L'any passat va tornar al seu poble natal, almenys temporalment, Santos Iñurrieta de la Font (Vitòria-Gasteiz, 8 de juliol de 1950), que va tenir una exposició en Artium, fins al passat 7 de gener, per al gaudi de tot el que volgués veure.

Actualment resideix a Mallorca des dels anys 90. Es nota en la llum, en la calor, en l'ambient. Sembla envejós. “Sol aixecar-se al voltant de les sis del matí. Beu un cafè i surt a passejar amb Menut. En tornar a casa pren un altre cafè, aquesta vegada amb Joana i tot l'equip caní. Crema un porro. Després, després de mirar cinc o sis quadres que pinta al mateix temps, s'aferra a un. Dedica més de deu hores diàries a això”. Així ho diu la seva biografia, Ke vostè ho passi bé en el catàleg de l'exposició. Sembla envejós.

La seva exposició era una festa plena de gent i d'animals, de pintors i de personatges de còmics i d'estranyes criatures, totes disperses en obres de gran format, cada quadre, i fins i tot tota l'exposició, com la matrioska més gran que s'hagi conegut mai, més gent dins de les gents, més cases dins de les cases, més paisatges dins dels paisatges. Un món que mai s'esgota, donat com mai es manifesta.

“L'artista ha convidat a tots els sers estimats a la festa i els ha reunit en aquests grans tríptics”. Francisco Javier San Martín ha escrit el text principal per al catàleg. “Els convidats a la festa d'Iñurrieta són, en la seva majoria, de l'àmbit cubista-fauvista-metafísic, però l'element aglutinant que els uneix -la trama narrativa- està més a prop aparentment del surrealisme, l'associació automàtica d'idees i l'ocupació irracional i croada de l'espai en tela”.

La total llibertat per al joc de l'artista suposa un admirable calidoscopi. I la llum, la calor, la festa.