes. Aquesta és la raó per la qual el reportatge es basa únicament en les dades de Guipúscoa.
Les despeses corresponents a la distribució de publicitat i patrocini institucional es divideixen en dos grans blocs: Despeses en campanyes publicitàries i Contractes menors. El treball de diverses setmanes ha consistit a examinar els documents i arribar a unes xifres. En alguns casos els conceptes dels contractes són inexactes, les dates de l'anunci i del contracte no apareixen i les divisions reals realitzades a través de les subcontractes no apareixen. En els documents també apareixen un altre tipus de contractes (per exemple, els serveis de comunicació), però els únics que hem tingut en compte són els contractes directament relacionats amb la publicitat o patrocini de mitjans de comunicació. La llista es completa amb la identificació de les despeses en els documents públics i la comparació dels documents sol·licitats per EH Bildu en les Juntes Generals. No obstant això, per les raons anteriorment exposades, és possible que en alguns casos el número no sigui del tot exacte, per la qual cosa volem presentar una fotografia el més correcta possible. Finalment, hem contrastat els nostres resultats amb la informació de primera mà de diferents mitjans abans de presentar-los.
El Diario Vasco, propietari i propietari d'El
Diario Vasco, va rebre en 2017, com a mínim, 399.075 euros, a través de publicitat institucional i contractes de la Diputació de Guipúscoa. És el periòdic guipuscoà que més diners públics rep cada any. En total, El Diario Vasco i Teledonosti han rebut 463.992 euros de Vocento. En segon lloc se situen Notícies de Guipúscoa i Onda Basca, que conformen el grup Notícies de Guipúscoa, que han rebut 277.219 euros; EiTB ha pagat 178.000 euros als mitjans públics i 96.000 euros a les ràdios que conformen el grup SER. Sense comptar l'EiTB bilingüe, els altres tres informen gairebé íntegrament en castellà.
El 69% dels diners destinats a publicitat i patrocini de la Diputació de Guipúscoa en 2017 ha estat destinat a mitjans de comunicació principalment en castellà, l'altre 13% ha estat destinat a les ràdios i televisions bilingües d'EiTB finançades amb fons públics i el 18% a mitjans en basc. En el conjunt dels mitjans de comunicació bascos, l'any passat els mitjans locals van rebre 112.535 euros, el 45% dels diners destinats als mitjans de comunicació en basc. Per exemple, els diners recaptats per tots els mitjans de comunicació en basc en 2017 ha estat més que recaptat pels dos mitjans del Grup Notícies.
El criteri obsolet i difús és el que determina
la Norma Foral de 6 d'abril de 1994 sobre el repartiment de la publicitat institucional per part de la Diputació de Guipúscoa. A pesar que el panorama dels mitjans de comunicació i els mitjans d'informació han canviat considerablement, el text aprovat fa 24 anys és l'única referència. La norma té una manca manifesta: només fa referència a la premsa escrita, deixant a un costat la ràdio, la televisió o Internet. És més, el primer article que assenyala a quin mitjà de comunicació està dirigida la norma diu que es tracta simplement de “els periòdics de Guipúscoa”. No obstant això, aquesta ha estat la referència per a justificar el repartiment de fons que s'ha donat en els últims anys.
Els objectius generals de la Norma Foral són els següents: “Que la ciutadania basca no sigui discriminada per la llengua [sic], que es garanteixi el dret a la informació i la pluralitat de la informació, la proporcionalitat, per a respectar la lliure competència entre els mitjans de comunicació i l'eficàcia”. Per a això, ha subratllat que "cal deixar de costat l'arbitrarietat i actuar amb flexibilitat".
La norma divideix el pressupost anual en quatre blocs. El 8% de la publicitat institucional s'assegura per al “periòdic en basc” –entre ells Euskaldunon Egunkaria, Euskaldunon Egunkaria– i “en el dia en què es publiquessin més d'un periòdic en basc, hauria de donar-se-li un tractament similar o igual”. El 37% del pressupost es distribueix “en igualtat de condicions entre els periòdics que es publiquen a Guipúscoa”. L'altre 37% es determina per a repartir-ho en funció de la “xifra d'expansió”. I el 18% restant es destina a “altres mitjans de comunicació” tenint en compte “l'àmbit territorial i els destinataris” de la publicitat.
La Directora General de Comunicació de la Diputació Foral de Guipúscoa, Elene Arrazola Soto, ha estat consultada per ARGIA i ha assenyalat que la Norma Foral de distribució de la publicitat és una norma. “El respecte a la pluralitat i l'honestedat amb aquesta diversitat [dels mitjans] és el criteri principal, tal com recull la norma foral”. No obstant això, com es dedueix en les seves pròpies paraules, també se segueixen altres criteris que no s'esmenten en la Norma Foral. D'una banda, ha subratllat que a l'hora de distribuir anuncis institucionals i subvencions entre els mitjans de comunicació en basc "es dona un tractament especial als mitjans locals". I d'altra banda, “prioritzen els mitjans locals o les edicions que, ateses les audiències, ofereixen informació específica sobre el territori”.
No compleixen la Norma Foral Hi ha
dades que posen de manifest que la Diputació de Guipúscoa incompleix la Norma Foral. Berria no rep el 8% del pressupost –en 2017 va rebre el 3%–, el 37% del pressupost no es distribueix equitativament entre tots els mitjans de comunicació que es publiquen a Guipúscoa. Són més d'una dotzena les persones que en 2017 van rebre menys de 1.000 euros.
A més, en relació al 37% restant a distribuir segons l'abast de les dades, les dades no coincideixen. Per exemple, segons les dades de l'Oficina de Justificació de la Difusió, coneguda com OJD, amb seu a Madrid, entre 2010 i 2017 la venda d'exemplars d'El Diario Vasco ve en decadència permanent. En 2010 es venien una mitjana diària de 71.948 unitats, mentre que en 2017 es venien 48.949 unitats, segons la mateixa font. Per exemple, en 2017 la Diputació ha donat 100.000 euros més en publicitat i patrocinis que en 2016: 25% d'increment.
Si es pren com a criteri l'abast dels mitjans de distribució de diners públics, el cas del diari Notícies de Guipúscoa posa sobre la taula diversos dubtes. En 2013 OJD li va atorgar una mitjana de 5.411 exemplars diaris i en 2016 una mitjana de 4.291 unitats. L'import rebut amb aquesta venda posa de manifest que la distribució no es realitza de manera proporcional: El Diario Vasco ha rebut en 2017 un total de 399.075 euros per la venda de 48.949 exemplars (dada de 2016), i Notícies de Guipúscoa ha aconseguit un total de 166.219 euros amb 4.291 exemplars.
Si l'abast dels diners rebuts per 'Notícies de Guipúscoa' el justifica, amb un repartiment proporcional, 'Gara' i 'Berria' haurien de rebre desenes de milers d'euros més
Així ho corroboren les dades de 2016 proporcionats pel centre de recerca sociològica espanyol (CIS). Gara ha calculat una mitjana de 35.000 lectors diaris, seguit de Berria, amb 29.000; els lectors del diari Notícies de Guipúscoa sumen 26.000 segons el CIS en 2016. En altres paraules, si l'abast justifica la major part dels diners recaptats per Notícies de Guipúscoa, amb un repartiment proporcional, haurien de rebre desenes de milers d'euros més del que recapten actualment els diaris Gara i Berria.
Les dades del CIS posen de manifest també la bretxa entre la publicitat i el “abast” que ha rebut Onda Basca del Grup Notícies. Segons aquest organisme, Onda Basca va ser la novena emissora de ràdio més escoltada a Guipúscoa en el que va d'any. Quant a la publicitat distribuïda en 2017, Onda Basca ha rebut més diners que Onda Cero o Cadena 100, per citar dues.
Les dades facilitades per la Diputació Foral de Guipúscoa reflecteixen les despeses de publicitat per departaments. El departament del Diputat General és, amb diferència, el que més diners dedica, però també la resta de departaments realitzen campanyes publicitàries. Les dades demostren que el fet que hi hagi l'una o l'altra part al capdavant del departament comporta canvis. La presència de la Cadena SER en els departaments en els quals està en mans del PSE-EE és major, i en general, la presència dels mitjans en basc és menor que en la resta. El Diario Vasco és, amb diferència, el que més diners rep en totes les seccions.
Proporcionalitat?
En 2017 tres empreses de comunicació han rebut el 62% del pressupost total: Vocento 33%, Grup Notícies 16% i EiTB 1%
“És necessari dur a terme que la norma garanteix el dret a la informació i respecta la pluralitat de la informació i la llei de la competència mútua”. Aquesta frase complicada la diu textualment el preàmbul de la Norma Foral. Les dades, no obstant això, mostren diferències significatives en la distribució. En 2017 tres empreses de comunicació han rebut el 62% del pressupost total, gairebé dos terços del total de publicitat i patrocini institucional: Vocento 33% –El Diario Vasco i Teledonosti–, Grup Notícies 16% –Notícies de Guipúscoa i Onda Basca– i EiTB 13%. El 38% restant ha estat repartit entre 48 mitjans de comunicació de tot el món.
En 2016 la distribució també va ser similar. Aquests tres grups van absorbir el 61% del pressupost total: Vocento un 28%, Grup Notícies un 18% i EITB un 15%.
La “dada d'abast” dels mitjans de comunicació
en la distribució de la publicitat té un pes decisiu per a la Diputació. Amb l'arribada d'Internet, no obstant això, és molt difícil quantificar l'abast real dels mitjans de comunicació: qui compte a quantes persones arriben a través de xarxes privades com a Whatsapp, Twitter, Facebook o Youtube? Per al càlcul del “abast” només es tenen en compte les dades de l'organització espanyola OJD i les estadístiques de Google Analytics dels llocs web. Per tant, les institucions públiques no quantifiquen l'expansió de les xarxes socials que són la fortalesa d'alguns mitjans de comunicació. A més, no es tenen en compte els recursos econòmics de cada mitjà ni el camí recorregut en el passat. Amb algunes preguntes s'entén millor aquesta última.
Cal premiar al mateix nivell als mitjans de comunicació propietat de les multinacionals i als mitjans de comunicació els treballadors dels quals són propietaris?
Per a rebre diners públics cal tenir al mateix nivell els mitjans de comunicació que tenen la propietat de les multinacionals (en el cas de Vocento, per exemple, el BBVA és l'accionista majoritari) i els mitjans de comunicació de propietat obrera com ARGIA? La competència és desequilibrada en si mateixa, entre un mitjà que compta amb el suport d'un gran banc i el que es manté amb els seus recursos. La primera té garantit l'acomiadament diari, sempre que els inversors ho considerin convenient per als seus interessos. El segon, per contra, ha d'aconseguir finançament per a cada número que publiqui. Si les institucions han de protegir la pluralitat informativa, quin sentit té l'actual política de publicitat?
Tampoc es té en compte l'herència històrica dels mitjans de comunicació a l'hora de repartir diners. Encara que és imprescindible per a entendre les “capacitats d'abast” actuals. El Diario Vasco a Guipúscoa i El Correu en Bizkaia i a Àlaba, i en definitiva, l'hegemonia i el poder dels periòdics regionals de Vocento en diverses províncies de l'Estat espanyol no es poden entendre sense el paper que van jugar aquests mitjans de comunicació en el franquisme i els privilegis que van acumular.
Sense perjudici dels problemes de càlcul de l'abast, la conversió de l'abast en criteri principal de distribució és un mitjà eficaç per a perpetuar l'statu quo dels mitjans de comunicació, així com l'hegemonia del castellà en detriment del basc. Al no considerar el treball que realitzen alguns mitjans en les xarxes socials, es beneficien de molts mitjans i perjudiquen a uns altres.
La publicitat és una
font d'ingressos econòmics imprescindibles per a la supervivència de molts mitjans de comunicació, i sobretot, el patrocini i la publicitat pública. La relació econòmica entre el poder polític i les empreses privades és un espai que cal controlar amb molta cautela en qualsevol democràcia. I en el cas dels mitjans de comunicació que han de garantir la llibertat d'informació, més encara. Perquè el periodisme és un factor que pot qüestionar la seva independència, econòmica i política, necessària perquè sigui un periodisme.
“Si distribueixes els diners de manera arbitrària estàs comprant voluntats, estàs perjudicant el dret a la informació. La llibertat d'expressió es veu seriosament perjudicada si la premsa no està relacionada amb la llibertat; i la llibertat de premsa no pot desenvolupar-se per complet sense regles equitatives”. Eldiario.es Ignacio Escolar, director del mitjà, parla sobre el panorama mediàtic en l'Estat espanyol en unes jornades organitzades per Amnesty International. “Tenim una premsa plural, gairebé tots els espanyols poden trobar una premsa que comparteixi les seves opinions i punts de vista; però el que no tenim és un terreny just per a la premsa”, deia. Segons van recollir en la crònica de setembre de 2017 d'Eldiario.es, “ho va expressar fent referència al control dels actors polítics i econòmics sobre la informació. En concret, amb aquesta frase es feia referència a la publicitat institucional, a la distribució de diners públics amb criteris arbitraris i opacs”.
En aquest camp a Euskal Herria encara queda molt camí per recórrer. A la falta de transparència en la distribució de la publicitat cal afegir la falta de concreció dels criteris. Totes dues qüestions són fàcils de resoldre si existeix voluntat per part dels partits polítics i si els mitjans de comunicació ofereixen a la ciutadania un seguiment pròxim a l'ús dels diners públics.
Aquesta quantitat de diners que la Diputació de Guipúscoa destina als mitjans de comunicació a través de publicitat i patrocinis no és més que una mostra. Per a tenir la foto completa, cal tenir en compte els diners que prové de la publicitat de la resta d'institucions públiques –de les altres diputacions que utilitzen els mateixos criteris–, de moltes empreses públiques com a mTS, dels ajuntaments, d'algunes empreses que reben molts diners públics, del Govern Basc, i en el cas d'alguns mitjans de comunicació del Govern d'Espanya i de les entitats a les seves ordres.
Així, els grups empresarials que més es venen al País Basc són els periòdics, les televisions i les ràdios, que cada any reben milions de fons públics sense que la ciutadania els conegui a través de publicitat, patrocini, treballs tècnics i subvencions.
Zein dira publizitate bidez diru publiko gehien jasotzen duten hedabideak? Arabako Aldundiak publizitatea zein mediotan inbertitzen duen aztertu du Hala Bedik. El Correo de Álava da jaun eta jabe, publizitatearen %31,8a jasotzen baitu; nagusiki euskaraz aritzen diren... [+]
Espainiako Gardentasun Kontseiluak zortzi ministeriori iragarkien datuak publiko egin behar dituztela exijitu ostean, salaketa jarri dute Auzitegi Nazionalean erabakia ez betetzeko.
Hedabide euskaldunak biltzen dituen Hekimen elkarteak bilera eskatu dio Gipuzkoako Foru Aldundiari, erakunde horrek iragarritako publizitate instituzionalaren beherakada aztertzeko. 2015eko aurrekontuarekin alderatuta, erdira jaitsiko du euskarazko hedabideetako publizitatea... [+]
Erakunde publikoek milaka euro bideratzen dituzte publizitate instituzionalera. Euskal Autonomia Erkidegoan, foru aldundiek eta Eusko Jaurlaritzak hainbat publizitate eta informazio ekintza mota bideratzen dituzte hedabideetara, hala nola, kanpainak, iragarki ofizialak eta... [+]