En realitat, no són els únics elements que tenen un toc de color en els llavis. Sol dibuixar en vermell un cabell –en honor de la seva esposa pèl-roja Sara– i blanc dels ulls. I si es veu alguna roba, a vegades es pinta el coll amb porpra, i amb un verd intens la corbata, símbol de Joker o del malvat Guasón. Una altra característica dels retrats és que una llàgrima rellisca per l'ull dret. La llàgrima reflecteix el penediment i l'amor els cabells vermells.

“Quan dibuix en els meus retrats el malvat somriure de Guasón, vull representar el mal com a element fonamental de l'ésser humà”, ens compta Càceres. “Crec que altres elements bàsics de l'ànima humana són els sentiments”. Els seus dibuixos mostren sentiments contradictoris, ja que res és el que sembla. “Amb aquests retrats psicològics he volgut aprofundir en la personalitat de cada personatge”, diu. “I m'he adonat que tots tenim una existència corrosiva de poder amagada en un costat fosc i malvat, que de tant en tant ens expulsa”.

El delinqüent egocèntric Guasón (o Joker) és un “antagonista perfecte” per a relacionar-se amb personatges coneguts que ha retratat en aquesta secció, segons ens diu Càceres: “Guasón s'ha convertit en un símbol de la moral contemporània i, amb el temps, en un arquetip, en una idea o concepte que podem identificar fàcilment amb ell. Menyspreable, astuta i a vegades absurda. Ens sedueix la capacitat de Guasón per a imaginar la desmesura”. En paraules de l'artista, Guasón és una de les figures “més fascinants” de la cultura contemporània: “És una representació elegant i eloqüent de la maldat i vull reflectir això en les meves pintures”.

Ha dibuixat als polítics i caps d'Estat colombians (Álvaro Uribe, senador, Juan Manuel Santos, exalcalde de Bogotà, Gustavo Petro...) i a alguns estrangers (Fidel Castro, Hugo Chávez, Adolf Hitler, Felip IV...). Però també ha realitzat retrats de pintors i músics coneguts, de futbolistes i ciclistes, del Papa Francesc, que denuncien el narcotràfic, la corrupció i el feminicidi... Gairebé totes les imatges tenen aquest malvat somriure, aquesta mirada que reflecteix l'odi, la llàgrima per l'ull dret i els cabells vermells.

‘Guernica’ de Picasso, adaptada al conflicte colombià

L'any passat, coincidint amb el 80 aniversari del bombardeig de Guernica, Càceres va dibuixar un quadre especial inspirat en la coneguda pintura de Picasso. En aquesta reinterpretació apareixen el toro Cebú (“símbol dels paramilitars pagesos que van prendre les armes”), els rucs que la guerrilla utilitzava com a bomba, els indígenes desplaçats i els soldats morts. “Fa més de 50 anys que estem bombardejant el nostre país i, malgrat els esforços per aconseguir la pau, sembla que volem seguir en la guerra”, afirma l'artista. Ell va votar a favor d'un acord de pau entre les FARC-EP i el Govern, encara que no té en gran estima al president Santos, que tampoc el té.

“El Guernica de Picasso és per a mi el quadre més important del segle XX”, ens compta. “Reflecteix molt clarament la brutalitat de la guerra. Era important portar la pintura a la nostra terra i treure a la llum els horrors que vivim a Colòmbia, no tornar a repetir-los i donar suport al tractat de pau”.

L'art real, més enllà de la mera finalitat comercial

Aquest quadre va ser exposat per Càceres en una galeria d'art de Bogotà, dins de l'exposició Hiperreal. Sovint li pregunten quines són les seves preferències: les parets del carrer o els llenços. “Tots dos són necessaris i complementaris”, diu. “El carrer és fonamental per a reflectir els nostres punts de vista i buscar la reacció de la gent, mentre que l'exposició en una galeria ens ajuda a donar-li un caràcter comercial a l'obra d'art. Tots dos formats són molt útils”.

En les seves paraules, moltes de les obres que es fan avui dia no tenen més que un objectiu comercial.“El públic en general vol veure històries reals, però l'art modern no compta molt”, ens diu. “Els artistes busquen generar un impacte amb quadres fàcilment vendibles, purament decoratius i que no tinguin contingut.L'art té molt a dir del món i dels fets, la pintura ha de ser mirall de l'època en la qual vivim, aquest és el tema de les meves pintures, el que vull retratar, les històries reals que els pintors contemporanis no volen comptar o que els espanta comptar”.

Interrogat sobre si, en la seva opinió, l'art és una arma per a combatre les injustícies, ens ha respost que no:“Seria un orgull pensar que es pot canviar l'ordre social a través de l'art. Crec que l'art és una expressió que té un llenguatge propi, que té com a objectiu expressar emocions i que es fa amb alts nivells tècnics.A través de l'art aconseguim reflectir el que som i sentim. Alguns artistes busquen colpejar els cors dels espectadors. A mi m'interessa arribar pel cap alt íntim i agitar les consciències”.

Arpa de la censura

Càceres va dibuixar un gran mural en l'avinguda Pugi que recorre el nord de Bogotà. Álvaro Uribe i Juan Manuel Santos, amb un lema: “Pau amb Justícia Social”. L'obra va rebre aplaudiments, però també forts crítiques. “Cacerolo, sabem on vius” li van amenaçar, “ets un artista finançat per la guerrilla”. Als pocs mesos d'haver dibuixat, el mural va ser esborrat. D'altra banda, quan va mostrar en una galeria de Miami els retrats de les autoritats americanes Fidel Castro i Hugo Chávez, la gent va voler destruir-los.

Càceres ens conta que la majoria de les seves obres al carrer se centren en temes polítics. “En un país tan políticament polaritzat, ens topem amb freqüència amb la censura de fanàtics que no entenen el missatge de l'obra. No sols esborrem els retrats, sinó que ens amenacen amb l'anonimat de les xarxes socials”. De totes maneres, diu que l'art de carrer viu temps molt bons a Colòmbia. “En poc temps la nostra capital s'ha convertit en un referent, estem a l'altura de les grans capitals del món. És un plaer veure a artistes colombians convidats a festivals de tot el món. L'art del carrer és un producte d'exportació”.

---------- ELS CÒMICS INSPIREN -----------------

“En la meva infància, els còmics eren bons mitjans de socialització. No hi havia internet i menys xarxes socials. Els nens de la meva edat trobàvem en els còmics un espai ideal per a alimentar la imaginació. Crec que les noves tecnologies, els mitjans de comunicació i especialment el ‘cinema còmic’ són una amenaça per al còmic en format revesteixi. El món està canviant, però continua necessitant i creant herois i delinqüents”.