El primer, el cas Gürtel. La segona, una sentència del cas Palau de Catalunya que condemna a pagar 6,6 milions d'euros del que va ser Covergència Democràtica de Catalunya, ara PdCat, perquè va cobrar comissions il·legals en obres públiques i va finançar al partit. La sentència també condemna a quatre dels seus responsables als quals s'enfronta a una pena de presó.I la tercera, 26 persones de l'entorn del PNB, entre elles l'ex diputat del Departament d'Administració Local d'Àlaba Alfredo de Miguel, estan sent jutjats a Vitòria pel cas De Miguel. Entre altres, se'ls acusa de cobrar una comissió de 100.000 euros a una empresa a canvi d'adjudicar-li una sèrie de contractes públics.

Emergeix una petita part de l'iceberg de la corrupció en l'Estat espanyol, que afecta sobretot els partits que governen en alguns territoris. Es pensava que Euskal Herria era una excepció. Però sembla que no és així. A Navarra vam conèixer, entre altres coses, el cas de Caixa Navarresa. I ara, en el cas dels baskonistas, tenim el cas De Miguel en ple procés judicial. El PNB intenta diferenciar-se de les persones processades. Però és difícil creure que alguns dels delictes que se'ls imputa siguin responsabilitat exclusiva dels acusats. Va ser un benefici personal o també per al partit?

Quan ETA estava en acció, aquests partits denunciaven el “impost revolucionari” i deien que era extorsió. Ara, la realitat ens confirma a poc a poc que a les empreses se'ls ha imposat un nou impost en les adjudicacions d'obra pública. Són partidaris de les comissions o omissions, governs i partits extorsionadors.