Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"És imprescindible poder treballar amb màquines en els manzanales"

  • Aitor Etxeandia, tècnic de la consultora Sagarlan, ha donat una xerrada en les jornades Sagardo Fòrum sobre “L'estat de la pomera al País Basc”. L'endemà ens hem reunit personalment amb ell per a aprofundir més en el que s'ha dit en la tertúlia d'Hernani. “Després de parlar amb vosaltres, miraré un manzanal, a veure el que és de la terra”, ens compta. “S'estan plantant moltes pomeres en els prats que abans eren per al bestiar o en els quals els pins han deixat solts. Són millors per a treballar amb el tractor, i això és fonamental perquè les noves generacions s'enganxin al cultiu”.
Sagardoaren Lurraldeak antolatuta egin ziren, pasa den azaroan, Sagardo Forum jardunaldiak Hernaniko Orona Ideo eraikinean. Aitor Etxeandiak ireki zuen, hain justu, hitzaldi-zikloa. / HARITZ RODRIGUEZ - SAGARDOAREN LURRALDEA
Sagardoaren Lurraldeak antolatuta egin ziren, pasa den azaroan, Sagardo Forum jardunaldiak Hernaniko Orona Ideo eraikinean. Aitor Etxeandiak ireki zuen, hain justu, hitzaldi-zikloa. / HARITZ RODRIGUEZ - SAGARDOAREN LURRALDEA
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Etxeandia va començar la seva intervenció aportant dades, i així ho farem. Les plantacions de pomeres ocupen una petita superfície al País Basc. El 35% dels manzanales tenen entre 2 i 10 hectàrees i el 22% tenen entre 1 i 2 hectàrees. Només el 4% té més de 10 hectàrees. Si les plantacions són tradicionals o intensives, el nombre d'arbres per hectàrea serà molt diferent. En els tradicionals (conreats en forma de bosc, els arbres ocupen més espai) hi ha 150-200 pomeres per hectàrea, i en els intensius (eix central) pot haver-hi 650-700. Cada vegada són més els agricultors que aposten per l'intensiu, entre altres coses perquè facilita considerablement el mecanitzat i augmenta la capacitat de producció. Explica que molts manzanales tradicionals es van plantar en terrenys “lliures”: “L'horta primer, les pastures per a animals després… avui dia, en reduir els caps de bestiar, les pomeres es col·loquen en un lloc millor”. Això ha fet que s'augmenti la possibilitat de treballar amb tractors i altres màquines. Això és important per a garantir el “relleu”: “Si en Sagastia no es pot treballar amb el tractor, cada vegada es treballarà menys. A vegades n'hi ha prou amb tallar les branques de la part inferior de les pomeres per a poder passar entre els arbres asseguts en el tractor”. Alguns baserritarras que així ho han fet, cuiden amb més manyaga els manzanales, segons Etxeandia.

Un dels enemics del tractor és el pendent, un dels majors esculls al nostre país, segons el tècnic de l'empresa Sagarlan: “El 42% de les pomeres es localitzen en parcel·les amb un pendent superior al 25% i tenint en compte que en zones amb pendents superiors al 20%, almenys en els vessants orientats al nord, la presència de tractor suposa un risc…”. Si la terra està mullada, el pendent del 15% també pot ser perillosa. En les zones exposades al sol, és possible treballar en pendents del 25-27% sempre que hi hagi sequera.

Sota el clima

Però per als agricultors, sovint no és viable comprar maquinària nova, ja que les parcel·les són petites i el temps que necessitarien per a donar la volta a la inversió és enormement llarg. És possible comprar màquines entre diverses, però hi ha un problema: “Tots volen fer el mateix treball al mateix temps; el temps, la pluja, marquen els temps en el nostre entorn i depenen d'ell per a fer un treball o un altre”. Pluges i calentes, la calor del sol és fonamental per a les pomeres. Preguntat per si el clima de la costa i de l'interior afecta a la qualitat de les pomes, Etxeandia ha respost que la diferència està en més quantitat. “En la costa –en el cas de Guipúscoa entre la mar i la zona d'Aduna– sempre surt més poma”.

Si mirem per països, el nombre de pomeres varia molt entre Guipúscoa i la resta. Hi ha 40 hectàrees a Àlaba, 80 en Bizkaia, 90 en Ipar Euskal Herria, 100 a Navarra i 1.165 a Guipúscoa, on hi ha major tradició sidrera. “Fa 35 anys comencem a treballar en la recuperació de pomeres, especialment a Guipúscoa, on es van plantar 800 hectàrees”, explica Etxeandia. Avui dia s'aprecien nous vents, la voluntat de promocionar la sidra i les pomeres. Les institucions parlen de donar “prestigi” a la beguda. “No sé si aquesta és la paraula”, diu el tècnic de Sagarlan. “És cert que els agents del sector estan fent un esforç, però hem d'anar més enllà. Quant al preu continua sent barat, necessita un major reconeixement, i això està relacionat amb la qualitat, si volem defensar el producte en qualsevol lloc”. El treball del laboratori Fraisoro és important en aquest sentit, així com la nova denominació d'origen Euskal Sagardoa, que es caracteritza per estar elaborada 100% amb poma autòctona i ser “garantia de qualitat”.

La utilització de la poma autòctona permet, per exemple, ser premsada l'endemà de la seva recollida i, d'aquesta manera, evitar els problemes que puguin sorgir durant el procés de fermentació o l'elaboració. No obstant això, Etxeandia ens ha explicat que no es pot fer amb la poma autòctona tota la sidra que es produeix en el nostre entorn: “Les pomeres poden donar més gra, es plantaran nous… però encara haurem de portar gran part de les pomes de fora, des d'Astúries, Galícia o Normandia”.

El fitoplasma, font de preocupació

Etxeandia ens explica que el que més preocupa els baserritarras, a més del foc escarlata, són els fitoplásmicos (paràsits microscòpics), que a poc a poc espatllen l'arbre i no deixen que la poma creixi com cal, entre altres conseqüències. “En el cas de la poma de taula es poden tallar els arbres, però en els arbres de sidra… ens quedaríem gairebé sense res”. L'ús de plantes sanes i, en el cas de la poma de taula, l'ús d'insecticida enfront de la pela que propaga la malaltia és una manera d'evitar o lluitar pel fitoplasma. En el cas de la poma de sidra, no s'utilitza cap insecticida contra aquesta, tret que sigui contrari als polls o al cuc de poma (Carpa).


T'interessa pel canal: Sagardoa
2024-09-23 | Jakoba Errekondo
De la curvatura de la sidra al plàstic
Recol·lecten en plàstic la poma blanquejada, mandarí, alvocat, etc. I no ens avergonyeix.

La Denominació d'Origen "Euskal Sagardoa" designarà als sidreros dels set territoris
A més d'ampliar l'àmbit geogràfic de la Sidra Basca als set territoris de la CAPV, s'acorda incloure en la Denominació d'Origen els tipus de pomes de tots dos costats de la frontera. Ja s'han iniciat totes les tramitacions i s'ha tancat el tràmit administratiu.

2023-12-20 | Jon Torner Zabala
Experiència participativa i independent en Usurbil
En Usurbil (Guipúscoa), cinc joves d'al voltant de 30 anys van començar a fabricar sidra fa vuit anys. Beñat Irazusta, Mikel Rosales, Josu Furundarena, Aitor Pagola i Joxe Mari Zubimendi, “l'únic que no és un carreró”, com ens ha dit Irazusta.

2023-12-20 | Jon Torner Zabala
Manzano
Ocupació del manzanal per a la seva revitalització
Entre set i vuit noies, trans i bolleras que no van néixer però que viuen prop de Sant Sebastià formen el grup de producció “expropiada” Sagarrondu. Gairebé tots són de tornada als 25-30 anys, llistes de carrers, però relacionats amb la terra; algun ha treballat... [+]

2023-12-15 | Jon Torner Zabala
Botànic soviètic que va morir captivat sota els ordes de Stalin
Nikolaï Ivanovich Vavilov, nascut a Moscou el 25 de novembre de 1887. Botànic i genetista va identificar l'origen de diversos aliments conreats. En 1940, quan estava recol·lectant llavors en terres ucraïneses, la policia secreta la va detenir i en 1942 va ser empresonada en... [+]

2023-10-30 | Garazi Zabaleta
Cooperativa Eztibeltza
“L'afició se'ns ha convertit en ofici amb la sidrería”
El nom d'una poma baztanesa és el que forma el trio amb mel i mel. Des de l'any passat, Eztibeltza és també el nom d'una cooperativa local. La cooperativa és, d'alguna manera, una petita "germana" de l'associació cultural Jo o Jo, que porta anys treballant per a impulsar el... [+]

2023-01-18 | Jon Torner Zabala
Eduardo Zubiria
Escultor matemàtic que ha plantat pomeres a 1.000 metres
Eduardo Zubiria, nascut a Pamplona en 1963, sidrero i artista matemàtic. Mamà, pela, papà de Muskiz. Arrels imoztarras en Ultzamaldea. Té allí pomeres de 100 anys i un manzanal més de mil metres a Roncal. Com a artista va començar a treballar en la fusta, per a després... [+]

2023-01-18 | Garazi Zabaleta
Els últims mohicans de la poma segueixen a Baztan
Arribem a la petita localitat d'Arizkun, a Baztan, una tarda a punt de ser novembre, i el gegantesc mural del frontó ens diu alguna cosa sobre la relació del poble amb la poma. Ens conten que a la casa Batzabalea viu un home que sap molt de poma: Pello Mendikoa Maritorena,... [+]

2022-06-14 | ARGIA
La collita de la Sidra Basca en 2021
"Són sidres aromàtiques, fresques i amb una graduació alcohòlica inferior a la de l'any passat"
El dilluns s'han presentat a Bilbao 75 productes dels 49 sidreros que componen l'Euskal Sagardoa. Són "sidres equilibrades i amb menor graduació alcohòlica", explica el Consell Regulador, amb sidra 100% de poma autòctona.

2022-01-12 | ARGIA
Sagardotegi denboraldi “berezi eta merezia”

"Sagardotegi denboraldia merezi dugulako, sagardo berria dastatzea merezi dugulako ekingo diogu gogoz 2022ko Sagardotegi Denboraldi berriari". Sagardogileek prentsaurrekoa eman dute Donostian, ostiralean hasiko den sagardotegi denboraldia aurkezteko.


2021-12-22 | Jon Torner Zabala
Serra de Tian Shan, "bressol" de la pomera
A la fi del segle XIX, quan els botànics van començar a preguntar quin podia ser l'origen dels cultius, van concloure que la pomera domèstica va sorgir de la hibridació de la pomera silvestre europeu i altres espècies asiàtiques. I fins fa poc s'ha pensat que era així. En... [+]

2021-12-22 | Jon Torner Zabala
Sidrería Trebiñu
Pomeres tardanes adaptades als gels de primavera
A 650 metres d'altura, el gel sovint en el centre d'Àlaba, però a Burgos, “terra oblidada”. Els distintius de Treviño marquen ineludiblement el seu cultiu, entre ells el de la poma, com a mostra el recorregut de la sidrería que es va obrir en Askartza en 1998.

2021-12-22 | Garazi Zabaleta
Sidrería i dones
Fent el seu lloc en un món que ha estat masculí
La sidra és una dels senyals d'identitat de la cultura i tradició d'Euskal Herria, més que una simple beguda, un producte lligat a tot un patrimoni. Però com en molts altres àmbits que beuen de la tradició, tendim a relacionar la sidra amb les sidrerías amb persones d'un... [+]

Eguneraketa berriak daude