Des que la Fira de Durango s'ha convertit en la plaça de la cultura, Landako Gunea no sols és un lloc per a comprar els llibres i discos més recents, sinó també per a mostrar a creadors i artistes. El Szenatokia no està en el mateix Landako, arribarem a aquest punt travessant el riu i travessant els carrers en el Centre Cultural Sant Agustí. Es tracta d'un espai d'arts escèniques en el qual, durant la Fira, s'han representat una infinitat d'obres, la majoria en format reduït.

No podíem veure'ls a tots, i el dissabte al migdia decidim fer una doble sessió, gràcies a la possibilitat que ens ha donat la marató dedicada al microteatre. La programació suposa un contrast per al públic: Primer, encadenats en la Xarxa, peça ràpida, amb ritme intens, colorit. A continuació, la sabata vermella de taló, una obra de teatre fosca i melancòlica.

Des que guanyés el primer premi del Certamen de Teatre de Butxaca en 2016, han participat en diversos formats: Es tracta d'una obra de teatre de 40 minuts de durada, ampliada a una hora, ara també és una webserie d'Internet –els sis capítols estan exposats en la web www.nomofobikak.eus–. A Durango, els actors Belén Cruz, Amaia Lizarralde i Olatz Beobide van interpretar una peça resumida, de 20 minutos de durada cadascuna.

Només van necessitar l'ajuda d'una atractiva perruca verda i un senzill atrezzo per a oferir al públic un programa entretingut. A un ritme frenètic, es van escenificar diverses escenes de sketches sobre el tema d'avui dia: La societat depèn del telèfon mòbil, necessita estar connectada en tot moment. L'obra reflecteix el contrasentit de viure lligat al mòbil.

Després, la foscor va envair l'escenari de Sant Agustí. L'obra Zapata vermella de taló, dirigida per Pablo Ibarluzea, ens va conduir al tenebrós bar d'un poble escarpat, en el qual tres personatges viuen d'una rutina recurrent i inesperada. A mesura que la veu reposada del narrador travessava els plans frustrats i els somnis impossibles dels protagonistes, els destins dels tres es van anar enllaçant a poc a poc.

La sabata vermella de taló és una d'aquestes obres de teatre que, amb un guió molt fort, inspiren molt. L'atmosfera generada per la llum, la música i els moviments dels cossos ens va portar a relats d'una altra època, gairebé arribem a sentir el salnitre en la pell. El públic no va deixar escapar cap so durant tota l'obra, però al final es va imposar amb aplaudiments l'obra de Mikel Ayllón, Jabi de la Ydalga, Haizea Paris i Igor Arzuaga, entre altres. La doble mostra de la Marató de Curts de Szenatoki ens va demostrar que el teatre basc és ric i variat.