A l'abril de 2016 va ser jutjat en el Jutjat de Tucson (els EUA) el mexicà Ignacio Sarabia per creuar sense permís la frontera. Oblidant de sobte els consells de l'advocat perquè l'assumpte es desenvoluparia, Jacqueline Rateau es va dirigir al jutge: “El meu fill té quatre mesos i és ciutadà dels Estats Units. Es tracta d'un problema cardíac que ha de ser operat. Per això soc aquí davant de tu”. Va tractar de construir les seves pròpies paraules angleses amb gestos, però les esposes que portava damunt li van impedir fer-ho.

La jutge va respondre que ho sentia, però que no podia entrar il·legalment als Estats Units, que hauria de trobar una forma legal de fer-ho. “Quan el teu fill millori, la teva dona i jo et podran visitar a la teva casa, a Mèxic. O, si no, hauran de visitar-li en la presó. Veuràs si és millor per al bebè visitar al seu pare a la presó”. Posteriorment, Sarabia i els altres set homes que amb ella havien estat jutjats van ser condemnats a penes d'entre 60 i 180 dies de presó.

Entre els pocs oïdors d'aquell dia en Tucson es trobava Todd Miller, periodista implicat també en els equips d'ajuda a immigrants. Per a llavors ja havia publicat la Nació de les patrulles frontereres: les cròniques del front de la seguretat interior. Lluitant amb Hesia, recentment publicada: canvi climàtic, migració i seguretat interior, relata en el seu nou llibre que en aquell judici no podia llevar-se del cap que el seu fill Ignacio Sarabia i el seu fill havien nascut en el mateix mes. Només que Sarabia hauria de veure al seu pare en alguna presó, “en una presó privada que guanya 124 dòlars al dia per tenir al seu pare”.

Com a mostra el llibre Todd Miller, molts països estan invertint en la militarització de les fronteres per a anticipar-se als moviments de les poblacions que el canvi climàtic provocarà a Àfrica i en molts altres com el Carib. A Filipines, en el sud de Mèxic, a Hondures, a França o a la frontera amb els EUA Mèxic, Miller ha cosit històries de gent allunyada de les seves cases amb descripcions d'estructures de seguretat i militarització que els estats han establert a les seves fronteres però també en el seu interior. En definitiva, perquè van unides les zones de les elegants assemblees en les quals es juga el canvi climàtic i les barreres que es construeixen per a tancar el passo a les persones que busquen la supervivència.

En aquesta època del canvi climàtic, diu Miller, vivim en el mateix món d'una banda els extremadament rics que volen continuar consumint, consumint i balafiant sense límits, però també els de la classe mitjana que porten una vida consumista que no són sostenibles. I d'altra banda, milions com els que hem vist en el judici esmentat, que els han llevat tots els recursos que tenien per a sobreviure als seus països d'origen. I entre els uns i els altres es troben les fronteres militaritzades, organitzades per a enfortir un ordre injust del món.

“A aquest estat espia que es va estenent no li importa la història dels fugitius. No importa per què han arribat fins aquí. Tenen rostres, però manquen de rostre. L'única cosa que vostè pot veure és que un grup d'immigrants arriben lligats als jutges amb les mans lligades, l'única informació que importa és si han entrat aquí amb permís o sense permís”.

Els fugitius del clima, una amenaça global

Encara que no es reconeix a cap immigrant com a refugiat del clima, els estats saben que ho són i que cada vegada seran més. Pel que fa als militars estatunidencs, el Pentàgon va obrir un informe fa quinze anys, en 2003, sota el nom de: “Escenari d'un canvi climàtic violent i les seves conseqüències per a la seguretat nacional dels Estats Units”. Entre ells deia: “Cal reforçar totes les fronteres dels Estats Units per a tirar enrere als immigrants famolencs que venen de les illes del Carib (un problema especialment greu), de Mèxic i Amèrica del Sud contra la nostra voluntat”.

El canvi climàtic mostra ja múltiples cares: supertormentas cada vegada més intenses, inundacions, sequeres, sòls devorats per l'ascens del nivell de la mar, salinització de les aigües... A conseqüència d'això, entre 2008 i 2015, 26 milions de persones van abandonar cada any el seu país d'origen. Són xifres majors que les dels desplaçats per la guerra. La majoria es dirigeix als pobles i ciutats pròximes a la recerca de refugi, alguns s'atreveixen a arribar als paradisos dels rics.

Per a 2050 s'estima que entre 250 i 1.000 milions de persones podrien fugir del clima. Koko Warner, expert universitari de l'Organització de les Nacions Unides, diu que, malgrat el debat sobre els números concrets, el que es veurà amb les migracions serà sorprenent i “superarà tot el que s'hagi conegut en la història”.

Els que s'acostin als països rics, en primer lloc, es trobaran amb les tanques. Quan es va derrocar el famós mur de Berlín, en 1989, hi havia 15 grans muralles en el món; avui són 70, dos terços construïdes des de 2011.

A més del formigó o acer que contenen, ara el clos dels límits és high tech: càmeres d'observació nocturna, d'observació de l'energia tèrmica, sistemes de radar per a detectar qualsevol moviment, drons, vehicles blindats, edificis de comando i control, bases militars operatives... Més les presons de detenció en gran nombre i la logística d'expulsió completa dels capturats que van travessar la frontera sense autorització. Es creu que els Estats Units és capaç d'eliminar a més de 400.000 persones cada any.

“XX. A partir de finals de segle –escriu Miller–, la història XXI.llaurin recull com els estats nacionals van tancar i van militaritzar les seves fronteres per a les persones més pobres i marginades del món. Però també van obrir fronteres per a les classes que són propietàries dels poders i negocis del món”.

També Europa, que una multinacional com Apple no fa promocions per a cobrar impostos de 13.000 milions d'euros, porta la mateixa estratègia de fortificar militarment les seves fronteres, construint tanques de totes les classes, que no serà l'última en el port de Bilbao, organitzant presons per a detenir als immigrants atropellats després d'haver entrat per algun forat, com la que Espanya ha obert al novembre en Archidona.

El següent capítol de la militarització de fronteres serà la criminalització contra els grups i ciutadans que fan costat als immigrants il·legals. Més concretament, ha començat a ser. Els jutges han començat a castigar amb multes i empresonaments el delicte de solidaritat, com si haguessin decidit que ser gent honrada és oferir brou calent als quals arriben gairebé nus de les muntanyes nevades o en barques de joguina en una mar desapacible.