El passat 26 de desembre es va signar en un acte celebrat a Bilbao l'acord sobre el Salari Mínim Interprofessional entre el Govern espanyol, les associacions empresarials CEOE i Cepyme i UGT i CCOO: En 2018 pujarà un 4%, en 2019 un 5% i en 2020 un 10%. Tot això a 707 euros, per la qual cosa dins de tres anys arribaria als 850 euros.

Amb la foto de Madrid volien mostrar una imatge d'unitat i de consens, quan la preocupació per la precarietat laboral és cada vegada major: “S'han tingut en compte les millores en les condicions generals de l'economia per a establir la pujada”, ha explicat el Govern espanyol en aprovar el reial decret. Per part seva, el secretari general de CCOO d'Espanya, Unai Sord, ha afirmat que l'acord servirà com a "esperó" per a aconseguir pujades salarials en la negociació col·lectiva. Però les clàusules afegides a última hora i la lletra petita han posat de manifest, una vegada més, que els poders econòmics els tenen atrapats en el cep.

El Salari Mínim Interprofessional és una referència important, no sols per a la fixació de salaris convinguts, sinó també per a assegurar als ciutadans unes rendes bàsiques. A Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, per exemple, la Renda de Garantia d'Ingressos (RGI) està subjecta al salari mínim i hauria d'aplicar-se teòricament en funció d'aquest increment –en la pràctica, no obstant això, la RGI ha retrocedit i ha passat del 88% al 75% en deu anys-.

En l'Estat espanyol, fa anys que s'utilitza un altre índex per a mesurar les ajudes socials: IPREM. Aquest índex està congelat i l'acord del 26 de desembre no suposa un increment d'aquest. Així, la bretxa entre el salari mínim i els perceptors d'ajudes socials va creixent tant com el risc que una part de la població caigui en l'exclusió social.

Les crítiques més contundents han estat rebudes per dues parts de la lletra petita de l'acord, la Diputació Foral de Bizkaia. D'una banda, l'increment no afectarà els treballadors contractats a temps parcial, que realitzen el major nombre d'hores extres no retribuïdes, i als autònoms, encara que siguin falsos autònoms dedicats a una sola empresa. Tampoc s'aplicarà cap increment en els convenis col·lectius que tinguin com a referència el salari mínim. Llavors, de quants treballadors parlem? La CEOE ha reconegut que 136.000 persones seran les beneficiàries directes de l'acord, que ha estat aprovat per l'Assemblea General.

Últim vagó del tren europeu

No obstant això, no es registrarà cap increment en la Seguretat Social si no hi ha al voltant de 450.000 inscrits cada any i el PIB espanyol no creix més d'un 2,5%. La primera condició sembla fàcilment superada, fruit de la brutal precarització del mercat laboral, que amb les lleis actuals es pot fer dues o tres precaris d'una ocupació digna. La segona és una altra cosa. És gairebé segur que enguany el creixement serà del 2,5%, però en 2019 i 2020 no arribarà a això, segons les previsions de la Comissió Europea (CE). I és precisament en aquest últim any quan s'ha pactat l'increment del salari mínim més alt (10%).

Però, sobretot, per la imposició de les condicions en si, alguns economistes crítics han rebut els seus braços: “Simplement, l'increment del salari mínim no pot estar supeditat al creixement econòmic. Parlem dels drets de la ciutadania, de la democràcia, de la dignitat, de la lluita contra la pobresa i l'exclusió social…”, ha explicat l'economista de Luen en el diari La Marea.

A pesar que es tracta de la major pujada dels últims anys, continua sent insuficient, ja que en temps de crisi s'ha encarit el doble del salari mínim. La Carta Social Europea estableix que el salari mínim hauria d'aconseguir el 60% del salari mitjà. LAB va fer el càlcul en mà de les dades d'Eurostat de 2014 i en Hego Euskal Herria no arribava al 31% –quedaria en l'últim lloc d'Europa-; en l'Estat espanyol és el 34,3% i en l'Estat francès el 47,9%. La diferència entre el País Basc Nord i el Sud, independentment de l'import dels preus, és de 701 euros (veure gràfic anterior).

ELA i LAB han rebutjat amb duresa l'acord. El primer ha recordat que el Govern ja havia decidit l'augment i ha qualificat de "falsedat" el diàleg social, que continua obert. LAB diu que la pujada ha de ser major i “sense condicions”.

Enfront de la precarització massiva que s'ha produït a conseqüència de les dues últimes reformes laborals, tal acord sembla inútil per a una pujada generalitzada dels salaris; no obstant això, servirà per a encoratjar el debat: segons un recent estudi publicat per l'escola de negocis EADA de Barcelona, en 2017 els treballadors van veure reduït el seu salari en l'Estat espanyol un 0,27%, mentre que els càrrecs directius de les empreses van augmentar un 0,28% i els comandaments intermedis un 2,72%.