Són al voltant de 3.000 participants, representants de 119 economies, entre els quals es troben 340 líders polítics i sis presidents del G-7, tots menys el del Japó, així com Donald Trump. L'objectiu, malgrat estar cada any disfressat de bonics lemes, és mantenir el sistema capitalista, a pesar que cal canviar-ho de cara: semblar-li més “amable” i “humà” per a mantenir el poder del món.

Enguany ha estat el “moment de la dona”. L'organització ha rebut crítiques per l'escàs nombre de dones, i enguany s'ha autoritzat a conduir aquest club exclusivament per dones. La raó? Que un dels temes centrals és la reducció de la barrera socioeconòmica entre dones i homes. El primer ministre noruec, Erna Solberg, i la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Cristine Lagarde, han estat triats. Lagarde ha assenyalat recentment que “els vells viuen massa” i que això és “un risc” per a l'economia mundial.

Encara que se li hagi posat cara de dona, el fòrum capitalista no deixarà de ser capitalista, classista i discriminatori, contrari al feminisme, a les polítiques socials i a la ciutadania. Encara que es pinti de blanc, el corb sempre és negre, i el capitalisme sempre és capitalisme. D'estructura, injustícia, frau i cobdícia. I com a exemple tenim la injustícia de Lagarde, proposant que es liquidi la tercera edat, a excepció d'ell i els seus semblants. Així són les autoritats de Davos. Gràcies a les dones d'una altra manera de pensar en un món en el qual imperen!