Quin creus que és la salut dels drets de les dones avui?Hem
avançat internacionalment en el reconeixement dels drets de les dones, però això no significa que hàgim superat les desigualtats sociològicament. A la Unió Europea, per exemple, lluny de disminuir la diferència entre homes i dones, està creixent. Per exemple, a Catalunya i en l'Estat espanyol són moltes les variables econòmiques, com la bretxa salarial o l'atur de les dones. És molt inquietant.

Fins a quin punt la situació ha millorat en els últims anys?
En l'àmbit del dret, la consciència feminista ha crescut molt: En la dècada dels 90 no hi havia juristes feministes i ara sí. Però, per exemple, el dret encara no garanteix els drets de les dones. Les dificultats són diferents avui dia, però segueixen igual. Sovint ocorre que tan aviat com es dona satisfacció a un dret, s'obre un espai de desigualtat. La lluita dels drets està en constant evolució.

Vostè és el director del grup de recerca Antígona. Quan i com va néixer?
Fa 15 anys creem diversos professors de Filosofia del Dret. El nostre objectiu des del principi va ser promoure l'ensenyament del dret i la recerca feminista. Durant tots aquests anys hem creat diverses especialitats de postgrau, entre les quals es troba l'únic estudi que es pot fer a Espanya sobre les agressions masclistes. D'altra banda, treballem la recerca feminista en el dret.

En quin ha canviat l'equip?
Hem format a molta gent que, pel context de la precarietat, ha hagut d'exiliar-se fora d'Espanya per a acabar els seus estudis. L'equip ha anat canviant, per tant, però, malgrat la crisi econòmica que tant ha castigat la recerca, hem aconseguit estar en constant evolució, estem contents.

El feminisme sovint se'ns reconeix a les dones. Suposo que hi haurà homes pel mig. Menys
del que hagués volgut. En Antígola, per exemple, el 95% som dones. En general és molt difícil atreure als homes al dret feminista. Diria que la tendència és generalitzada, fins i tot en els de postgrau hi ha com a màxim un o dos homes per cada 25 alumnes a l'any. Els homes han un greu problema i, més d'unir-se al feminisme, haurien de crear els seus propis projectes feministes i fer autocrítica. Però, desgraciadament, ara com ara no hi ha cap projecte feminista masculí.

Parlem de la pena de presó. L'empresonament dels consellers de la Generalitat ha reavivat el debat entre les dones i les presons. Què opina vostè? El
tema de les presons en general està silenciat, però no hi ha res a dir de l'empresonament de les dones. A Espanya i Catalunya l'empresonament d'aquests reclusos ronda el 6%, però el fet que siguin reduïts no justifica que no es parli del tema. L'empresonament de les dones és especialment greu, ja que s'agreugen els problemes que afecten els homes. Per exemple, mitjançant el desarrelament de les famílies, els problemes econòmics o l'exclusió. Però no sols això, en les presons de les dones hi ha una gran exclusió quant al gènere.

Si Catalunya aconsegueix ser un Estat independent, quin hauria de ser la funció de les presons?
Haurien de tancar-se. La de les dones és un punt de partida interessant, ja que el tancament de totes les presons femenines és molt senzill: el 95% de les dones està empresonada per petits delictes contra la propietat i tracta de drogues. Per tant, és clar que les presons, ara com ara, no cobreixen funcions. Les presons són el fracàs de la societat.

Com es pot canviar el sistema penitenciari?Quant a
la infraestructura, s'han produït canvis, però no s'ha impulsat un debat en profunditat sobre la funció dels empresonaments. És imprescindible promoure alternatives al sistema penitenciari i canviar el context. Per exemple, hi ha condemnes alternatives a un delicte contra la propietat o a un empresonament enfront del tràfic de drogues. Té sentit que una dona que trafica amb mig quilo de cocaïna romangui a la presó sis anys? És una pena que soluciona alguna cosa en la nostra societat? Res. Però, no sols això, tot aquell que comet un assassinat necessita una atenció especial, també per a reparar el mal que ha fet. L'empresonament no resol res.

Abans d'acabar, quins són els principals reptes a favor de la igualtat?La lluita contra el model patriarcal neoliberal que caracteritza el nostre
sistema és àrdua i tenim molta feina per fer, però soc optimista perquè cada vegada veig més viu al feminisme. Crec que el principal repte ara és treballar amb els homes: hem treballat molt en prevenció, però els homes no s'han mogut. D'altra banda, és imprescindible socialitzar el treball de cures i, finalment, prendre mesures contra la pobresa de les dones.