Posem-nos, doncs, en la pell. L'hivern avivarà les energies de moltes plantes i es recuperarà una sèrie de floracions que no s'apaga durant tot l'any. El florir resumeix molt bé aquesta passió de les plantes. La planta no necessita poc menjar per a alimentar el camí fins a l'expansió de la flor i el consegüent creixement i producció de fruits i llavors. Pensar en això és posar-ho en la seva pròpia pell. Aquests aliments o els de les reserves posades a la venda l'any passat o els que se sostreguin directament de la terra, o de tots dos.

Vull tirar d'aquests de la terra. La terra està freda ara, però no morta. I per a despertar al superficiari de les plantes, calia moure el subsol. Aquest clot és el garfi. És el torn de mantenir i accelerar la vida de la terra, si és possible. Finals de tardor i inicis d'hivern, novembre, desembre i gener.

L'objectiu principal és com fer un bon ús de la terra. És a dir, l'abonat. Al llarg de l'hivern hem de donar-li abric i menjar per a reviure la vida en la terra, la dansa dels microorganismes. Els únics eficaços són els fertilitzants orgànics, és a dir, les parts vivents: fulles, fulles, fulles, yerbajos, elm, escorça, estella, aiguardent, torba, cendra, fem, luar, pèl, plomes, banyes, ossos, sang, cadàver...

Dona-li-ho a la terra perquè la reculli i la coma si volem recollir-la i menjar-la. Donar i rebre.