Dit pel Zakilixut crític cínic: “Aquest Nadal, la bombeta fruita... i plena de llum!”. El personatge d'Antton Olariaga treballa des de fa 40 anys en els suggeriments ecològics i té molts camps que tractar en el petit País Basc. La situació dels nostres boscos i boscos és, per descomptat, una d'elles.

“Boscos de tots els colors”. Així ho diu la reivindicació que han portat a la Diputació de Bizkaia 50 grups i agents socials de Bizkaia (ecologistes, científics, artistes i baserritarras, cooperatives, empreses forestals i sindicats…). Si es fa una anàlisi exhaustiva i un diagnòstic clar de les dades oficials facilitades pel Departament d'Agricultura, l'Executiu de Bizkaia ha presentat una sèrie de propostes. Defensen el pas del monocultiu a la gestió forestal pròxima a la naturalesa, sobretot en els boscos públics, però també demanden ajudes als propietaris privats. Avui dia, els boscos de Bizkaia i Guipúscoa no tenen color alabès ni navarrès. Tampoc els boscos del nord. Color i propietat.

En 1857, els Adán de Yarzate van portar Pinus Radiata de Califòrnia a Ispaster i a partir d'aquí van impulsar les seves plantacions. En l'actualitat comptem amb més de 70.000 hectàrees de terreny en Bizkaia. Les plantacions de pins i eucaliptus representen el 75% del territori i els boscos autòctons el 25% (hagis, roures, castanyers…). Curiosament, la proporció és la mateixa en el sòl públic que en el privat. Els ecologistes de Bizkaia volen canviar aquestes xifres. En terres públiques (només el 27%) recuperant el bosc autòcton fins a aconseguir el 41% de les superfícies forestals i rebaixant la plantació al·lòctona al 59%.

Boscos o ciment? Com respondran les autoritats de Bizkaia a aquesta iniciativa “reformista”? Està per veure, però coneixent el que va dir Unai Rementeria en les Juntes de Guernica, els seus plans van lligats al ciment. El diputat general, en estar en una conjuntura econòmica “dolça”, preveu amb més recaptació la prolongació del “germà bessó” del pont de Rontegi i de la Supersur (Supersur) enllaçant amb l'AP-68.

I la pregunta que em ve al capdavant és: on posarà l'ecologisme el seu dit i les seves forces? En la construcció d'una nova política forestal o rebutjant la invasió de ciment? En la meva humil opinió, tots dos són imprescindibles. Són complementaris, no oposats. Segons el llibre escrit pel periodista ecologista britànic George Monbiot en defensa dels boscos de Gal·les i Escòcia (Feral: Rewilding the Land, The Sigui and the Human, 2016; en castellà Salvatge, Capitan Swing, 2017) és un conflicte mundial entre els quals tenen terra, els que la usen i els que volen cuidar de la Terra.