Jon Garaño, 80 egunean, director de Loreak i Handia, afirma que ha tingut més tendència que en la suma per als dialectes bascos. No obstant això, creu que, més que el dialecte basc, hi ha molta gent que parla entre el dialecte i el batua, sobretot els joves. Per tant, no posa línies entre l'un i l'altre. En moltes ocasions, l'elecció entre tots dos ha estat una cosa que ha tingut gran importància l'actor. Ho ha fet en la pel·lícula: Com se les arregla millor, com li surt més natural. Una altra cosa és que la pel·lícula Handia s'estrena en el segle XIX. No han utilitzat el llenguatge de Tolosaldea, ja que no sabem com parlaven llavors en Altzo, han utilitzat un llenguatge que els fa creure als espectadors. No obstant això, l'actor sempre està en el centre, si alguna frase li ha sortit més natural alhora, perquè així ho han conservat.

Patxo Telleria no li agrada la separació entre els dialectes bascos i el batua. En ser euskaldun berri diu que ho fa en dialecte, en basc, en to de provocació. Ha dirigit dues pel·lícules en basca (Igelak i Bypass) i les ha dirigit en basc. En la seva opinió, en les obres de ficció audiovisual cal complir tres regles quant al llenguatge: comprensió, expressivitat i credibilitat.

Ha posat un exemple per a explicar l'últim terme. El personatge de Lubis (Telleria prepara el guió de la pel·lícula El fill de l'acordeonista) parla en basc unificat en la novel·la de Bernardo Atxaga, però quan es converteix en un personatge de carn en la pel·lícula no és creïble que l'assistent d'Asteasu ho faci en comú. El que és creïble en la novel·la, pot ser que no sigui res en la pel·lícula.

Per a respondre a les preguntes de la taula rodona, Paul Urkijo només ha comptat l'experiència del seu primer llargmetratge, que s'estrenarà el 2 de març. ERREMENTARI és una pel·lícula històrica i fantàstica. Com a històric, ha de convèncer als espectadors que està situat en el segle XIX. Creu que ha de ser el to del vell basc i, per tant, ha utilitzat a un alabès que ja ha desaparegut del seu lloc. Creible, però sense oblidar que és fantàstic, aquest gènere li donava una gran oportunitat de jugar amb el llenguatge amb molta llibertat. Límit únic, intel·ligibilitat. En la pel·lícula hi ha de tot: petits alabesos que parlen en basc com el desaparegut dialecte alabès, un administrador de la diputació que parla de manera més culta i urbana, i Patxi Errementaria que parla a la manera d'Ataun. Els dimonis ho fan de manera conjunta, en basc vestit i amb frases apocalíptiques. Urkijo dona color als personatges a través dels textos del llenguatge.

En opinió d'Olatz Beobide, el llenguatge triat ha de servir a l'espectador per a gaudir de la història, entrar en ella i no sortir d'ella. Cal fer-li el pròxim, i al mateix temps no pot dir l'espectador, “què ha dit aquí?”. És el director de la teleserie Eskamak kentzen i és el treball que té al cap quan l'ha comptat. Els actors van tenir la llibertat d'expressar-se en el seu llenguatge i, al mateix temps, havia de ser creïble, ja que no tots eren de Mutriku, però la història estava a Mutriku i les escabecheras eren de Mutriku.

A l'hora de triar un idioma o un altre, els quatre estan d'acord que la credibilitat ha de ser tinguda molt en compte, però Garaño ha afegit que la credibilitat cal donar-li importància en la mesura. Ha comptat un exemple per a explicar-lo. Molta gent que va veure la pel·lícula Loreak li va dir que no era creïble que tots els personatges parlessin sempre en basc i que tota la pel·lícula fora en basca: “És veritat, no sempre parlem en basca. Però no tenim problemes per a veure la pel·lícula Vacas en castellà. Els americans fan Cleopatra en anglès i se'ns fa creïble”.

Filòleg, aquest “savi amic”

Com a tècnic de so, els van preguntar si solen tenir al seu costat a un assessor d'idiomes, a un lingüista o com sigui, i si sempre són els assessors més adequats. Olatz Beobide va ser directora de Goenkale i ella té molt bon record dels responsables de basc. No els considera com a comissaris sinó com a figures molt útils que buscaven treure el màxim profit a l'oralitat. Jon Garaño ha qualificat aquesta figura de “amic savi”. Sempre tenen a algú que sap molt de la llengua i en el cas d'Handia també han treballat amb un altre d'Altzo. Diu que són importants, que donen certesa. Això no sempre significa que compleixin amb el que ells han dit, però en la majoria de les ocasions sí que accepten el que han dit “amic savi”.

Patxo Telleria porta sempre a l'esquena al filòleg, llicenciat en Filologia: “Per això no tinc molta fe en els filòlegs”. Diu que ser filòleg (o almenys tenir el títol) no és tant i que no sap fins a quin punt ha estat una garantia en la seva trajectòria creativa. Com va fer pel·lícules de forma unificada, li ha dit que no tenia cap necessitat especial.

Urkijo ha tingut a Gorka Lazkano al seu costat en tots els rodatges, atent a les ordres dels actors, per a controlar la reproducció del llenguatge perdut a Àlaba. A més de Lazkano, Koldo Zuazo els ha acompanyat en l'aventura de revitalitzar el dialecte desaparegut. Per al director de la pel·lícula Errementari han estat imprescindibles “amics savis”.