És dissabte al matí. I allí, de costat, sota Urgull, veuré el riure de l'Espai de José Ramón Amondarain (Guernica). Vaig entrar en San Telmo a les onze del matí, encara que és la primera vegada que tinc, ja que sé que és llavors quan hi ha visites guiades en basca. La introductora m'ha presentat a l'empleat que em visitarà. Cridem-ho, M.

“Sembla que tu estaràs només”, diu. Bé, em vaig encongir d'espatlles i vaig marxar. M va travessar una porta i, abans d'entrar en l'exposició, em va fer una petita entrada. “La gent pensa que en Picasso l'exposició es refereix a Guernica, però no: J.R. És una exposició d'Amondarain. Guernica és només una excusa”.

M i jo ens hem convertit en companys de viatge. Estem a l'entrada de l'exposició i tenim a l'altura vuit grans caixes de fusta. En 2012, en el 75 aniversari de Guernica, Amondarain va pintar les vuit fotografies que li va fer Daura Maar a l'artista en la grandària de Guernica per a l'Artium de Vitòria. Els hereus de Picasso van exercir els seus drets de propietat i el van obligar a retirar les obres. Bé, en les caixes estan els draps prohibits, m'ha explicat M. Amondarain ha centrat el riure de l'Espai (Guernica) en la impossibilitat de mostrar-les i en les esquerdes del sistema artístic.

Ara sí, l'exposició està enfronti. En el camí de la dreta hi ha tres quadres –en blanc i negre, en color i en color camuflatge–. “Les figures de Guernica no es poden copiar, l'estil sí”, explica M la semblança. L'últim dels tres quadres és de doble grandària. “Per què?”, dic. “Per a fer que el visitant se senti més petit enfront de la icona que és Guernica”, diu. A l'esquerra pengen petites escultures que s'assequen l'oli. M diu que són “macguffins”, una excusa. Semblen calcinats i porten el perfum del bombardeig. “Ha tret del quadre els símbols del món de Picasso: materialització de la pintura”. Estic d'acord, toco la idea.

Continuem passejant per l'exposició, i crec que el que més m'ha agafat és el que m'ha ensenyat l'última. Semblen fotos, però són quadres que l'espectador ha de creuar i discutir: L'ordinador Pablito que fa la conservació de Guernica Reina Sofia , una sala d'Artium, un grafiti de Guernica que va arribar a Espanya, soldats estatunidencs en IwoJima i així fins a setze treballs. “Són dibuixos sobre la biografia de Guernica”, diu M.

Amb això dona per concloses les explicacions. Només per a mi, i, no obstant això, ho ha fet amb entusiasme. A la tarda em diu que té una altra visita, en espanyol, i aquí sí, que es reuneix el grup maco. M es va tornar a una cadira, enfront de la paret, i jo vaig anar desfent camí. La recomanació és que fins al 25 de febrer es podran circular les senderes de Guernica.