La notícia procedeix de l'Àrtic. És un d'aquests que tallen el vent fred de l'Àrtic, els forats del clatell i els papar-vos. El vent del nord arriba a través del Canadà i arriba en anglès, Arctic.

En Okanaga, Specialty Fruits Inc és una gran empresa amb negocis de pomes. Enguany ha presentat les pomes Arctic. Són pomes genèticament modificades. L'objectiu d'aquest canvi és no enrogir ni oxidar-se quan es talla la poma. En tallar la poma, l'oxigen de l'aire canvia el color de la polpa; el fruit no es malmet, però es fa passar per perdut. Per no tenir aquesta aparença, li han canviat la genètica. L'enzim, PPO o polifenol oxidasa, responsable de l'enrogiment, ha estat “silenciada” i s'ha produït una pomera que a penes té cap. Arctic Granny i Arctic Fuji estan en camí.

Què suposa no daurar la polpa de la poma? No ens adonem de quan ha estat tallat. La poma que enrogiria completament en un parell d'hores, fins i tot després dels dies, estarà en forma d'acabada de tallar. Amb l'objectiu d'aconseguir-lo, els milions han invertit i creat el canvi genètic. Per a l'esmorzar ens volen vendre aquesta poma que portem crua i sencera al treball o al col·legi. Tallem la poma, la pelem i fiquem els trossos en una bosseta i la venem. El negoci és vendre en la butxaca. El color no canviarà, però la poma que porta els dies i els dies tallats quines pessigolles, quines pessigolles ha de produir en el sostre de la boca? Però això no és important. Només volen vendre aparença per als ulls. I enriquir-se.

Per a arrodonir el negoci, sense rastre de vergonya, tenen el musell de dir que moltes pomes enrogeixen i es malgasten. I com a contrapartida, amb les seves pomes no es genera més que una bosseta de plàstic. I pel camí de sempre: al costat dels informes d'alguns científics i instituts de recerca.