A pesar que Deustu Arraun Taldea es va fundar en 1981, en la temporada 2015-2016 les dones del club es van fer amb la trainera per primera vegada. A partir d'octubre es van entrenar deu remers de Deusto, tres de Portugalete i altres tres de Kaiku, Ibèria i Ondarroa. I és que, a pesar que la il·lusió i la voluntat són fonamentals, no són suficients perquè una trainera tiri endavant. El primer que fa falta és gent; tretze persones que remaran dins de l'embarcació, el patró, i altres tants remers per a poder fer canvis en la temporada.

Deusto ha estat el primer equip biscaí a completar una trainera, malgrat haver participat anteriorment en l'embarcació de la selecció de Bizkaia. En l'estiu de 2016 va ser setena en la Lliga de Guipúscoa i també en les Regates de La Petxina. En la temporada 2017, no obstant això, l'equip ha pujat una mica més en la classificació de LaLiga i s'ha situat sisè. A més, han estat els campions del Campionat de Bizkaia de traineres i s'han classificat de nou per a disputar la Bandera de la Petxina, obtenint el vuitè lloc.

Diuen que és massa aviat per a mirar a la pròxima temporada, ja que encara queden molts mesos perquè comenci a competir. No obstant això, en l'actualitat, al voltant d'una vintena de dones estan entrenant al campus de Deusto. Alguns d'ells han participat anteriorment en altres equips de rem, com l'Aiala Uribelarrea. Seguint el camí de les antigues sardines, l'Uribelarre ha travessat el riu Nervión d'una riba a una altra, ja que és de Santurtzi.

Diu que va heretar especialment l'afició dels seus pares i que va començar a remar als onze anys. El bilbaí, de 25 anys, és patró del club bilbaí, i s'ha convertit en entrenador de l'Athletic Club. Ha afegit que es "torna boig" per a compaginar els estudis, el treball i els entrenaments. Quantes hores entrenen els remers al dia? Quants dies a la setmana? Quants mesos a l'any?

Sis sessions setmanals d'entrenament

Les noies de Deusto entrenen entre finals d'octubre i principis de setembre, entorn de deu mesos i mig, sis dies a la setmana. La remera Laura Cuesta ha explicat que a l'hivern cadascun practica els seus entrenaments físics en l'horari que pot, en el local que tenen en Zorrozaurre. Els caps de setmana, en canvi, es reuneixen al matí per a treure la trainera a l'aigua.

Ell no té massa problemes per a ajustar els horaris, a més de viure a Bilbao, perquè és estudiant. Per tant, té lliures les tardes, els caps de setmana i els mesos d'estiu per a remar. No obstant això, en altres casos no sol ser tan senzill, i els entrenaments han de ser combinats amb els horaris de treball i les vacances. A més, encara que la majoria viu a Bilbao, alguns han de desplaçar-se diàriament.

De totes maneres, i encara que és imprescindible comptar amb un mínim de remers, són necessàries altres coses per a poder formar una trainera, com els diners.

“En la nostra lliga no rebem cap premi econòmic”

Cal comprar i pagar diverses coses per a portar el vaixell avanci. En primer lloc, la trainera. Depenent del tipus d'envàs, el preu serà diferent. El vaixell més utilitzat en l'actualitat és el “Platanito ”, fabricat per l'empresa Amilibia d'Orio, i costa uns 40.000 euros, segons les dades facilitades per diverses associacions de rem.

Per descomptat, a aquesta xifra cal afegir altres despeses. Per exemple, els rems, els viatges, els entrenadors, les instal·lacions, i les furgonetes, carros i altres elements necessaris per a portar el vaixell d'un costat per a un altre. En el cas de les dones de Deusto, el material que s'ha utilitzat fins ara ja el tenia el club, però els aficionats han avançat que compraran rem per a la pròxima temporada.

Per a finançar tot això, el club rep subvencions de socis i patrocinadors. Les remeres, per contra, a penes reben diners. En totes les lligues masculines hi ha premis econòmics, així com en la Lliga Femenina (Lliga Euskotren), però en la lliga que ha disputat Deusto fins al moment no hi ha cap mena de recompensa. Per tant, el club sol ha guanyat per classificar-se en la Bandera de La Petxina de San Mamés. En concret, han rebut 5.000 euros en 2017 per a repartir entre tots els remers que han participat en la prova.

Tanmateix, això no ha causat molta preocupació entre els remers de Deusto que, segons han explicat, es dediquen a remar per qüestions que superen els recursos econòmics i materials.

Xarxa de contactes i dosis d'adrenalina

Hi ha qui diu que el rem és un esport dur i exigent. Fa falta temps i voluntat per a poder practicar. Exigeix inevitablement disciplina i obstinació, vigilància de la dieta i total continuïtat. No obstant això, cada vegada són més les dones que prenen el relleu de l'antiga Batelera de Pasaia i s'animen a remar. Per què? Què atreu al rem?

Per a Laura Cuesta l'important és la gent, les relacions: “En la trainera de Deusto hem creat un equip entre tots i és molt bonic sentir-nos part d'ell”. A més, ha explicat que es tracta d'un esport que requereix molt esforç i sofriment, però que el que dona en compensació és més que això: “El que sentim després d'una dura regata o entrenament és increïble, el rem és tan dolç com ardu”.

Segons Uribelarre Aiala, en canvi, és la manera de “desconnectar” i “gaudir” del món: “És veritat que passem moltes hores entrenant, i moltes vegades he pensat en el que estic remant. Però no puc deixar-ho, no sé explicar exactament què és el que em dona, diria que una adrenalina terrible. És un esport molt especial”.