Recentment hem conegut els preocupants resultats de l'educació basca. Fa poc temps, l'informe PISA (Programes Internacionals d'Avaluació Estudiantil) ens va donar la primera bufetada, ja que els nostres alumnes van obtenir molt mals resultats. Perquè ens van fer creure que des del Govern Basc l'ensenyament d'aquí era de molt alt nivell, un “oasi” en l'Estat espanyol, però aquests mals resultats ens han posat on ens correspon.

No és d'estranyar el perquè d'aquests resultats. No hem d'oblidar que des de l'any 2009 els pressupostos de la nostra educació estan sofrint enormes retallades. Hi ha pocs diners públics per a l'educació, molt menys per a l'educació pública, encara que els propagandistes que fan costat al Govern ens volen fer creure tot el contrari. Però en va, perquè les dades són aquí.

Des de fa dècades, estàvem convençuts que l'educació ens oferiria igualtat en les oportunitats de futur i que els fills i filles d'un humil treballador/a tindrien oportunitats per a accedir a qualsevol ocupació. No importa si havia nascut pobre o ric, perquè l'educació posaria a cada individu en el mateix nivell. La conseqüència d'aquesta política va ser la legitimació de l'Estat o la societat capitalista, però aquesta gran mentida s'ha anat revelant constantment en la nostra societat i mentre els descendents dels rics acudeixen als col·legis, instituts, liceus i universitats d'elit, als fills dels treballadors no els queda més que anar als centres massificats i ordinaris. En aquests centres d'elit es reforcen les relacions entre les famílies riques i es treballaran les facilitats per al dia de demà, obrint vies per a aconseguir llocs de treball adequats.

De pas se'ns esmenta constantment el sistema educatiu finlandès. No obstant això, en lloc d'imitar el pressupost d'educació finlandesa, redueixen el d'aquí; en lloc de dirigir les proves per a triar als millors professors, qualsevol pot arribar a ser mestre; en lloc de reduir el nombre d'alumnes per aula, augmenta fins a arribar al 35-40; en lloc de reforçar i animar als mestres en la societat, els responsables d'educació miren per a un altre costat davant els maltractaments que reben, en lloc de substituir sobtadament al professor malalt, es deixa en mans dels dos o tres dies.

I hi ha diners públics en activitats: Defensa espanyola, Seguretat, Casa Reial, despeses d'Afers exteriors o deute públic estatal; a més, hi ha fons per a pagar San Mamés Barria, Anoeta, TAV sense racionalitat, metre de Sant Sebastià, etc. Mentrestant, les despeses generals d'educació de 2009, els més elevats fins a la data, van ascendir a 2.832 milions d'euros i en 2018 no s'aconseguirà aquest nivell, ja que seran 2.665 milions d'euros.

En aquesta situació, els nostres alumnes arriben a les universitats i, desgraciadament, tenen un nivell de lectura molt baix, un nivell de comprensió molt baix i una escassa competència comunicativa. No és d'estranyar, per tant, que no se sàpiga qui va ser el clàssic basc que va escriure Gero, què va treballar Einstein o que el principal impulsor del basc batua va ser Txillardegi.

En els últims temps, aquesta problemàtica se'ns està plantejant de manera transparent a través dels sindicats d'educació. Per això, veig necessari que pares i sindicats s'uneixin per a millorar el sistema educatiu. Si no, el futur dels bascos serà fosc.

En definitiva, mentre els fills dels nostres governants estudien en centres de prestigi, pagant una matrícula cara, no importa el nivell educatiu dels descendents dels ciutadans humils, estarem preparant als fills per a l'esclavitud. No obstant això, tenim molt a preocupar-nos.