Catalunya és la pionera a introduir els escacs en el sistema educatiu (porta cinc anys com a assignatura) i Navarra acaba de fer el mateix: a partir del pròxim curs, l'assignatura optativa serà en primer i segon curs de Secundària. Més que ensenyar als alumnes el joc, l'objectiu és “posar a la disposició dels alumnes una eina que els ajudi a desenvolupar hàbits, processos cognitius i capacitats”. I amb aquesta intenció s'han posat a la feina en Herrikide. Han començat amb alumnes de 3, 4 i 5 anys, amb resultats “molt positius”, i volen implantar-ho progressivament en tots els nivells.

Dansa, respecte, intel·ligències múltiples… Els
professors Gurutze Telleria i Aintzane Leunda han començat a treballar els escacs: han rebut formació, han creat materials i han anat posant-los en pràctica. Res més començar la formació, van tenir la primera sorpresa: no és necessari saber jugar per a utilitzar-la com a eina pedagògica. Aviat es van adonar del variat i bell que són els exercicis que es poden fer a partir dels escacs. Què té els escacs com a eina educativa de referència? Pello Agirrezabal director d'HH i LH ho té clar: “Treballa de manera integral la solidaritat, el respecte i les intel·ligències múltiples. També permet el desenvolupament de l'alumne com a persona individual, més que col·lectiva”. Els nens i nenes prenen els escacs com un joc des de petits i en el tauler realitzen moviments verticals, horitzontals i balls: “Hem de fomentar la creativitat dels alumnes i per a això la intel·ligència espacial és fonamental. El tauler ajuda molt en això”, explica el director.

També parla de valors com el respecte: “Has de respectar els torns de l'altre sense voler, i deixar el comandament del joc a l'altra durant un temps determinat”. També ajuda a l'adquisició de la capacitat de decisió: com moure les fitxes depèn de la decisió de cadascun, i les conseqüències les ha d'assumir un mateix. “En un moment donat pots tenir diverses opcions, però has de triar una. Això pot servir per a qualsevol àmbit de la vida”. Un altre valor, la solidaritat: “Hi ha exercicis que es fan de dos en dos i en un moment en el qual el món ha de donar la volta, un ha de prendre el rol de l'altre. A partir d'aquest moment cadascun ha d'enfrontar-se amb les peces de l'altre”. O també es poden jugar partits en grup, reforçant la col·laboració i el treball en equip: per exemple, cada fitxa que un menja al rival, si serà per al company que juga en el seu equip, haurà de tenir molt en compte quina és la fitxa que ha de menjar, quina és la que més li convé al seu company.

En totes les assignatures, els alumnes
gaudeixen dels escacs amb unes gegantesques taules d'escacs dibuixades en el centre del Passadís, amb peces impressionants i un material molt especial, i amb exercicis adaptats a les diferents edats. A més, els escacs pot ser un company de viatge en la música, en les matemàtiques o en la història. Per exemple, en les classes d'història els escacs pot convertir-se en un esquer afegit, ja que té 1.500 anys d'història en joc i es poden comptar paral·lelament fragments d'escacs i d'història contemporània. Agirrezabal, per exemple, ho ha utilitzat en matemàtiques: “Ho vaig fer per a cridar l'atenció dels alumnes, havíem de donar un tema nou i volia aconseguir la seva implicació des del primer moment. A través del joc, els escacs obre el camí i l'ajuda; a partir d'aquí, és responsabilitat del professor fer el camí”.

Podria incloure els escacs en el currículum educatiu de la CAPV? Agirrezabal creu que hi ha voluntat política, però que el problema és la falta d'estabilitat dels grups de treball: “En alguns centres hi ha projectes molt lligats a determinats professors i avui dia els professors canvien molt de centre”. Perquè aquests projectes, entre ells els educadors d'escacs que han posat en marxa en Herrikide, tinguin èxit, els pares també són clau, segons Telleria i Agirrezabal: “L'après en el col·legi té continuïtat a casa i és molt important donar a conèixer els projectes a les famílies. Important saber com funcionen els teus fills almenys. És fonamental que les famílies coneguin bé el programa escolar”.