El primer llargmetratge de Paul Urkijo, Errementari, excita la imaginació del públic, una història fantàstica basada en el conte de Patxi Errementaria. El basc també és un instrument per a donar força a aquest peculiar ambient de misteri. Alguns personatges parlen basc alabès, uns altres parlen basc en comú... aquesta curiosa i eficaç mescla ens porta a llocs i temps remots i, a més, posa en relleu les diferències entre els personatges. El mateix ha de parlar un ciutadà humil i un ostentós comissari de la diputació? En Errementari no.

Encara que el guió original ha estat escrit pel mateix Paul Urkijo, el traductor Gorka Lazkano s'ha encarregat de les qüestions d'idioma. Al principi, les paraules que necessitaven en basc unificat van començar a prendre un altre color. “Em va proposar utilitzar el basc alabès i em va semblar un toc interessant”, ens compta Urkijo. “Tenia clar que necessitava un vell basc perquè la història està ambientada en el segle XIX”. En tractar-se d'una pel·lícula situada a la Muntanya Alabesa, la idea va ser basar-se en la variant que en el seu moment es va parlar en l'est d'Àlaba, tal com ens explica Lazkano: “Vam veure que era possible fer alguns arranjaments amb alguns escrits antics de l'est i crear un llenguatge comprensible”. Es basen en l'escrit en el segle XVIII per Joan Bautista Gamiz, del poble de Sabando: “És el que més s'acosta al temps i al lloc de la història”.

El lingüista Koldo Zuazo ha estat aconsellat, ja que des de 1989 s'ha dedicat a la reconstrucció de les característiques del basc a Àlaba. Compta amb nombrosos textos i testimoniatges antics, entre els quals es troben els 238 versos de Gamiz. Després de gairebé tres dècades de treball, la lingüista eibarresa ens conta que la seva curiositat encara no està “satisfeta”. El far de Gorka Lazkano ha estat el seu llibre Arabako euskara, en l'experiment de posar als personatges parlant en àrab. A més, Zuazo va llegir el guió i els va fer suggeriments. “Amb l'aportació de Koldo ho vaig veure tot més clar, sobretot pel que fa al verb –diu Lazkano-, al principi vaig ficar massa característiques d'Àlaba i ell em va dir que m'apartés algunes; va ser com separar palla i gra”.

El diable parla

El basc batua també té el seu lloc en Errementari. A l'ésser un llenguatge estàndard, cura i recollit, és més adequat per a alguns personatges que apareixen en la pel·lícula, ja que el dialecte “no funciona” amb ells, segons Lazkano. “Els personatges de les institucions i el diable necessitaven un llenguatge elaborat, teatral i per a això el millor era unir-se”, ha afegit Urkijo. Les frases apocalíptiques del diable, per exemple, han estat posades en comú.

Van estudiar altres alternatives com l'euskañola, però s'han quedat “satisfets” d'haver triat el batua. Fa 150 anys no hi havia basc unificat, però, segons ha advertit Lazkano, tampoc és realista que un representant de la Diputació faci basca. És la màgia del cinema. A més, ha subratllat que els actors Ramón Agirre i Eneko Sagardoi utilitzen el basc batua "d'una manera molt natural", segons ha explicat.

El narrador, per part seva, parla en basca en Ataun, recollint el conte de Patxi Errementaria per a retre homenatge a Joxemiel Barandiaran. Per si no fos prou, també s'han utilitzat altres dialectes per a donar informació addicional, segons Lazkano: “Per exemple, el personatge de Gotzon Sánchez, un grumet de comerç de poble en poble, fa un llenguatge d'Oiartzualdea, això pot ser suficient per a saber que no és de poble”.

Lazkano creu que el joc creat amb les variants del basc “enriqueix” la història. D'una banda s'han utilitzat els tractaments (hika, zuka, berorika), per un altre els registres (col·loquial, jasoa) i finalment els dialectes. “Donen personalitat als personatges, ajuda a vestir la pel·lícula”. Koldo Zuazo està d'acord en això: “No podem posar a tots parlant de la mateixa manera, no és real. En Errementari apareixen els veïns d'un petit poble alabès i amb ells l'abat, el representant de la diputació, el diable... és just que cadascun parli a la seva manera”.

Variants conegudes

Paul Urkijo, director de la pel·lícula, té clar que aquest tipus de característiques influeixen en el caràcter de la pel·lícula, més encara sent fantàstic. “Li dona una curiosa textura, els que sabem basca ens adonem de seguida que hi ha una cosa especial”, explica el director. És especial, cridaner el basc d'Errementari, però també comprensible. A l'hora de recrear el basc a Àlaba s'ha tingut en compte aquesta condició en tot moment. “No ha estat com reviure un dit, la majoria de les característiques que hem adquirit s'utilitzen avui dia en molts llocs”, diu Lazkano.

“Per a la majoria dels bascos són conegudes les variants que hem utilitzat, a vegades se li assembla al basc d'Occident, altres vegades és una curiosa mescla de Goierri, Burunda...”. Algunes de les característiques preses del basc alabès són: Convertir-te en –de fi de paraula (filla), llevar –i del participo- (ja he vist), substituir-te per (ella), etc.

Amb la convicció que la reconstrucció de la totalitat del verb seria confusa, s'han utilitzat les formes d'Urdiain sota el consell de Koldo Zuazo. “Sabem moltes coses sobre el basc d'Àlaba, però no les coneixem totes i els actors, per a treballar còmodament, necessiten un idioma complet”, ha precisat Zuazo. Per a solucionar-ho s'han traslladat a Urdiain. “Està a Navarra, però es veu clarament que la seva vida ha estat lligada a Àlaba”.

En opinió de Lazkano, “indirectament, el treball de recerca dels lingüistes serveix per a divulgar a través de l'entreteniment i per a mostrar el vincle històric entre Àlaba i el basc”. Zuazo ha expressat la seva “gran alegria” per les paraules que ha investigat durant anys al cinema. A més, ha afirmat que "ha estat d'agrair" la labor de Lazkano, l'actitud d'Urkijo i la professionalitat dels actors.

En qualsevol cas, conjuminar dialectes i batua no és l'única aportació d'Errementari, ni la més significativa, segons el traductor Gorka Lazkano. El més destacable és que una pel·lícula d'aquest nivell es faci en basc. “L'exercici que hem fet amb el basc d'una època a Àlaba pot ser una novetat, però quant al model no hem portat res nou, com la resta hem fet el que podem”. Tot això, amb el públic present, per descomptat: “Sempre hem dubtat, com no espantar als euskaldunberris i com no avorrir als altres”.

A Errementari li va sorgir la possibilitat de rodar en castellà o en anglès, però sempre ha tingut clar que aquesta pel·lícula sobre Patxi Errementaria havia de ser en basca. Gràcies a això, l'oferta en basca s'ampliarà en la cartellera de les sales de cinema. Urkijo, Lazkano i Zuazo han realitzat un exercici molt bonic, esprement les possibilitats que ofereixen les llengües i els registres del basc. “La pel·lícula conjumina els diversos colors del basc, la qual cosa li dona molta vida a la història”, explica el director. En opinió de Gorka Lazkano, “cal permetre'ns jugar de tant en tant sense complexos, i convertir la ficció, almenys, en el territori lliure del basc”.