“Garantizar als professionals que així ho prestin a les persones que demandin atenció en basca”. Amb aquestes paraules ha resumit Ander Zuloaga, tècnic de la secció de basca de l'Hospital Donostia, el circuit bilingüe que han iniciat en la unitat de rehabilitació. El circuit està compost per una sèrie de professionals sanitaris que estaran amb el pacient. L'objectiu és que tota la cadena de treballadors parlin en basc al pacient. La creació d'un circuit bilingüe en les especialitats és una proposta recollida en l'II Pla de Basc d'Osakidetza, que ja està obligada en el sistema d'atenció primària.

Abans de la posada en marxa del circuit, s'ha realitzat un examen en col·laboració amb les direccions de medicina i infermeria. En les especialitats es va analitzar el nivell de coneixement del basc i es va reflexionar sobre les possibilitats d'implantar el circuit. Així van concloure que la unitat de rehabilitació de l'Hospital Donostia era l'adequada per a iniciar el projecte, ja que el nivell de coneixements dels professionals era adequat, d'una banda, i per un altre seria gestionable en el circuit que realitzen els pacients dins.

Posteriorment es van dirigir a la unitat de rehabilitació per a fer una proposta als seus directius. Els primers passos de la reunió van ser explicats als caps de la secció, José Artetxe, Javier Barrera i Ana Belastegi, entre altres. Els membres del grup de basc van analitzar la dinàmica de treball de la unitat i es van adonar que es podia aconseguir establir el circuit. Al cap i a la fi, ha precisat Zuloaga, fer un circuit bilingüe és seguir unes pautes. Per exemple, quan detecten a un malalt que desitja atenció en basca, ja sigui per la seva fitxa o per haver-ho sol·licitat en l'entrada, li ho ofereixen. El departament de basc ha posat en marxa el circuit i ha ofert ajuda als professionals del basc.

Entre els quals sí que garanteixen l'atenció en basca es troben el doctor Xabier València, la fisioterapeuta Araitz Maeztu i la supervisora d'infermeria Igone Esnaola. València ha explicat que els caps de la unitat van ser els encarregats de conèixer el circuit de la prova. En la seva opinió, “és important ser sensibles al basc, i així són els caps de la unitat”. Reconeix que no els ha estat molt difícil assimilar el projecte: “Fa gairebé dos anys, els del Servei vam haver de redactar un pla estratègic per a impulsar el basc. Tenim un servei molt interioritzat”.

Eficiència del circuit

Els quatre professionals consideren que el circuit està fent un bon camí: “Els recursos estan en totes les plantes, però aquí s'apliquen amb molt més rigor degut al circuit”, explica Zuloaga. Una d'elles és la possibilitat d'introduir prioritats lingüístiques en el sistema informàtic. Segons Maeztu, “quan venen a la zona de rehabilitació els preguntem, però quan es trien en el sistema informàtic queda aquí i pot funcionar perfectament”.

Preguntar a cada pacient en quin idioma vol és conseqüència de la reflexió realitzada durant la preparació del circuit, i no és l'única millora que ha suposat la reflexió, segons Zuloaga: “Estic segur que mirar les preferències d'idioma en l'ordinador es fa més aquí que en altres llocs”. No obstant això, no tots van participar en el procés de reflexió. Maeztu no va comparèixer, per exemple: “Em sembla que la reflexió és per a sensibilitzar el procés, i jo crec que estava prèviament sensibilitzat. He participat en els preparatius”. No obstant això, ha subratllat que va haver-hi molta gent que va reflexionar, “fins i tot d'altres centres”. Es van realitzar dos tipus de preparació. Primer es van realitzar unes sessions de reflexió i després es va començar la fase de formació, segons Zuloaga, que va ser una espècie de curs per a treballar en basc.

Tots pensen que el paper dels responsables és molt important. Zuloaga diu que són importants per a animar als professionals i transmetre coses. En opinió de Maeztu, els responsables són clau a l'hora de facilitar la preparació d'aquest projecte, “s'han flexibilitzat quant als horaris i han tingut una bona actitud a l'hora de concedir els permisos”.

Al voltant de 100 persones caminen pel circuit bilingüe. Tots els treballadors de la unitat de rehabilitació formen part del circuit, però no tots poden garantir l'atenció en basca. La majoria són infermeres, auxiliars d'infermeria i al voltant del 40% són vascoparlantes. Entre els fisioterapeutes destaca el major número de vascoparlantes, vuit de cada deu. Estan per sobre de la mitjana. En canvi, més de la meitat dels metges són bascos.

La clau és el dia a dia

L'eficàcia del circuit es mesura en el dia a dia. Els professionals fan passos concrets per a garantir l'atenció en basca: “Visito tots els dies als pacients ingressats i si tenen identificat l'idioma en el qual volen ser atesos, és molt fàcil”, ha precisat València. Així, si vol atenció en basca –entre altres coses, ho posa en les pissarres de damunt del llit–, ho fa directament en basc. Per contra, si no té identificació, el metge es dirigeix primer en basc: “Els saludo en basc i juguem en funció de la seva resposta. Si respon en basc, seguim així, i si no, li preguntem què prefereix”, ha assenyalat València.

L'aparició de l'opció lingüística en la pissarra no es produeix en totes les plantes. Es tracta d'una mesura presa en la unitat de rehabilitació, dins del procés de reflexió: “Si es fa en les altres plantes és per imitació, perquè ho hem ampliat, però va ser proposat per les infermeres d'aquí en l'elaboració del circuit”, ha precisat el responsable de basc.

També tenen altres mesures: “Quan veiem a un pacient i decidim quina teràpia necessita, donem una fitxa als treballadors d'aquesta teràpia. En el cas dels pacients euskaldunes posem un segell en la fitxa, si pot ser per a garantir l'atenció en basca en la teràpia”, explica València.

Maeztu ha recordat que també es pot posar una “e” en l'historial clínic per a triar el basc. A ells es dedica Igone Esnaola, responsable del pis: “Jo veig tots els dies totes les hospitalitzacions i si veig que té una “e” en la història clínica, vaig a la pissarra que està al costat del seu llit. Normalment, sol estar posat, perquè les infermeres han agafat el costum”. El supervisor també intenta avisar als treballadors. Diu que hi ha molts canvis de gent en el pis, pel que fa als infermers, i sempre els recorda que en l'última pàgina del fullet que dona les instruccions hi ha indicacions sobre el basc, “que cal cuidar bé”. La planta de rehabilitació és molt freqüentada per treballadors que disposen d'un llibret per a donar detalls: “En la pàgina de darrere hi ha explicacions sobre el basc, i els diem que es fixin en ells”.

L'ús del basc no és molt demandat pels usuaris. Moltes vegades, per ignorància. Encara així, Zuloaga ha subratllat que una vegada que se'ls presenta el circuit bilingüe fan una valoració molt positiva: “Si hi hagués prejudicis i sabessin que tenen l'oportunitat de parlar en basca, demanarien més”. Els quatre coincideixen que s'utilitza més el basc des que s'ha iniciat el circuit: “El circuit està compost per detalls molt petits, però el canvi és total”, ha conclòs Esnaola.