Com va sorgir la Xarxa d'Autodefensa dels Treballadors?

Ens reunim diverses persones amb la mateixa preocupació: ens semblava que el moviment juvenil tenia el treball com una cosa llunyana. Comencem a organitzar xerrades, però més enllà de la mera reivindicació, volíem lluitar activament per a millorar les condicions de treball. A poc a poc es va reunir més gent, es va donar a conèixer als col·lectius socials i la presentació es va fer al novembre de 2016.

Però teníeu experiència…

En els Santfermins de 2016 ens presentem públicament amb una campanya; empaperem la ciutat “Sant Fermín t'explota. Tu gaudeixes, ells treballen”. La societat encara no estava constituïda, però vam veure que en les festes se'ls falta respecte als criats, als venedors ambulants i a molts escombrariaires. La nostra intenció era canviar el punt de vista de la politització de les festes, sense limitar-nos a posar pancartes en el recinte festiu, per a denunciar les cada vegada més esteses condicions d'ocupació mal pagada i encobert que moltes vegades s'obliden. La campanya va ser un èxit i l'any passat vam tornar a fer-la. Més endavant vam fer campanya sobre els sopars de l'empresa. Volíem subratllar que el cap et convida, però al cap i a la fi tu pagues.

També participeu activament en els conflictes.

Clar que sí. A més d'organitzar conferències i campanyes, en la pràctica la nostra labor és intentar resoldre els conflictes de les persones que ens visiten o ajudar en altres lluites, difonent informació i participant en les mobilitzacions, com vam fer en la vaga de treballadors de Caprabo.

Llavors funcionen com un servei d'assessorament?

No, és part de la nostra reflexió política inicial la de rebutjar aquest àmbit de treball. Volem ser una eina pràctica i eficaç que faciliti la participació del treballador i teixeix xarxes de solidaritat. Actuem en llocs on no arriben els sindicats: per falta d'interès en el sector o per falta de capacitat defensiva dels treballadors. No volem donar prioritat a les vies jurídiques; la nostra manera de treballar és visibilitzar el conflicte en l'esforç d'estendre la solidaritat de classe. Creiem que amb aquest mètode, a més d'ajudar a aquesta persona, es genera una consciència que va engreixant amb cada lluita. En particular, volem que les persones afectades participin i sàpiguen que hi ha una xarxa de persones al seu favor.

Encara estan decidint quina estructura tindran…

Sí, estem en procés de descentralització. El nostre àmbit d'actuació és la Comarca de Pamplona i, després d'un any de recorregut, volem començar a treballar en els barris. Volem crear petites comissions de barri per a treballs de propaganda, detecció de conflictes i relació amb l'estructura social. Perquè la gent respongui has d'estar organitzat en el barri, però no necessites una estructura pesada. Aquest model és eficaç per a operar amb el nou proletariat del sector serveis, però hi ha una altra realitat molt més difícil d'arribar: la subcontractació industrial, lligada a la temporalitat i a les empreses de treball temporal, que explota a molts joves.

Però malgrat ser joves –tenen entre 21 i 32 anys– vostès no volen limitar-se a la precarietat dels joves…

Des del principi ens neguem a això. La societat tendeix a etiquetar a tots i a dividir-los en grups petits i nosaltres volíem el contrari. Si la joventut, la immigració o la dona ho fan per separat, al final la classe treballadora perd força. Som bastant unificadors i, a més, volem sortir de l'entorn militant. Volem arribar a les persones amb problemes que passen desapercebuts. Per això intentem que l'estètica no fos eterna, amb els símbols tradicionals que ens molesten a primera vista.

Quin diagnòstic van fer del mercat laboral per a veure la necessitat d'una organització d'aquest tipus?

La precarietat i el treball temporal estan molt estesos, la qual cosa no permet una organització estable en el lloc de treball. Vam néixer per a defensar als que no poden sindicar-se, perquè hi ha persones que treballen moltes hores en aquesta societat i que paguen molt poc i no poden pagar 60 euros al mes o no defensen a ningú. La classe treballadora i les formes d'organització estan sent reformades. Ho hem vist en alguns exemples del sindicalisme social, com la vaga de Movistar o Bershka, o les organitzacions més basades en el territori que en el lloc de treball, com ADELA (Autodefensa dels Treballadors) de Carabanchel o la Xarxa Solidària de Seattle.

I quin ha estat la resposta dels sindicats tradicionals?

Hem parlat amb gairebé tots. Vam tenir més afinitat amb els petits i més desconfiança amb els majors. Som una altra cosa. No hem volgut entrar en aquest “partidisme sindical”, sinó conformar una estructura unificadora i assembleària. Una vegada, en un conflicte d'una fàbrica, ens van preguntar quins interessos teníem. L'única cosa que volem és que la gent s'organitzi en el treball i es creïn llaços de solidaritat. No volem una estructura afiliativa, sinó militant.

En el següent vídeo es pot veure a Koi Sushi, l'empleat que li devia els diners, felicitant-lo per la pressió i agraint la seva solidaritat.

Aquesta entrevista ha estat publicada per Hordago - El Salt i l'hem portat al basc gràcies a la llicència Creative Commons.