Anem pas a pas. Cada vegada que descarreguem una pel·lícula en Internet de manera il·legal, haureu vist al costat del nom d'aquests arxius paraules com a CAM, TELESYNC, SCREENER, DVDRIP o DVDScr. En el món de les descàrregues existeixen diferents qualitats segons l'origen del fitxer i aquests noms es posen per a classificar-los. En format CAM, per exemple, es tracta de pel·lícules gravades en directe amb una càmera en sales de cinema i posteriorment passen al format digital. Això sí, solen ser de molt baixa qualitat.
Abans de l'arribada dels Óscar, les pel·lícules es posen a la disposició de prop de 6.000 persones que volen fer-se amb el seu vot.
Però això facilita les filtracions
Els més comuns, i els directament relacionats amb el tema d'avui, són els fitxers DVD-SCREENER (screener). Es tracta de còpies digitals que surten de DVD, Blur-ray o (en el seu moment) VHS per a promocions. I amb això clar, aquí ens apareix un tema més gros que la salsa de la pil-pil. Com és possible que les copies DVD-SCREENER de les pel·lícules que he esmentat el principi estiguin en Internet, tenint en compte que no s'han estrenat? Qui els ha pujat a la xarxa?
Screeners d'acadèmics
Quan comença la temporada de premis als Estats Units, els distribuïdors envien còpies de totes les seves produccions a tots els membres de l'acadèmia perquè puguin veure i votar la pel·lícula en concret. És una cosa que es fa des de la dècada de 1980 –en aquella època, per descomptat, s'enviaven en format VHS–. Es calcula que aquests screeners arriben a unes 6.000 persones. Els grans estudis, com és normal, volen que la seva pel·lícula arribi al major nombre de companys possible. D'una banda, per a recollir el major nombre de nominacions possible en els premis i, per un altre, per a aconseguir aquest vot màgic que, per descomptat, pot fer triomfant.
De fet, l'enviament d'algunes descàrregues s'ha convertit en una de les claus dins d'aquesta estratègia: alguns ho envien abans de l'habitual, a principis de tardor, és aquesta la raó per la qual algunes descàrregues surten tan ràpid?, perquè en aquesta època els acadèmics normalment tenen menys pel·lícules acumulades i poden prestar més atenció als seus treballs, mentre que uns altres ho fan quan s'acosta la data, oferint així la possibilitat de veure aquests treballs en pantalla gran i destacant més els aspectes tècnics.
A partir de 2003, un usuari de la xarxa ha analitzat sistemàticament les filtracions de pel·lícules abans dels
Óscar. Els resultats no deixen lloc a dubtes
Filtracions
Atès que més de 6.000 còpies d'una pel·lícula circulen per tot el món, és gairebé impossible que algunes d'elles no sofreixin cap filtració. En el moment en què els acadèmics veuen aquesta pel·lícula, els distribuïdors els demanen que destrueixin les còpies, sí, però no tenen la possibilitat de comprovar si ho han fet o no. Tots aquests treballs solen tenir pegats missatges com “For your consideration only”.
Per a analitzar aquest fenomen, des de 2003 un tipus anomenat Andy Baio va crear una pàgina web. El resultat es pot consultar en el document que es pot consultar en aquest enllaç. En ella es poden veure les dates d'estrena, els enviaments d'aquests screeners i els dies exactes en els quals aquestes pel·lícules apareixen en línia. No és significatiu?
És evident, d'altra banda, que mentre totes aquestes còpies passen d'una mà a una altra, la seva ocurrència és inevitable, qualsevol pot fer una còpia digital. En moltes ocasions s'ha parlat d'un familiar, potser d'un amic. Excuses solament. D'una banda, perquè crec que hi ha molts interessos darrere de tot. I, d'altra banda, si tenia veritable voluntat, em semblava un tema que podia ser fàcilment tallat. Començant per aquests grans executius de Hollywood. Amb excuses, el cas és que totes les fletxes contra la pirateria es llancen sempre en la mateixa direcció, però en aquest cas el problema ve de l'altre costat. No ho creieu?
Hasteko Arrival, Moonlight, Paterson eta Toni Erdman biribilagoak eta interesgarriagoak iruditzen zaizkidalako, hobeak azken finean. Baina beste filmekin konparaketa zuzenean erori gabe, Lalaland filma zergatik ez zaidan urteko film onena iruditzen azaltzen saiatuko... [+]
Igandean banatuko dira 2016ko Oscar sariak eta aurkezlea Chris Rock izango da. Urteroko polemikak alde batera utziz –arrazakeriarena adibidez-, aurten ere, urteroko kinielatxoa bete dut.
“Nola da posible, bigarren urtez jarraian Oscarra irabazteko 20 aktore hautagaiak zuriak izatea? Beltzok ez al dakigu antzezten?!”, idatzi du Spike Lee zuzendariak, eta sari banaketara ez dela joango iragarri du.
Esan beharrik ez dago, oso nabarmena baita, honek ez duela esan nahi, urteko film on guztiak hemen ageri direnik. Denok dakigu eta, zer nolako interesak egoten diren sarien mundu korapilatsu horren barruan.
Oscarretarako hautagai da Jose Mari Goenaga eta Jon Garañoren Loreak filma, ingelesezkoa ez den film onenaren kategorian. Albisteaz eta pelikularen arrakastaren gakoez galdetu diogu Jon Garañori.
Igandean banatuko dira 2015eko Oscar sariak eta aurkezlea Neil Patrick Harris izango da.
Beltzen boto eskubidearen alde egin ziren ibilbideetan oinarritzen da Selma filma, eta pelikulako zuzendaria eta Martin Luther King-en rola antzezten duen David Oyelowo aktorea Oscarretarako izendatu ez izana bidegabea dela uste du hainbatek, arrazismoa dagoela atzean.
Sariketa ugariren atzealdean dagoenaren adierazgarri, azken Oscarretan gertaturikoa: film onenaren garaikurra jaso duen 12 urtez esklabo lanaren alde bozkatu zuten bi epaimahaikidek onartu dute pelikula ikusi gabe eman ziotela botoa.
Betiko kontua, Oscar sarietan urteko pelikula onenak al daude? Batzuk bai, gauzak diren bezala, baina beste asko eta asko kanpoan geratzen dira. Zergatik?