En Hegoalde, el basc viu entre dues oportunitats: “El basc es perdrà perquè els que sabem no ho fem...” de Joxan Artze i “el que no ho faci en basc sabrà per què no ho fa, però el que no ho fa no em deixa parlar en basc” de Bitoriano Gandiaga.
En Iparralde, per part seva, analitzem el basc en aquesta última bulta, en el districte de BAM, entre altres. La situació del basc a partir del Bidasoa és diferent, per llei i per llei. Aquesta situació em resulta més difícil de descriure.
El basc, a més de ser una qüestió social, em sembla una qüestió psicològica en Iparralde. Un professor d'un poblet de la muntanya m'havia dit recentment: “Aitatxi-amatxi els parla en basc als seus nets i aquests els responen en francès. Els pares estan en la glòria, creient que els seus fills parlen en basc…”.
Fa poc temps, quan es parlava del “problema basc”, es va utilitzar l'expressió “frontera psicològica” per a referir-se a la diferència entre Nord i Sud. Em reia, perquè el “problema” es resolia en dues paraules. Ara, pel que fa al basc, tinc la sensació que ha arribat a ser una “qüestió psicològica”.
El basc no ha estat fins fa poc la llengua de les elits, ni en Hegoalde, ni en Iparralde. Bé, en Iparralde està molt lluny de ser així. L'educació “impresa” de França ha introduït en la ciutadania la glotofobia al basc, tant referent al basc com en el que “orinen” en francès.
Ha transcorregut un any des de la constitució de la Mancomunitat Única d'Iparralde. Algú creu que els alts càrrecs d'aquesta institució –la majoria– tenen el basc com el mateix nivell –el mateix dret– que el francès? Perquè si és així, ell no viu aquí, o jo “no soc d'aquí”.
“Prova d'això?”, pot preguntar-me algú. Evidentment, la meva prova no és com una enquesta sociològica. Parlo del que viu. I no em refereixo a l'experiència del que no és patriota, sinó patriotes. No en la meva activitat, prefix, perquè el basc –sigui o no patriota– parla amb mi en basca. “Falsa plus!”.
No, no… em refereixo a l'activitat que el basc de “elit” té cada dia respecte al “frantximent”. Dependent totalment. Exemple de la glotofobia que la República introduirà en el (in)conscient col·lectiu.
En qualsevol cas, aprofitem l'ocasió per a enviar-los una salutació a tots aquells que treballen amb entusiasme pel basc: ikastoles, escoles nocturnes, ràdios, boretas i BAM. La meva aprovació, sens dubte.
Cadascun viu el seu afronto. Jo visc la situació del basc en Iparralde com una espècie d'esquizofrènia. Je t’aime… moi senar plus de Serge Gainsbourg i Jane Birkin en el fil i el remolí de la cançó. És a dir, “jo t'estimo, jo tampoc”. n
Nafarroa Beherean, Aiherrako 'Beltzegitea' etxean kokatuko da Eguzkilore haurtzain-etxe berria. Euskara, natura eta motrizitate librea oinarri harturik, heldu den apirilean hasiko dira zerbitzua eskaintzen.
El problema de l'afrancesamiento dels noms dels llocs d'Euskal Herria no sols es deu a la falta de consideració de l'idioma en els panells de senyalització, sinó també a l'execució d'una decisió sobre la domiciliació que es va prendre fa uns anys.
En definitiva, les decisions... [+]
Larunbatean ospatu dituzte Ttinka mikro haurtzaindegiaren bost urteak Lakarran. Baxe Nafarroko euskara hutsezko egitura bakarra da, Euskararen Erakunde Publikoaren B ziurtagiriduna.
El 17 de maig cinc euskaltzales d'Ipar i Hego Euskal Herria van realitzar una acció coincidint amb la convocatòria realitzada pels alumnes del liceu Bernat Etxepare per a mobilitzar-se en favor del basc. En la paret de la Sotsprefectura de Baiona es va escriure un missatge... [+]
“Geldi euskara zapaltzea” lema berriz hartu du Euskal Herrian Euskaraz taldeak larunbatean egin duen prentsaurrekoan. Maiatzaren 17an, esaldi hori Baionako suprefeturan tindatzeaz akusaturik, irailaren 10ean epaituko dute Gorka Roca Torre.
Ikasturte honetan, lehen mailako ehun eskola elebidunetan 5.700 ikaslek ikasiko dute. Bigarren mailan hamasei kolegio eta lau lizeotan 1.600 dira. Zailtasun nagusia aurten ere kolegioan euskararen eta frantsesaren arteko oren parekotasuna erdiestea da.
Començament de l'estiu. Ressaca del festival EHZ (atx, mal de cap). Ganes de respirar després d'un curs carregat. Buidar el cap. Reconnectar elements clau. Prendre's un temps en família, tornar a veure a vells amics i descansar (una mica) en la lluita diària. De bo de bo?... [+]
La Sra. Jutgessa del Tribunal Judicial de Baiona, s'acomiada:
Alguns euskaltzales em van jutjar al març en Baiona per participar en algunes de les accions que hem dut a terme per a denunciar l'injust tractament que sofreix el basc de les autoritats de l'estat francès. Al... [+]
Maddi Kintanak Baiona, Angelu eta Miarritzeko gazteen euskara aztertu du bere tesian. Hitz berriak sortzen dituzte baina baita hitzak beste hizkuntzetatik hartzen ere, besteak beste, interneten eraginez.