Dit pel Zakilixut crític cínic: “Aquest Nadal, la bombeta fruita... i plena de llum!”. El personatge d'Antton Olariaga treballa des de fa 40 anys en els suggeriments ecològics i té molts camps que tractar en el petit País Basc. La situació dels nostres boscos i boscos és, per descomptat, una d'elles.
“Boscos de tots els colors”. Així ho diu la reivindicació que han portat a la Diputació de Bizkaia 50 grups i agents socials de Bizkaia (ecologistes, científics, artistes i baserritarras, cooperatives, empreses forestals i sindicats…). Si es fa una anàlisi exhaustiva i un diagnòstic clar de les dades oficials facilitades pel Departament d'Agricultura, l'Executiu de Bizkaia ha presentat una sèrie de propostes. Defensen el pas del monocultiu a la gestió forestal pròxima a la naturalesa, sobretot en els boscos públics, però també demanden ajudes als propietaris privats. Avui dia, els boscos de Bizkaia i Guipúscoa no tenen color alabès ni navarrès. Tampoc els boscos del nord. Color i propietat.
En 1857, els Adán de Yarzate van portar Pinus Radiata de Califòrnia a Ispaster i a partir d'aquí van impulsar les seves plantacions. En l'actualitat comptem amb més de 70.000 hectàrees de terreny en Bizkaia. Les plantacions de pins i eucaliptus representen el 75% del territori i els boscos autòctons el 25% (hagis, roures, castanyers…). Curiosament, la proporció és la mateixa en el sòl públic que en el privat. Els ecologistes de Bizkaia volen canviar aquestes xifres. En terres públiques (només el 27%) recuperant el bosc autòcton fins a aconseguir el 41% de les superfícies forestals i rebaixant la plantació al·lòctona al 59%.
Boscos o ciment? Com respondran les autoritats de Bizkaia a aquesta iniciativa “reformista”? Està per veure, però coneixent el que va dir Unai Rementeria en les Juntes de Guernica, els seus plans van lligats al ciment. El diputat general, en estar en una conjuntura econòmica “dolça”, preveu amb més recaptació la prolongació del “germà bessó” del pont de Rontegi i de la Supersur (Supersur) enllaçant amb l'AP-68.
I la pregunta que em ve al capdavant és: on posarà l'ecologisme el seu dit i les seves forces? En la construcció d'una nova política forestal o rebutjant la invasió de ciment? En la meva humil opinió, tots dos són imprescindibles. Són complementaris, no oposats. Segons el llibre escrit pel periodista ecologista britànic George Monbiot en defensa dels boscos de Gal·les i Escòcia (Feral: Rewilding the Land, The Sigui and the Human, 2016; en castellà Salvatge, Capitan Swing, 2017) és un conflicte mundial entre els quals tenen terra, els que la usen i els que volen cuidar de la Terra.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]