“Més casos de càncer en la incineradora de Lunel-Viel” (Surincidences de cancers autour de l’incinérateur de Lunel-Viel) va titular el diari Midi-Lliure el 13 d'octubre de 2016. Del grup Sud-Ouest, dir Midi-Lliure és a dir Diari Basc o Correu a Montpeller. La crònica signada per Prisca Borrell deia: “Es coneix l'últim estudi sobre el registre de tumors en el departament d'Herault. No s'ha demostrat una connexió directa amb la incineradora d'Ocréal, però les patologies són aquí i les conseqüències són preocupants. […] Sí, la proliferació de casos de càncer a la comarca és enorme, però no està provat que sigui per la incineradora”.

Lectors per a situar el conflicte: A 580 quilòmetres de Donostia-Sant Sebastià –a cinc hores i mitja amb cotxe, camí de Marsella– la ciutat de Montpeller, en el departament d'Herault, compta amb una població de 280.000 habitants i una població de 590.000 habitants. Disposa, a més de més infraestructures, de la planta Ametyst TMB i, a 15 quilòmetres de la capital, de la incineradora de Lunel-Viel. El debat està entorn dels dos, però el que més ha preocupat l'opinió pública és la incineradora.

El dossier aixecat per la pols va ser elaborat a petició de l'Institut de Salut Pública de França (INVS): “Registre de tumors del departament d'Herault: estudi descriptiu centrat en els cancines de l'àrea geogràfica de la incineradora de Lunel-Viel per a escombraries domèstiques”. Des de la seva posada en marxa en 2010, es va analitzar l'entorn de la incineradora que ha sumat nombroses novetats en quatre àrees: un entorn de fins a 5 quilòmetres de fàbrica, de 5 a 10 quilòmetres, de 10 a 15 quilòmetres, i un espai afectat per les principals tendències dels vents.

Malgrat que Midi-Libe va assenyalar amb gran cautela que “no es va demostrar cap vincle directe amb la incineradora”, les autoritats es van veure obligades a informar l'Agència Comarcal de Salut, la qual va convocar el 24 d'abril de 2017 una reunió de la comissió de seguiment de la incineradora de Lunel-Viel per a analitzar el trobat en el registre de tumors, és a dir, que en una zona d'entre 5 i 15 quilòmetres apareix la incineradora la proliferació de diversos tumors: Limfomes No-Hodgkin, sarcomes de teixits tous, leucèmies…

L'Associació de Metges pel Medi Ambient i la Salut (AMIES), que des de fa temps investiga i denúncia els riscos de la incineradora de Lunel, es troba també en la comissió reunida per les autoritats. Francis Glemet és doctor en farmàcia i portaveu d'AMIES, i és també portaveu de la Coordinadora Nacional de Metges per la Salut i el Medi Ambient (CNMSE), una de les interlocutores del Govern francès.

Glemet ha rebut la LLUM a la seva casa, ens ha ratificat en diverses entrevistes i conferències i ens ha portat fins a la incineradora d'Ocreal en Lunel-Viel. Allí mateix ha assenyalat –les paraules de Glemet estan recollides en vídeo– que té tots els avanços per a limitar la contaminació fins al nivell que marca Europa… i no obstant això ha aixecat les alarmes.

Quan va ser convocada pel departament d'Herault, en la primavera de l'any passat, la comissió de seguiment de la incineradora, AMIES va portar a dos reconeguts experts independents a atestar: El pediatre endocrinòleg Charles Sultan i la investigadora de l'Institut Kantzer de Montpeller Mariette Gerber.

“El Dr. Sultan va dir –compte Glemet– que si no es fa una cosa ràpida, si no es trasllada a altres mètodes de gestió de residus, anem a un desastre sanitari, una catàstrofe que ens costarà diners i salut de la gent, perquè les dioxines i els seus contaminants més pròxims són disruptors endocrins”. A més, els experts van subratllar que la continuació del registre de càncers no és més que una part del tema, tant pel que fa als càncers com a altres malalties que poden derivar-se de la incineració, com les malformacions uretruscas que els nens porten en néixer, “el risc dels quals és 3 vegades major a l'entorn de les incineradores que en la resta dels llocs”.

Segons Sultan, els problemes més greus no es veuran en els pròxims deu o quinze anys, “sinó dues o tres generacions més tard, com està succeint amb el Distilvano”. El Distilbeno (Diethylstilbestrol) és una hormona sintètica que es va administrar a moltes dones durant l'embaràs als Estats Units i en alguns països avançats d'Europa entre 1940 i 1970, i que en 1971 va impedir aquest fàrmac nociu que afecta la mare però no a les seves filles i nets.

Per a Sultan, els límits de contaminació que s'apliquen a les incineradores –a més de controlar només quatre dotzenes dels dos mil verins abocats pels forns– s'han quedat antiquats i curts, no recullen el que la ciència ha après en les tres últimes dècades, ni per la mecànica dels disruptors endocrins, ni per l'acumulació de molts contaminants.

En les antigues i noves incineradores, els mateixos tipus de càncer

La segona experta que ha presentat l'associació AMIES és la doctora Mariette Gerber. Narbona ha parlat amb ARGIA. Gerber és conegut pels metges interessats en la incidència de les incineradores en la salut: En un conegut estudi realitzat per a l'Institut de Càncer de Montpeller en 2003 va mostrar la relació entre la incineració i l'augment del càncer de mama de les dones, en concret entorn de les incineradores de Sète i Perpinyà, prop de Montpeller. En elles es trobaven incineradores de generació anterior, construïdes entre 1972 i 1990, en les quals es multiplicaven els mielomes, els limfomes No Hodgkin, els càncers de mama i els de pulmó. Veure una foto similar al voltant de la incineradora més moderna de Lunel-Viel, amb malalties similars, va cridar l'atenció del doctor Gerber.

En tots dos casos, a més, com en les antigues incineradores, els estudis han trobat la mateixa paradoxa en el cas del càncer de mama: en la zona de menys de 5 quilòmetres de la incineradora els càncers no augmenten i sí, entre 5 i 15 quilòmetres. “En aquell estudi de 2003 vam demostrar que els majors índexs de càncer no es produeixen precisament en les zones on les piles de dioxines són majors. Els disruptors endocrins es caracteritzen per la seva major eficàcia en dosis mitjanes i febles. En dosis superiors es bloquegen receptors del cos humà, com es va demostrar també en el greu accident de Seveso”.

El Dr. Glemer adverteix que la realitat real dels càncer és més crua que la del Registre que han mostrat les autoritats. El relat dels primers anys després de la posada en marxa de la incineradora desvirtua l'anàlisi epidemiològica: sabent que els efectes dels contaminants apareixen 10 o 15 anys més tard, els danys d'un problema iniciat l'any 2000 començaran a aparèixer a partir de 2005 per a continuar molt més tard. Per això, diu Glemer, la proliferació real dels càncers ha de ser major en la realitat que la d'aquestes dades.

Glemer va argumentar en el seu testimoniatge que les autoritats tenen dues opcions en l'assumpte de Lunel-Viel. O fan noves recerques, però això costarà molts diners i el temps passarà mentrestant. O han d'aplicar el principi de precarietat i suspendre la incineració.

Malformacions en néixer

Tanmateix, el càncer no és l'única preocupació que existeix per la crema de residus. Xerris Sultan és el responsable del departament d'endocrinologia pediàtrica de l'Hospital Universitari de Montpeller i en 2015 l'equip de recerca liderat per ell va publicar en la revista European Urology un estudi sobre les malformacions que poden portar els nens quan neixin per contaminació. En concret, s'han analitzat als nens que porten una malformació anomenada hipospàdies: a més d'un mal format del penis, no porten un orifici per a orinar on és necessari. L'equip de sultà ha demostrat que les xifres d'hipospàdies són més del doble de l'habitual en zones d'entre 5 i 10 quilòmetres d'incineradores.

En diverses entrevistes, escrits i conferències, Sultan ha advertit sobre els riscos de pesticides, cosmètics i altres contaminants endocrins: “En el nostre servei mai s'ha vist un número tan alt de microrelats com avui dia en nens nounats”. En paral·lel, en les nenes es multipliquen els creixements prematurs dels pits i dels sins i molts altres problemes derivats de la confusió del sistema hormonal. “Els danys poden durar almenys dues o tres generacions i estem creant homes estèrils, això és una bomba”, diu Sultan. Està convençut que es mostraran els vincles amb més malalties: “Les dioxines són les que més afecten les malalties endocrines, tiroides, diabetis, malformacions d'ovaris i testicles… Avui sabem que les dioxines causen danys a la fertilitat, però això no és la punta de l'iceberg”.

Història conflictiva de la incineradora de Lunel-Viel

La planta d'incineració Ocréal de Lunel-Viel es va posar en marxa en 1999 pel Col·legi Públic de la regió d'Entre Pic i Etang. Entre els seus dos forns està preparada per a calcinar 120.000 tones d'escombraries barrejades a l'any. És gestionada per la Corporació SITUADA (abans Novergie), branca de la multinacional Suez Environment. El BAIXET Suez té incineradores a tot el món i és especialment forta al seu país natal, França, recollint i cremant milions de tones d'escombraries de milions d'habitants. Suez és nomenar una multinacional líder en la contractació de serveis públics mundials: 15.200 milions d'euros d'ingressos en 2016, 623 milions de benefici net, 82.300 treballadors…

La història de Lunel-Viel, com la de moltes altres incineradores, està plena de vaivens i conflictes. Des que en 1995 les autoritats van començar a dissenyar el projecte de la comarca, van ser nombroses les mobilitzacions ciutadanes contra ell. Després de diversos incidents en 1999, el prefecte va detenir en 2005 l'abocament de dioxines per sobre del regulat, per la qual cosa van mantenir el serrat durant tres mesos. L'obra també s'havia encarit: els 39 milions pressupostats inicialment van aconseguir, amb el temps, els 80 milions, segons van denunciar Berdeak i altres grups.

Una vegada obtingut el permís per a reprendre l'activitat, va ser anul·lat en 2007 pels jutges de l'Audiència Nacional. El prefecte d'Herault va trigar un mes a concedir la seva nova autorització provisional. En 2011, el Consell d'Estat va decidir que totes les autoritzacions atorgades pel prefecte eren contràries a la llei, ja que no tenien una avaluació adequada dels danys causats al medi ambient.

Els Jutges Superiors de París i el Consell d'Estat van fer noves inversions en la incineradora per a corregir altres errors detectats, pagats per la mancomunitat d'Entre Pic i Etang de la qual és propietària, els ciutadans sobre el seu propi impost. En 2011 el periodista Laurent Radisson va escriure en l'Actu-Environement que “el contracte inicial de 1995 es va modificar sis vegades entre 1997 i 2000, quatre vegades més entre 2003 i 2007”. No obstant això, en 2012 el prefecte va tornar a autoritzar la planta de Suez-BAIXETA.

Pressió dels lobbies i repressió policial

A la tardor de 2016 la premsa va donar a conèixer les troballes dels registres de càncer del departament i, com s'ha dit al principi, a la primavera de 2017 les autoritats van convocar la comissió de seguiment de la incineradora. No obstant això, el debat ha fet un nou salt amb la reunió de la comissió de seguiment del 19 de novembre. En aquest període ha succeït alguna cosa, ja que les autoritats sanitàries han decidit que en la recerca en la qual s'observava la proliferació de diversos tumors durant la primavera no apareix gens rellevant. S'han suspès els plans per a realitzar més estudis i per a obrir una sessió de diàleg i informació amb les autoritats municipals i la ciutadania sobre la incineradora. Per què?

En 2019 correspon a les autoritats decidir la renovació de la contracta de la incineradora i igual que els industrials, les administracions volen lligar-ho bé perquè l'autorització d'incineració de residus arriba fins a 2030. Els lobbies de les contractes públiques i la incineració estan sent empesos per tota Europa i quan arriba l'hora de prendre decisions, els prefectes, poderosos representants del govern de París, s'enfronten amb duresa. Durant l'any 2017, experts i metges que qüestionen els forns de Lunel-Viel han sofert fortes pressions durant diverses hores. El portaveu d'AMIES, Francis Glemet, ha confessat a ARGIA el que li ha succeït recentment. Quan, en col·laboració amb l'Ajuntament de Lunel-Viel, s'ha organitzat una taula rodona per a escoltar les opinions dels experts, la Brigada d'Informació RG de la Policia va rebre una trucada en el seu domicili preguntant pels detalls de la reunió i si “tenien intenció d'embullar”. A França, ningú rep de broma una crida de Renseignements Généraux.

Els metges no s'han parat. "Què hem de fer quan comencen a aparèixer les dades de danys, seguir 10 anys més contagiant a la gent?", es pregunta Glemet. “Els diem a les autoritats de la comarca que hi ha maneres de gestionar els residus d'una altra manera, de mirar el model d'Escombraries Zero de San Francisco… però ens han contestat ‘ells són i nosaltres som’”. Els metges d'AMIES demanen que s'apliqui el principi de precaució i que la incineradora de Lunel-Viel s'apagui immediatament.