A l'actual cronificació i menyspreu de la desocupació s'afegeix l'increment dels baixos salaris i de les jornades parcials no desitjades, sobretot entre les dones. Segons les dades de l'última Enquesta de Població Activa (EPA), la taxa d'atur se situa en el 10,6% a Navarra i en el 11,5% en la CAB (16,6% i 18,8% en el cas que la parcialitat no desitjada es consideri atur). La taxa d'atur de les dones se situa per sobre del 24%. En aquesta situació, la reducció de jornada -és a dir, la distribució d'ocupació- és més necessària que mai.

Si es té en compte el comportament dels Costos Laborals Unificats reals, a més, la reducció és una mesura justa. Entre 2010 i 2015, la retallada acumulada a Navarra ha estat del 5,6% i en la CAB del 6,9%, ja que els salaris han crescut menys que la productivitat.

Un pla per a Guipúscoa

Comparant les dades d'EUSTAT i la Hisenda Foral de Navarra entre els anys 2008-2012, la pressió mitjana efectiva dels impostos directes (IRPF i Societats) va ser del 15,4% sobre les rendes del treball i del 5,5% sobre les rendes de capital. En particular, les grans empreses utilitzen avantatges fiscals per a evitar l'Impost de societats: llibertat d'amortització, deduccions per a compensar bases imposables negatives d'altres exercicis o exempció de doble imposat… En conseqüència, menys del 40% de les rendes de capital tributen a Hisenda, mentre que en el cas dels sous el fan el 100%.

A més del necessari i el just, la reducció de jornada és la política més econòmica i eficaç per a donar la volta a les dues tendències. Tenint en compte l'exemple de Guipúscoa, és interessant analitzar l'impacte que tindria en la distribució del treball la reducció de la jornada laboral del 10% de la població assalariada. L'objectiu seria reduir la taxa d'atur en un 5% i es basaria en dos punts de partida: la falta de canvis en els salaris o la baixada dels salaris en un 5% a conseqüència de la reducció de jornada.

En tots dos casos, els ingressos agregats de les Administracions Públiques podrien ser molt elevats: 3,4% del PIB en el primer punt de partida i 2,5% en el segon. En el cas de la reducció de salaris, els treballadors assalariats inicialment pagarien un cost equivalent al 2,9% del PIB i, en aquest cas, les retribucions baixes i mitjanes haurien de ser compensades progressivament per l'IRPF. Els costos per a les empreses oscil·larien entre el 7,3% i el 3,3% del PIB en totes dues situacions i es necessitaria un mecanisme de repartiment equitatiu per a no penalitzar a les empreses més intensives en el seu treball, ja que normalment no són les que més beneficis obtenen. L'impost sobre el volum de negocis es podria fer a través d'un impost progressiu, prenent com a base imposable la facturació. Una vegada restats a la quota d'aquest Impost de Distribució els costos derivats de la reducció de jornada, obtindríem el saldo liquidatiu positiu o negatiu de l'empresa. El resultat de l'impost hauria de ser neutral, excepte en el cas d'empreses que no participarien en la reducció de jornada. En aquest cas, es trobarien uns ingressos públics addicionals que podrien destinar-se a la creació d'ocupació pública.

I Navarra?

La Comunitat Foral és l'únic lloc en el qual s'està debatent la possibilitat de dur a terme una política de reducció de jornada. La retallada es pot aplicar a nivell autonòmic, sense que l'Estat espanyol hagi d'esperar que es posin en marxa aquest tipus de polítiques. A més, hi hauria alternatives addicionals a l'Impost de Distribució.

D'una banda, els incentius en el sector privat i la distribució de l'ocupació pública, que també es poden incloure en les clàusules de subcontractació. I, d'altra banda, que el Govern promogui el Pacte per l'Ocupació a través de la negociació col·lectiva entre patronals i sindicats. En qualsevol cas, la posada en marxa de polítiques de reducció de la desocupació, el repartiment més just de la renda, l'establiment d'impostos més justos per salaris i beneficis i el repartiment d'ocupació i cura és necessari, just i, sobretot, viable.

Aquest article ha estat publicat per Hordago - El Salt i l'hem portat al basc gràcies a la llicència Creative Commons.