Durant els últims anys s'han succeït diverses iniciatives en Hernani per a canviar els hàbits lingüístics. L'última de les campanyes va ser en 2016. Seguint la iniciativa del barri donostiarra d'Egia, durant sis setmanes en torns setmanals van participar 1.800 persones en el projecte denominat prova de força. 2017 ha estat l'època de cocció. Alguns dels quals van viure la de 2016 han continuat sacsejant el cap, ja que tenien clar que aquesta iniciativa necessitava un seguiment. D'aquesta manera, han fet un gran salt i han elaborat un pla per a tot l'any 2018. Bai Hernanik! organitzat per l'associació cultural Euskara Ari Du. La iniciativa començarà el 3 de febrer i finalitzarà el 31 de desembre.

En la recentment creada associació cultural Euskara Ari Du s'ajunten al voltant d'una desena de persones. Encara que en 2017 van començar a reunir-se i van preparar el repte de tot l'any no se'ls va ocórrer el primer, tenien clar que la iniciativa per a canviar els hàbits lingüístics havia de ser sostenible. Al final van decidir seguir endavant amb el projecte d'un any i se'ls va entrar a tremolar, conscient de la dimensió que havia adquirit. Van començar a acumular els preparatius i van decidir que només mitjançant el treball voluntari no podrien avançar. Es van dirigir al Servei de Basc de l'Ajuntament per a sol·licitar ajuda i a l'Ajuntament es va acordar per unanimitat concedir una ajuda de 40.000 euros a l'associació Euskara Ari Du. El treballador ha estat contractat per l'Associació durant tot l'any. També s'ha presentat una iniciativa a la Diputació Foral de Guipúscoa i al Govern Basc perquè col·laborin econòmicament amb aquesta. En diverses empreses d'Hernani també han trucat a la porta del carrer per a aconseguir suport econòmic. Aquestes relacions econòmiques poden donar lloc al fet que alguna empresa posi en marxa la iniciativa en el seu propi centre de treball.

Compromís no, repte sí

Quan en 2017 els promotors de la iniciativa van començar a reunir-se no sabien si la idea de tot l'any era boja o factible. En lloc de decidir ells, van decidir parlar amb altres ciutadans i 30 persones es van acostar a la cita. Ells els van dir que avancessin, però “no volem que s'utilitzi la paraula compromís, ens sembla més adequat anomenar-ho repte”. També es va celebrar una segona reunió i va acudir més gent. Ells també van acceptar aquesta idea, encara que alguns no ho van fer tan optimista: “Creieu que és tan fàcil canviar els costums?”.

Les persones que treballen en el grup d'agents saben que no és un dia de treball canviar els hàbits lingüístics, però tenien clar que no fer res valdria menys.

L'objectiu principal és canviar els costums, però en la xerrada que hem mantingut amb Leire Otxotorena, Joxe Artola i Axun Larburu a poc a poc han sortit a la taula altres objectius. Per exemple, l'objectiu és treballar durant tot l'any, no abordar el repte d'una setmana com en 2016. Fer-ho tot l'any no significa que tots els roncaleses vagin a estar entre febrer i desembre. Cent persones estan preparades per al repte per al mes de febrer. La idea és que, amb l'ajuda d'aquests teixits o acostant-se pel seu compte, s'inscriguin altres cent per al mes de març, i així tots els mesos. Alguns mantindran el repte concret triat durant gairebé tot l'any, i altres, en funció del mes en què es comencin a participar, durant menys temps. Cada mes, a mode d'avaluació, el personal del projecte Leire Otxotorena realitzarà als roncaleses una sèrie de preguntes: com s'estan adaptant, quines dificultats han tingut i si tenen intenció de continuar. El repte és d'un mes i cadascun decideix si vol seguir o no. El repte vento és ampli; es pot intentar parlar en basc amb la parella, amb els amics, amb la família, en tots els àmbits de la vida, amb els desconeguts... Cada hernaniarra triarà un d'aquests reptes i tractarà de mantenir-los. Els roncaleses seran de dos tipus. Alguns es desemboliquen bé en basc i volen parlar en basc. Els altres entenen el basc, però no se les arreglen parlant. Els primers triaran amb qui o en quina situació ho faran en basca i els segons demanaran que ho facin en basc, per exemple, als familiars, als fills o als clients.

Hem dit que el projecte pot complir diversos objectius. Un altre objectiu és que l'hernaniarra s'adoni que té possibilitats de viure en basca. Les dades indiquen que el 80% dels hernaniarras entén el basc, el 60% sap parlar i el 30% l'utilitza. Els agents de la iniciativa també voldrien aconseguir el següent objectiu: que les persones que entenguin el basc s'adonin que es poden donar relacions asimètriques i que elles mateixes poden demanar-los als euskaldunes que parlin en basc. També recorden als castellanoparlants, que tenen com a objectiu més llunyà, però els agradaria que diguessin: “Ells també estan treballant en alguna cosa...”, és a dir, els agradaria sentir la necessitat d'acostar-se a la comunitat euskaldun.

Els organitzadors creuen que els qui intentin mantenir el basc s'adonaran d'una altra cosa: “Alguns diuen que viuen en basc, però en realitat no podem viure en basca tot el dia i en qualsevol lloc, tal vegada viu en basc en el dia a dia però no sempre aconseguirà fer-lo en basc. Amb aquest repte serà més fàcil adonar-se d'aquesta situació”.

El 3 de desembre se celebrarà l'Euskaraldia, un projecte organitzat pel Govern Basc i Topagunea, i que es desenvoluparà en nombrosos municipis d'Euskal Herria. Hem preguntat a l'organització com es casen els seus projectes amb l'altre: “Tenim l'Euskaraldia fet, un exercici semblant al qual vam fer a la tardor de 2016, anem avançats i seguirem el nostre camí”.

Amb humor, amb ganes de gaudir, amb ganes de desafiament, els hernaniarras volen reprendre la iniciativa, deixant a un costat la càrrega i el cansament que té el basc. Més d'un miler de persones volen ballar amb el basc en la llengua.