El Ministeri de Justícia francès ha anunciat recentment que farà passos endavant en el tema dels presos bascos.
Creiem que el procés ha de prendre's sense ansietat. Els pacificadors treballen sobre aquest punt des de fa temps, és a dir, entorn dels 59 casos de presos d'eta. Després d'analitzar la situació de cadascun d'ells, ha arribat la notícia que diversos presos seran traslladats a presons pròximes a Euskal Herria. El Ministeri va donar a conèixer públicament que l'assumpte estava sent analitzat per totes dues parts, la qual cosa confirma que es tracta d'un procés de bilateralitat.“No hem d'esperar resultats espectaculars”, diu el Fòrum Social, que el procés ha de ser vist com una font. La font està oberta, en Iparralde comencen a caure unes gotes, i el procés s'anirà estenent i executant. L'Estat que representa el Ministeri de Justícia té contactes amb el Govern espanyol, per la qual cosa el procés és complicat, però s'està treballant de manera positiva.
Gota a gota, però el procés segueix endavant.
En l'Estat francès s'han succeït els últims anys, en els quals les picades d'ullet han estat clars. Per exemple, la passada primavera un pres va ser traslladat a l'Hospital de Baiona per a ser posat en llibertat. Mikel Irastorza, membre de la direcció d'ETA, viu en Baiona...
Això és públic?
Irastorza va ser detingut en Azkaine i els governs de França i Espanya li van reconèixer com un dels últims directius d'ETA en l'Estat. Però, més enllà de la categoria que li han donat, per a nosaltres el més important ha estat l'actitud del jutge: Després del desarmament d'ETA, estem en un altre escenari. Per primera vegada és significatiu que una persona a la qual s'atribueix un càrrec d'aquest tipus es trobi al carrer a l'espera del judici. Un altre element ha estat la retirada de l'estatus de DPS (Pres Especialment Detingut) a set presos d'eta empresonats a Barcelona. D'acord amb tota la lògica, després del pas donat el passat 8 d'abril [el desarmament d'ETA] el Govern francès ha passat d'estar en la passivitat a fer passos. En aquest sentit entenem el procés.
Es considera un procés bilateral?
El procés de pau i normalització d'Euskal Herria no és bilateral, és evident. ETA va prendre la seva pròpia decisió, però el procés de desarmament s'ha donat en els paràmetres dels estàndards integrats de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), també en aquest procés el desarmament ha estat dins de les definicions dels processos internacionals. Hi ha deu paràmetres que s'han complert íntegrament i de manera transparent, amb el vistiplau del Govern francès, sota la mirada de la comunitat internacional. Això ha donat confiança a la societat civil.
En qualsevol cas, la bilateralitat...
...jo diria que hi ha un procés de bilateralitat entre els pacifistes d'Iparralde, els electes i el Ministeri de França, que el procés s'està duent a terme a través de la societat civil, les institucions (sent el president de la Mancomunitat, Jean-René Etchegaray) i l'EPPK, per descomptat, no diria que estan en procés de negociació. La paraula negociació ens porta a temps de Suïssa, Noruega o Algèria, i no estem en això. Tanmateix, estem en un procés de resolució.
En què es desenvolupa el procés al Sud?
Estem construint un procés multilateral. El Govern Basc, el Govern de Navarra i els partits –PNB, EH Bildu, Elkarrekin Podem i PSE-EE- estan disposats a aportar al procés, així com als sindicats. S'està aconseguint un alt grau de consens.
El secretari general de Pau i Convivència del Govern Basc, Jonan Fernández, va posar en dubte el que podia suposar el camí entre els pacifistes d'Iparralde i el Ministeri de Justícia de París. Ara, no obstant això, ha considerat "positiu" el pas donat per la formació de Confebask.
Nosaltres no valorem les declaracions d'altres agents. No obstant això, haig de reconèixer que aquestes declaracions de Fernández van causar sorpresa a alguns agents del Fòrum Social. Jo destacaria un element principal: En el sistema de la República Francesa és molt important –l'estem veient a Còrsega– que el ministeri de Justícia mantingui converses amb els electes. Etchegaray és el representant de la República, el líder dels pacifistes. Els pacificadors no són sol membres de la societat civil, sinó també associacions i càrrecs electes. La delegació d'Iparralde està encapçalada pel president d'una de les tres administracions o territoris d'Euskal Herria.
Per tant, el lema és “No es pot fer amb esforç”.
Als diferents agents que estem treballant en el Fòrum Social els vaig sentir el principi: “Això està amortitzat”. Ara, igual que en el desarmament, estem aconseguint els primers acords parcials per a un acord integral sobre els presos, per la qual cosa estem veient que la situació polític-social no està amortitzada. No hi ha més que veure com la societat va prendre el desarmament. A Euskal Herria ningú dubte que ETA ha estat desarmada. Posteriorment, els mitjans de comunicació han posat una gran atenció en les nostres tasques. Nosaltres esperem que amb la desmobilització d'ETA es faci un pas semblança per a avançar en el tema de les víctimes, presos, deportats i fugits.
Abans de finalitzar el curs polític esperen “desmobilitzar” a ETA. Ha estat el propi concepte el que ha donat molt a parlar.
Sí, però la desmobilització és un concepte creat per l'ONU per a la resolució de conflictes violents, tres conceptes principals: desarmament, desmobilització i reinserció. El desarmament s'ha donat en aquests paràmetres. Nosaltres no sabem quina paraula utilitzarà ETA per a fer pública la seva decisió. No sabem amb quines paraules qualificaran aquesta decisió els governs, els partits polítics o els sindicats d'Euskal Herria. Per a nosaltres el més important són aquests dos elements: Primera: Que el que digui ETA sigui clar i conseqüent. La segona és que en aquesta decisió es donin tres característiques per a fomentar la convivència: la lectura crítica, compartida i constructiva.
El 8 de gener et vas reunir amb Olarra Guridi, membre d'ETA, en la presó granadina d'Albolote. En quin context?
Hem sol·licitat una reunió amb els interlocutors de l'EPPK en els dos estats. Davant la falta de resposta, veient que el procés segueix endavant, a pesar que les condicions no són bones, decidim dur-lo a terme “en forma de visita”. La visita va durar 40 minuts, però no en bones condicions, parlem de cristall. Treballem tres punts i els vam donar a conèixer. Després, cada mitjà de comunicació ha posat accent als punts de diferents maneres. Primer punt: Hem explicat a l'EPPK el treball que portem amb partits i sindicats, en un diàleg multilateral. Aquest punt té com a objectiu elaborar un full de ruta transversal entre tots els agents implicats i l'EPPK. La construcció d'un full de ruta és un requisit necessari, ja que és el que facilitarà en el futur el tema de la convivència i la manera de resoldre el problema dels presos.
Els presos d'eta ja han començat a fer passos dins de la legislació penitenciària. Hi ha cohesió entre ells?
Jo no sé què ha votat cada pres, ni quina és la seva posició en la dinàmica de l'EPPK. Segurament, avui dia hi ha 300 presos i hi ha 300 opinions. Jo ho valoro positivament. Segons ens va dir Olarra Guridi, l'indicador de cohesió és el nombre de vots. Hi ha persones que han votat a favor, en contra, en contra, en l'abstenció o en contra. Tots ells són membres de l'EPPK, a pesar que alguns han votat en contra i tots s'han unit a la proposta.
Quin va ser el segon punt de la reunió?
Els reclusos han mostrat la seva total disponibilitat per a realitzar aportacions en el procés, així com per a escoltar les aportacions de la resta d'agents. Els reclusos estan analitzant les dificultats que es troben en el camí i estan "asseient les decisions". Els processos a l'interior de la presó són llargs. Els presos estan demanant el seu destí, la majoria d'ells han fet el pas de passar al segon grau, però estan rebent el 'no'. El 96% del col·lectiu es troba en primer grau de la Comunitat Autònoma Basca. En el cas d'estar en 2n grau, podran sol·licitar l'autorització dels permisos.
Quin era el tercer punt?
Reconeixement del dolor causat. El dret a la veritat, reparació i justícia de les víctimes. EPPK diu: “Estem disposats a iniciar un procés de diàleg constructiu amb les víctimes en l'objectiu de la convivència, si es construeix un marc adequat que no ha existit fins ara, ‘un marc sense retret’”.
En qualsevol cas, el moment és positiu.
“Hem d'aprofitar les oportunitats, no sé com es dirà aquest nou procés, però serà ‘propi’, respondrà a la situació política que vivim en 2018”
Considerem que estem en un moment interessant del procés. El que s'ha dit per l'EPPK té un valor, però per a arribar al marc adequat, els presos han de passar al 2n grau. No obstant això, el sistema d'avui no ho permet, el grau 1 no permet avançar, els presos ja han arribat al coll de l'ampolla. Cadascun dels reclusos ha fet la seva pròpia petició de presó i la resposta ha estat l'estàndard. A tots ells els han dit: “Se li rebutja per pertànyer a una organització terrorista no dissolta”. És el mateix argument per a tots, no se'ls té en compte el recorregut de la presó, ni la seva actitud, ni el seu treball... És el que cal donar perquè el marc de diàleg es materialitzi. L'EPPK està preparat i tots els agents s'han mostrat favorables.
Tots els partits polítics tenen la mateixa actitud?
Cadascun d'ells posa els seus matisos, però tots els partits bascos es mostren a favor que es desenvolupi el procés. Com a exemple, Rafaela Romero, del PSE-EE, ha afirmat que “durant anys s'ha demanat als presos que obrin aquesta via i quan han començat no els deixen”. Significatiu, no?
Falta l'avanç del pàg.
Falta que el pp i el Govern espanyol prenguin decisions. Alfonso Alonso ha assenyalat en els mitjans de comunicació que, després de la dissolució d'ETA, que no va utilitzar la paraula desmobilització, canviarà la política penitenciària. Zoido ha dit que "aplicarem als presos la legalitat ordinària". Això és el que demanem nosaltres, que se substitueixi la política d'excepció que s'aplica als presos polítics bascos per la legalitat ordinària.
L'entesa entre el Fòrum Social i l'EPPK és fonamental per a avançar.
En aquest procés ha estat molt important treballar les relacions amb l'EPPK, aportar les seves aportacions i donar als presos una idea clara del que diuen els partits i els sindicats. Una de les nostres tasques és que tots els partits, sindicats i agents polítics estiguin disposats a treballar amb l'EPPK. En definitiva, un acord transversal entre governs, partits i sindicats per a dur a terme un procés decisiu entorn dels presos i preses.
Hi ha alguna diferència entre aquest camí i el de Nanclares?
El Fòrum Social sempre ha respectat les decisions preses per tots els presos, tant les del passat com les actuals. Avui estem en un nou context, el Camí de Nanclares probablement va respondre a un context polític social concret, i avui estem en un altre. Hem d'aprofitar les oportunitats, no sé com es dirà aquest nou procés, però serà “propi”, respondrà a la situació política que vivim en 2018.
Quins són els passos provisionals?
Són tres. Primer: aconseguir un acord integral entre tots els partits polítics i sindicats en Hego Euskal Herria. Segona: mobilització de la societat civil i tercera: Crear en l'Estat espanyol un corrent d'opinió que ajudi en aquesta direcció. Els tres ens estem canalitzant.