Sí, ho sabíem: el treball està en crisi. Des que en 1990 Jeremy Rifkin ens va advertir en el clàssic The end of work (La fi del treball), s'estan complint les pitjors previsions. Però ara ho estem comprovant: el treball —en concret, la ‘ocupació’ remunerada— acabarà en la quarta Revolució Industrial, gràcies a l'automatització digital i la intel·ligència artificial que fan avançar la robotització com un golem que destrueix l'estructura social i laboral.

De moment estan arribant missatgers: atur estructural, treball d'escombraries, reformes laborals, emigració... En definitiva, la precarietat com a sistema. En aquesta situació crítica s'estan prenent força diverses propostes, com la renda bàsica universal i el repartiment de l'ocupació, com és el cas de la Llei foral de distribució d'ocupació en les administracions públiques proposta pel Grup Bangkok i pionera a Navarra.

“Treballar menys per a treballar més persones i viure millor”, la utopia ha passat a ser un escenari realista si, paradoxalment, el capitalisme vol sobreviure sense conflictes insostenibles. Com va denunciar Jacques Ellul, atrapats en la “ideologia del treball” santificadora que comparteixen igualment el capitalisme i el marxisme amb la benedicció del cristianisme, encara no hem trobat la dignitat del posttreballador, la figura del “aturat actiu” que serà el futur protagonista representant al Treballador de Jünger.

Hiperdesempleo

Els think tanks més atrevits ja han començat a pensar en les fórmules per a evitar el pròxim hiperdesempleo: explotar les cures, mercantilitzar el big data, impostos sobre robots… Segons un nou informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), Espanya, Àustria i Alemanya són els països europeus amb major risc de robotització (12%, quan la mitjana és del 9%), alguns per un alt grau d'industrialització, uns altres per baixa qualificació. Segons l'informe The Future of Employment de 2013, el lloc amb menys possibilitats d'automatització és el de Terapeuta Recreativa, la qual cosa no és massa tranquil·litzador.

El problema és que, mentre s'està canviant el paradigma, les condicions dels quals estan en la precarietat estan empitjorant substancialment, i no sembla que els principals sindicats siguin capaços si es fes reset a si mateixos. En conseqüència, estan sorgint iniciatives que participaran en futurs conflictes laborals, especialment en el sector juvenil, com la Xarxa d'Autodefensa Treballadores de la Comarca de Pamplona.

L'assemblea d'aturats de Jussieu ens va advertir: “La millor manera d'acabar amb l'atur és abolir el treball”. Sembla una boutade situacionista que aprofita l'ocasió, però és millor que la tractem com en el post-treballo. Paul Lafargue, el rebel gendre de Marx i precursor del dret a la mandra, ho entendria molt bé, potser, d'aquí a una mica, Bartebly, perquè direm el que deia el personatge de Melville: preferiria no treballar… i aportar a la societat gaudint, rebel·lant-se i vivint.